Els morts no parlen, de Miquel Aguirre (Ed. Llibres del delicte)

Pàgines:347

Preu: 16,50€

És sabut que gairebé mai llegeixo novel·la negra, però de vegades cal fer excepcions. Aquesta n’és una. No podia deixar de llegir “Els morts no parlen” (per raons òbvies) i m’he endut una grata —i divertida— sorpresa.

Si teniu ganes de passar-vos-ho bé, no tingueu cap dubte que aquesta és una bona ocasió. Tots sabem que els gustos i l’humor són molt subjectius, però us puc ben assegurar que tant els que sou de rialla fàcil com de difícil, teniu el riure assegurat.

Us passejareu per Banyoles i comarca —sobretot gastronòmicament parlant— amb uns personatges sortits a l’estil Tarantino o germans Cohen, però que parlen exactament com ho fem nosaltres, els banyolins. Molt bona feina la de l’escriptor en incloure tots aquests nostres localismes (incloent-hi els renecs). Això no vol dir que aquest llibre no pugui interessar a qualsevol lector d’arreu.

Tal i com diu la contraportada del llibre: “en Quimet, un prejubilat que es passa el dia a l’hort a l’espera que la seva dona arribi a casa després de la feina, i al bar perdent el temps amb el cosí, un pocavergonya carregat de deutes amb tot el poble. Quan un matí troba un cadàver a l’hort, el cosí l’enreda per amagar el cos i simular un segrest per treure-li uns milions a la família del mort, uns cacics de la zona amb fama de tenir negocis il·legals.” El mort… tot girarà entorn aquest cadàver i tot s’anirà embolicant d’allò més a mesura que anirà apareixent tota una fauna humana ben particular.

A l’estil d’un vodevil amb una forta càrrega d’humor negre, i enmig d’un paisatge rural com és El Pla de l’Estany, Miquel Aguirre ha teixit una història on tot de personatges grotescos i ineptes tenen la capacitat de complicar-se la vida d’una manera tan il·limitada que tot plegat es torna  rocambolesc, i on els dolents de vegades no ho són tan, i els bons, de vegades, tampoc.

El agujero, de Øyvind Torseter. Ed. Barbara Fiore

Edat: de 4 a 120 anys

Només amb el traç d’un llapis amb línies ben simples i amb un forat que travessa, físicament, el llibre, Øyvind Torseter aconsegueix crear una història il·lustrada divertida, sensible, sorprenent, surrealista,  original i plena d’imatges exquisides que atraparà l’interès de tots els públics:  petits, joves i adults que tenen ganes de sorpresa.

El protagonista, sorprenentment ha descobert un forat al seu apartament, no té cap explicació que hi sigui, però just quan va a mirar-lo per veure com pot solucionar aquest problema s’endú la sorpresa que aquest forat es belluga!

A mesura que gires la pàgina passa de la paret a la rentadora, de la rentadora a terra… solució: trucada d’emergència:

“..SÍ, OIGA…HE ENCONTRADO UN AGUJERO…EN MI PISO…SÍ…NO…SE CORRE DE AQUÍ PARA ALLÁ…SÍ…PUEDEN VENIR A VERLO…NO…BUENO… ¿QUE SE LO TRAIGA A USTEDES? ¿CÓMO?… ¿OIGA?”

Caldrà agafar-lo d’una manera o altre i dur-lo al laboratori per examinar-lo. Com?

No continuaré amb la història. Us convido a obrir-lo i passar les pàgines tot mirant-les detingudament. Cadascuna d’elles és una sorpresa.

Oyvind Torseter és un il·lustrador noruec guardonat en diferents ocasions.

Aquest llibre que ens arriba de l’editorial Barbara Fiore va ser nominat al Premi Brage 2012

ARRIBA EL SR. FLAT!/ SALVEM EL NAUTILUS! , de Jaume Copons & Liliana Fortuny (Ed. Combel)

 

Col·lecció: L’Agus i els monstres

Edat: a partir de 8 anys

Preu:  9€

Arriba una nova col·lecció de llibres creada i il·lustrada a casa nostra, plena d’humor, bones maneres i amb molta pedagogia.

