Tania Val de Lumbre, de Maria Parr (Ed. Nórdica Libros)

Il·lustracions: Zuzanna Celej

Traductora: Cristina Gómez-Baggethun

Edat: a partir de 9 anys

Pàgines: 236

Preu : 19,50€

Estem d’enhorabona! Nórdica libros acaba d’estrenar-se en la secció de literatura infantil i ho fa amb un llibre deliciós on l’amistat, l’amor i la decepció hi juguen el seu paper.

Em fa tanta il·lusió presentar-vos a la Tania que no sé si aconseguiré expressar correctament la meva emoció en paraules ja que m’ha commogut i divertit, no sabeu de quina manera!

Tania és una nena de 9 anys pèl roja a qui li encanta jugar com a qualsevol nen de la seva edat. És atrevida, divertida, sensible i plena de vida: un terratrèmol encantador a qui li agrada molt anar en trineu, i si porten volant molt millor! Viu en un poblet molt petit, amagat en una vall i els seu únic amic és Gunnvald, un vellet.

Però la gran aventura de Tania començarà quan Gunnvald hagi de ser ingressat a l’hospital.

Les delicades il·lustracions de Zuzanna Celej van deixant de manera exquisida i perfecta, la seva empremta a mesura que devores les pàgines.

Maria Parr, escriptora noruega, és una gran narradora i ha guanyat uns quants premis. Havent-li llegit aquest, no m’estranya.

Com a lectora que li ha agradat el llibre només us puc dir que no només deixeu que els vostres fills se’l llegeixin, sinó que us convido a la seva lectura a vosaltres: pares, mares, mestres, educadors… Veureu que plaent us resultarà.

 

ALGÚ, de Alice McDermott. (Ed.Minúscula)

Pàgines: 325

Preu: 19,95€

“Algú” són retalls de la vida de Marie, també podrien ser retalls de la nostra. Alice McDermott és una fada escrivint aquests instants que passen per la vida. És així mateix. la seva escriptura és directa i afilada. No es descuida de cap sentiment, dolor, dubte, temor… tal com jo mateixa els ordeno dins el meu cap —és a dir, sense cap mena d’ordre— però ¿qui no té els records desordenats? Vénen i van com ells volen. En la història, hi ha un cert desordre… però controlat.

Són molts anys els que ens explica, la seva primera visió és la de nena: una noia d’ulleres que, mentre espera el seu pare, topa amb una jove, la Pegeen, que es transformarà en la part agredolça de la novel·la.

Marie ens deixa acompanyar-la des de la seva primera angoixa, passant per la mort dels pares, el naixement dels seus fills i la seguirem acompanyant a mesura que el món —i el seu entorn del Brooklyn americà-irlandès en particular— va canviant.

Una novel·la que parla de la vida, així de simple, així de complicat.

 

Lejos de Ghana, de Taiye Selasi (Ed. Salamandra)

Títol original: Ghana Must Go

Traducció: Rita da Costa

Pàgines: 352

Preu: 20€

Taiye Selasi és una jove escriptora mig nigeriana mig ghanesa. Nascuda a Londres però criada a Amèrica on es va graduar Summa Cum Laude en una llicenciatura d’ Estudis Americans a la Universitat de Yale.

Amb aquest currículum ja tenim un indicador important de com ens pot arribar a sorprendre aquesta jove i guapíssima noia, apadrinada per la gran Toni Morrison.

Lejos de Ghana és la seva primera novel·la —i quina novel·la, si us plau!— Com m’agradaria que la llegíssiu! Poètica i emocionalment profunda, descobreixes la vida i les diferents transformacions dels personatges. El plor hi té cabuda per tants dolors imposats per diferents experiències de la vida i per tants llaços d’amor. Les llàgrimes apareixen de manera suau a través de passatges magníficament descrits i de gran treball psicològic. És un llibre que no només és la història que explica, hi ha tanta teca al darrera que podria arribar a escriure tota una tesi. Millor en parlem un cop us l’hagueu llegit.

És la història d’una família, de tots els seus membres. De com un trencament familiar afecta a cadascun de manera diferent. La ruptura provoca distanciament, ferides, silencis, errors i mentides que els persegueixen, i no serà fins al cap de molts anys, degut al forçat retrobament per assistir al funeral del pare, que no sortiran aquests dimonis interiors.

Força! És una novel·la que té força. No hi entres de cop sinó que és de mica en mica, de manera lenta però intensa. No pots abandonar la seva lectura. Els personatges es van coneixent, també, a poc a poc. D’aquesta manera, el lector es va familiaritzant cada vegada més amb ells: La Fola, la mare; Olu, el primogènit; els bonics bessons Taiwo i Kehinde; i la més petita, la intel·ligent i acomplexada Sadie. Lentament, cada vegada més, se’t posen dins teu. Se t’arrapen fins al punt que es fa difícil oblidar-los.

