Els meus començaments, de Panait Istrati (Ed. Minúscula)

Traducció: Anna Casassas

Pàgines: 128

Preu: 13€

Vaig agafar aquest llibre per atzar, no sabia en què em trobaria però sí sabia que podia confiar en l’editorial. Darrera d’ella s’hi amaga una editora que fa una feina de formiga molt lloable.

Els meus començaments són els records de joventut de Panait Istrati  escrits en una prosa rica, poètica i deliciosa. Submergir-se en les seves pàgines farà les delícies de qualsevol lector que vulgui gaudir amb la troballa de la vida d’un nen que somia amb aventures i terres llunyanes. Que s’omple de coneixements a la llum d’una espelma sota un paraigua obert. Que creix i madura al llarg dels anys. I que troba personatges inoblidables enmig d’ episodis ben saborosos i memorables.

És un llibre breu, intens, bell amb una forta càrrega emotiva que no us pot passar desapercebut. És d’alta recomanació.

Panait Istrati fou un escriptor romanès en llengües francesa i romanesa, va néixer a Braila. Fill natural d’una bugadera romanesa i contrabandista grec, va fer tota mena de feines per guanyar-se la vida. El 1906 se’n va anar cap l’Orient Mitjà sense documents ni diners. El 1921, després d’instal·lar-se a França i desesperat per la malaltia, la pobresa i la mort de la seva mare, es va intentar suïcidar. El van trobar agonitzant amb una carta adreçada a Romain Rolland, el qual fascinat per la força de la seva escriptura, va signar el prefaci de Kyra Kyralina. El 1927 i el 1929 va visitar la Unió Soviètica, on es va trobar amb altres escriptors, com Nikos Kazantzakis, però la seva crítica contra els abusos del règim comunista el va allunyar de molts intel·lectuals que coneixia. El 1930 va tornar definitivament a Romania.

Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, de Llucia Ramis. (Ed. Columna /Libros del asteroide)

Pàgines: 224

Preu: 18,95€

El llibre que avui us presento és de l’any 2013. El vaig agafar després de convidar a la Llúcia Ramis a la XVI Nit de Narradors que celebrem anualment, el mes de juliol. Us he de ser sincera, no li havia llegit mai res! No perquè no volgués sinó perquè l’excés de lectures fa que no arribis a tot. Està clar i evidentment el destí ha fet de les seves i va ser quan em vaig atrevir a enviar-li un correu per convidar-la a Banyoles. Dit això, un cop acceptada la meva invitació m’havia d’afanyar a fer els deures i aquí em teniu amb el llibre de “Tot allò que una tarda morí amb bicicletes” acabat de llegir. És així com el destí m’ha donat aquesta agradable sorpresa. I sí, dic agradable perquè m’ha encantat!

La narració llisca plena de fluïdesa a mesura que anem coneixent la vida d’una família, potser la pròpia de l’escriptora. Records d’ estius a Astúries, les ties, els avis i els besavis. El pare, la mare, els germans, cosins,  cases familiars, Bèlgica, Mallorca…

Només llegir la primera frase em vaig sentir curiosa i xafardera d’aquesta història d’una família –m’encanten les històries familiars, de generacions rere generacions– i que Llucia Ramis sap transcriure magníficament bé, amb un to i un ritme molt elegant i personal. Potser el secret és que explica des de les anècdotes de cada personatge i les viscudes per la pròpia narradora. Alhora  el relat està  ple d’emocions i records. Molts records d’infantesa, descobertes, xiuxiuejos i molta memòria d’aquella que al lector també el fa buscar en la seva pròpia vida.

 

L’arqueta dels rellotges, de Jordi Llavina (Ed. Cruïlla)

Il·lustradora: Marta Espinach

Edat: A partir de 7 anys

Preu: 7,40€

Pàgines: 110

L’arqueta dels rellotges és un llibre que m’ha agradat molt. L’he trobat tan bonic! La història és simpàtica i especial. Si un dels vostres fills us preguntés quin és el record més allunyat que teniu, quin seria? I si un altre fill us demanés què us ve al cap quan sentiu la paraula agost?  El pare d’aquest relat explica els seus fills el seus records, aquells que ni pensava que  recordaria. I així comença:  “El primer que em ve al cap quan sento la paraula agost és el soroll de la marxa enrere d’un cotxe”.

A partir d’aquí recordarà a cada pàgina tots els estius quan era nen i es divertia molt jugant a soldadets amb el seu cosí; i el veí que els disparava amb una escopeta de balins; i la troballa d’aquella arqueta tan misteriosa plena de rellotges antics i estranys, com ara aquell que avançava enrere.

Jordi Llavina escriu tan bé que cadascuna de les pàgines passen xuclant, i enmig de la història ens regala, també, alguns poemes que recorden algunes de les seves anècdotes.

Que bé que aquest periodista, escriptor i poeta hagi començat a escriure, també, pels nens.  Llegiu-vos-el i regaleu-lo als vostres fills. Gaudiran d’un relat ben realista.

No em vull oblidar de dir-vos que les il·lustracions que té L’arqueta dels rellotges són molt especials.