Tag Archives: delicadesa i tendresa

“Los pájaros”, de Germano Zullo i Albertine (Ed. Libros del Zorro Rojo)

Edat: A partir de 4 anys fins a 99.
Preu: 14,90 €
Pàgines: 64
He fet una troballa! Aquest àlbum il•lustrat és una meravella.
És un àlbum sense quasi bé text, les imatges parlen per si soles i el poc text que hi ha és d’una simplicitat que et captiva.
Un senyor amb la seva camioneta va rumb a un precipici, allà s’aturarà i deixarà la porta oberta per tal que en surtin ocellets de tots colors. Però hi ha un ocellet que no sap volar, i l’home li intenta explicar que ho ha de fer, que ha d’anar amb els altres i li ensenya a batre les ales… De seguida hi ha una gran complicitat entre els dos fins que l’ocell s’enlaira… però no s’acaba aquí, té un final…. que et deixa amb un somriure als llavis.
És una història preciosíssima sobre les petites coses de la vida, dels detalls que la conformen i que ens fan feliços.
És un llibre bonic que ens toca la fibra i l’experiència de mirar-nos-el és una aventura!

Anuncis
Etiquetat , ,

“El llenguatge secret de les flors”, de Vanessa Diffenbaugh (Edicions 62)

Preu: 18,50 €
Pàgines: 416
La Victoria és una noia que als seus divuit anys abandona la seva llar d’acollida on hi ha viscut tota la seva infantesa.
“La Victòria té por. Té por del contacte físic. Té por de les paraules, de les seves i de les dels altres. I, per damunt de tot, té por d’estimar i deixar-se estimar. Només hi ha un lloc on totes les seves pors s’esvaeixen: el seu jardí secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó són la seva llar, el seu refugi, la seva veu. És gràcies al llenguatge d’aquestes flors que la Victoria aconsegueix comunicar les seves emocions més profundes.”
Qui li va ensenyar el llenguatge de les flors va ser l’Elisabeth, l’única mare de veritat que ha trobat mai, però que s’hi amaga un misteri.
La Victoria comença a treballar de florista i les seves flors són les més sol•licitades de la ciutat: porten felicitat i curen l’ànima. Però la Victoria encara no ha trobat la flor que cicatritzi la seva antiga ferida. I l’únic capaç de curar-la és un noi misteriós. Només ell pot convertir el cor solitari de la rosa blanca en un cor vermell de passió.
Coincideixo plenament amb les paraules de l’editora al català, Pilar Beltran:“El llenguatge de les flors és una història de coratge i esperança, d’abandonament i d’ increïbles ganes de viure. Una novel•la amb una protagonista extraordinària que ens mostra la força i la feblesa de l’amor autèntic: un sentiment real i sincer ple d’imperfeccions i de fermesa, el que ho dóna tot sense esperar res a canvi”. És tanta veritat i és que és tant i tant bonica la història que voldria que llegís tothom.
“-Parlo del llenguatge de les flors- va dir l’Elisabeth-. Prové de l’era victoriana, de Victoria, com el teu nom. En aquell temps la gent es comunicava amb les flors, si un home donava un ram de flors a una dona jove, ella se n’anava corrents a casa per mirar de desxifrar-lo, com si fos un missatge secret. Les roses vermelles volien dir amor; les roses grogues, infidelitat. Per tant, un home havia d’anar en compte a l’hora de triar les flors.”
Us deixem amb un vídeo promocional del llibre, en anglès, que podeu veure aquí.
Etiquetat , , , ,

“Coco i piu”, d’Alexis Deacon (Ediciones Ekaré)

Edat: a partir de 4 anys
Preu: 11,35 €
Pàgines: 32
Traducció: Isabel Olid
Dos ous de costat damunt la sorra. Quan es trenquen, d’un en surt un cocodril i de l’altre un ocell: són germans. Els dos descobriran la vida i compartiran el menjar, la casa… cantaran… són diferents però poden conviure junts. Un dia, però, una riuada se’ls emporta en un llac ple de cocodrils i un bosc ple d’ocells. Descobriran que no són germans, podran oblidar el seu passat? Quina repercussió tindrà aquesta descoberta?
Coco i Piu és una aventura simpàtica, bonica i plena d’emoció que fa entendrir a qualsevol que la llegeixi o l’expliqui.

Alexis Deacon ha volgut fer un àlbum il·lustrat on la natura té una gran implicació, igual que la família i a les diferents famílies. És un llibre de gran importància per entendre que hem d’acceptar als altres amb les seves diferències perquè el cap i a la fi el que importa és sentir-se estimat i estimar.
Un llibre encantador, amb una traducció exquisida.
Etiquetat , , , ,

“Rosa candida”, de Auður Ava Ólafsdóttir (Ed. Alfaguara)

Traducció: Enrique Bernárdez
Preu: 18,50 €
Pàgines: 271
Em va caure a les mans aquest llibre ara ja fa uns mesos. Vaig veure que es tractava d’una autora islandesa i que havia rebut uns quants premis. A primer cop d’ull em va fer una mica de mandra, sempre penso que els escriptors nòrdics són freds i depressius, però com que feia molt que no en llegia cap em vaig donar l’oportunitat de saber si m’agradaria o no. Va ser un cap de setmana de descans abans de Nadal, en un dia de pluja quan me’l vaig llegir. Em vaig endur una agradable sorpresa perquè no només em va captivar la història de Arnljótur, un noi jove que decideix fugir de casa seva per diferents raons que de vegades la vida et porta, sinó la manera com s’anava desenvolupant tota la trama, plena de matisos, petits detalls plens de bellesa, sentimentalisme i algun toc d’humor. A mesura que anava passant les pàgines més delicadesa i tendresa em provocava.
La fugida de Arnljótur, deguda a la mort de la mare qui li va ensenyar tot el que sap sobre flors i sobretot sobre roses, fa que s’allunyi del costat del seu pare i del germà bessó autista. També deixarà la seva filla engendrada en una nit boja amb Ana i amb qui no hi té relació des d’aquella nit. Fugirà per anar a cuidar-se d’un roser, en el seu dia famós per la seva bellesa… i així sempre descrit de manera fràgil i bonica.
Etiquetat ,