Enamorats, d’Alfred Hayes (Edicions 62)

Títol original: “In Love”

Traducció: Albert Torrescasana

Pàgines: 140

Preu: 16€

Vull, primer de tot, agrair la recomanació de l’Albert Torrescasana i la Pilar Beltran, l’editora, qui m’han fet agafar aquesta petita història d’un autor completament desconegut per a mi. Es tracta del redescobriment d’una obra del 1953 però que podia haver estar escrita ahir mateix.  Va ser reeditat als Estats Units el 2013 i ràpidament s’han estès les recomanacions per tot arreu. Ara ens acaba d’arribar en català i des d’aquí el continuem recomanant.

Escrit en una forma de narració molt interessant, en que es barregen diàlegs, pensaments i explicacions, en primera i tercera persona, tal com se’ns barregen al cap les situacions que volem recordar i que voldríem explicar.

És curiós com la comunicació és la capacitat més desenvolupada que tenim els humans i, alhora, com és de difícil que flueixi entre aquests mateixos humans, especialment entre parelles. I, encara més especialment, entre parelles que s’estimen, que es necessiten, però que potser no ho saben prou. Ho no volen saber-ho, hi ha coses que espanten i fem com els estruços. L’amor, la dependència, el sexe, els zels, són feres desconegudes, no hi ha manuals d’ús i manteniment. Per això ens equivoquem tant i tan sovint.

“Enamorats” —títol enganyós—, és la narració d’un d’aquests fracassos. Escrit des del cervell masculí, l’home ens explica poques coses d’ell mateix, està a punt d’entrar en la quarantena, és escriptor, no se sap ben bé de què, no té residència fixa, viu en un hotel. Però sí ens explica com és ella, tot i que, es clar, des del seu angle, mai podrà realment ficar-se dins la seva pell o del seu cervell.

És important anar avançant en la història a mesura que es va llegint. Altres cròniques o ressenyes —i contraportades— expliquen massa, li treuen una bona part de l’interès. Com que jo no us en vull treure gota, us ho deixo amb les pistes que ja us he donat i cap més, que ja en sou prou intel·ligents.

 

 

La guineueta perduda, d’Irina Korschunow. Ed. Salamandra

Il·lustracions de Reinhard Michl

Traducció de Cisco Figueroba

Edat: a partir de 7 anys

Pàgines 46

Preu: 7,95

Una petita guineu està sola, sense la seva mare, té por i se sent abandonada. Una guineu adulta, que fa ben poc ha tingut tres cadellets, se la troba, dubta, no sap què fer, però la guineueta plora de por i de gana. Aleshores la guineu, davant dels dubtes, decideix  tranquil·litzar-la i protegir-la. Immediatament neix l’instint de protecció i d’amor per aquesta criatura desvalguda. La protegeix davant el gos caçador, la defensa del teixó, la presenta davant dels seus cadellets i li mostra confiança. Davant una veïna s’adona de l’amor incondicional que sent, ja no només envers els seus tres cadellets, sinó als quatre alhora, i així la felicitat és dolçament trobada i viscuda. La Guineu ha escoltat els seus propis sentiments.

Irina Koschunow descriu aquests sentiment tan forts amb molta cura i convida als primers lectors a gaudir d’una història del regne animal, però que és fàcilment adaptable a l’entorn dels infants.

Es tracta d’un conte editat per primer cop a Alemanya el 1982 i trobo que és d’agrair que s’hagi traduït ara, trenta dos anys més tard, perquè val la pena no perdre de vista la qualitat d’un text i d’unes il·lustracions que ja podem qualificar de clàssics.

El difícil art de mantenir l’equilibri en un gronxador, d’Emmanuelle Urien. (Ed. Angle/Grijalbo)

Pàgines: 187

Preu: 14,90€

Vaig agafar aquest llibre per atzar, no sabia què em trobaria i realment va ser una sorpresa, de cop feia una immersió en una història d’un divorci carregada d’humor negre i molt femení.

Em trobava davant un llibre on se m’explicava que una dona, la Pauline, ben casada i amb tres fills i amb una vida perfecta, descobreix que el marit li és infidel amb la seva millor amiga. Per a ella això és la decadència, la desesperació, el dolor, l’odi… Voldria maquinar una venjança, però com? Per treure’s el seu ex del damunt, intenta interioritzar que és mort. La seva mare, una psiquiatra de molt bona reputació, apareix per ajudar-la, però és tot un personatge!

Emmanuelle Urien ens relata els sentiments de la dona menyspreada, a través de tots els estats. En alguns moments plora, d’altres crida demanant ajuda, està plena de contradiccions que no la deixen caminar per la vida còmodament. I, encara que el tema sigui trist o poc alegre, es converteix en cínic i còmic.

La primera mentida, de Marina Mander (Ed. Rosa dels vents/ Lumen).

Títol original: La prima vera bugia

Traducció: Anna Casassas

Pàgines: 173

Preu: 14,90€

 

Aquí teniu aparentment un llibre fàcil. De lectura gens complicada, però intensa. Bellament escrit i amb uns girs que fan que el lector tingui ganes de continuar llegint malgrat l’esdeveniment que li toca viure a en Luca: un fet duríssim que no us vull desvelar i que és el fil conductor de la novel·la. Només us puc dir que us atraparà com actuarà Luca cada dia, cada hora.

Narrada pel propi Luca, un nen d’uns deu anys, aquesta història et corprèn. Les reflexions, la manera de dissimular i amagar la realitat que viu dins casa seva envers el seu exterior és sorprenent, la seva veu sàvia i conscient creix amb angoixa cada dia. De manera irremeiable, l’entorn d’en Luca es va degenerant. La novel·la reflecteix tota mena de sentiments i comportaments humans.

Certament, és un llibre que et trasbalsa des del començament. Tal com es diu a la contraportada del llibre “no commou amb trucs simples”. Aquesta és la “veu d’un nen normal, testimoni incòmode de les complicades relacions amb els adults”.

Un llibre per adults però que també poden llegir els joves.

Léon y Louise, d’Alex Capus (Ed. Salamandra)

Títol original: Léon & Louise

Traducció de: Carlos Fortea

Pàgines: 254

Preu: 15,00€

La novel·la s’inicia amb el funeral de Léon a la Catedral de Notre-Dame de París. La veu narrativa de tota la història comença a parlar, és el nét del difunt. És qui ens endinsarà dins el món de Léon Le Gall, un noi jove de poc més de disset anys, protagonista d’una gran història d’amor que arrenca a principis del segle XX i que es veu partida pels grans esdeveniments històrics que el van protagonitzar.

Léon i Louise: dos joves que es van enamorar. Una bomba enmig d’ells. El temps que passa inexorablement. La reconstrucció de les vides. Una altra guerra…

Léon, amb la bondat i la justícia per davant, ple d’ il·lusions com qualsevol jove, m’ha fet visitar les platges de Normandia, i París. M’he passejat amb ell arreu on anava, al igual que he patit, compartit i m’he capficat en els moments més difícils i compromesos que li van tocar viure.

Louise, què us he de dir d’ella… és l’encarnació de la típica jove francesa de l’època: bonica, moderna, extremada… Amb tot el glamour que l’acompanya i amb una vida per davant. Però la guerra ho capgira tot…

És una lectura molt especial que absorbeix  fins a la darrera pàgina. L’escriptor ha sabut lligar i descriure una història en temps difícils, plena de sentiments, realitats, dramatisme, però sense oblidar moments amb tocs d’humor fi. He gaudit d’aquesta meravella que m’ha captivat veient l’evolució dels personatges. I he pensat que, tal vegada, en podria sortir una bona pel·lícula, amb unes imatges fotogràfiques que podríem extreure de la novel·la, talment com si fossin postals antigues.

Alex Capus, nascut a Normandia, és autor d’una bibliografia extensa, tot i que Léon y Louise és el primer que ens arriba al nostre país.

Nil, de Jaume Cela (Ed. Sd. Edicions)

Il·lustració : Alba Garcia

Edat: per a tots els públics

Preu : 18,50€

Acabo de posar aquest àlbum il·lustrat a la lleixa, quina preciositat! És una meravella per a la vista i els sentits.

Jaume Cela, amb unes frases subtils, clares i reals, ens descriu com de vegades ens podem  sentir. Els molt personals dibuixos de l’Alba Garcia il·lustren el text amb una bellesa exquisida.

Un llibre adreçat als nens i, per què no, als adults per tal d’aprendre a expressar els sentiments.

L’editorial Sd està  publicant unes edicions molt cuidades de tots els seus llibres. És una producció catalana d’alta qualitat.

Una mica de mal humor, de Isabelle Carrier. (Ed. Joventut)

Edat: A partir de 6 anys

Traducció: Anna Gasol

Preu: 13€

Aquesta setmana ha arribat a l’Altell un àlbum il·lustrat ben especial: és el darrer treball d’Isabelle Carrier, coneguda al nostre país per l’editorial Joventut amb  “El cassó d’en Gerard” i “Darrere el mur”.

A “Una mica de mal humor”, l’autora i il·lustradora explora, novament, en els sentiments que se’ns desperten dins de tots. De vegades no estem d’acord amb la persona que convivim, compartim o amb qui hi tenim amistat, i això pot provocar que es donin culpes, que hi hagi retrets, malentesos… sovint podem arribar a enfadar-nos i això provoca mal humor. I és així mateix com els personatges d’aquest llibre, en Pit i en Pat, han quedat: s’han enfadat i estan de mal humor.  Però per arreglar aquesta situació hi ha solucions, però cal una bona dosis de temps, paciència i bona voluntat. Carrier il·lustra aquesta situació d’una manera senzilla, molt original i sàvia.

Preneu nota d’aquest àlbum, és per a nens i nenes a partir de 6 anys i també per vosaltres: pares, mares, educadors, mestres…