Es presento l’Agus, un nen normal al que li passen les coses d’un nen normal. Cert que es tracta d’un nen una mica desordenat (qui no ho és) i esvalotat. Molt sovint, ser d’aquesta manera fa que es trobi amb algun embolic. Així, un dia es veu obligat a anar ajudar l’Emma, la bibliotecària, a arreglar el magatzem de la biblioteca. Un cop enllestida la feina, l’Emma regala un monstre de peluix, vell i atrotinat, a l’Agus. Ja a casa, i dins el desordre de l’habitació, l’Agus es posa a llegir i és llavors que de cop i volta el peluix cobra vida! És el Sr. Flat! A partir d’aquest moment, la vida de l’Agus canviarà de manera sobtada perquè un munt d’aventures, plenes de descobertes i sorpreses, l’esperaran de manera emocionant. Amb el Sr. Flat el món de l’Agus es torna més divertit i millor, malgrat els embolics on tu, jove lector, l’acompanyaràs.

Dins l’Agus i els monstres hi trobaràs altres personatges: uns pares normals que es comporten com a pares normals, una col·lega repel·lent a qui no voldria trobar-se, però que poc li falta per trobar-se-la dins la sopa. I una colla de monstres que t’acompanyaran al llarg d’aquesta col·lecció tan esbojarrada, tendre, bonica, alliçonadora, plena d’il·lustracions que van totalment en sintonia amb el text… T’agradarà tant que aniràs de cap a llegir el segon! SALVEM EL NAUTILUS!

Benvingut a aquesta nova aventura! Si per un cas comences primer per aquest segon llibre, no passa res perquè els autors et posaran al corrent de qui és l’Agus, qui són els monstres, com es van trobar i qui és el temible Dr. Brot i el seu ajudant Nap. Els que hagueu llegit el primer llibre de l’Agus, ja coneixereu el Dr. Brot, que està ple de males intencions, és dolent,  molt dolent. En aquest episodi apareix juntament amb el seu ajudant per anar a ensorrar el restaurant Nautilus. Per tal que el Dr. Brot no se’n surti amb la seva, l’Agus i els monstres hauran d’actuar, i això vol dir aventures i embolics assegurats! Però per més enrenou que passin, els monstres no perdonen no llegir cada dia, per més cansats que estiguin!

Et deixo aquest enllaç per acabar-te d’animar: https://www.youtube.com/watch?v=iNvyOBPeFbk

Bru Artiac. Operació Gertrudis, d’Enric Gomà. Ed. (Cruïlla)

Il·lustrat per Artur Laperla

Pàgines: 215

Preu: 15€

Una de les sorpreses més divertides d’aquest estiu per a nens i nenes a partir de 9-10 anys és aquest llibre que us presento escrit per l’Enric Gomà.

És una història narrada per en Grumoll, el gos d’en Bru Artiac (un nen d’onze anys), que ens explica les peripècies de la família Artiac cercant la desapareguda àvia Gertrudis durant les seves vacances d’estiu.

Aquesta àvia de vuitanta dos anys, aparentment desapareguda, provoca cercar tota mena de pistes o indicis d’on podria estar. Això fa que els Artiac s’hagin de sacrificar les vacances. En comptes d’anar a banyar-se i tocar la guitarra amb els amics del càmping d’Altafulla, hauran de recórrer Catalunya i així, d’aquesta manera, els joves lectors també descobriran tradicions dels diferents llocs de la nostra terra, perquè hauran d’anar de Barcelona a Valls, a Ripoll, a Caldes de Montbui i BANYOLES (deixeu-me que el posi en majúscules perquè Banyoles és d’on sóc jo i d’on és la llibreria, i al llibre hi passen moltes coses). També es reconeixen perfectament els llocs, encara que canviats de nom.

És un llibre divertidíssim i també divertidament il·lustrat per l’Artur Laperla, veureu que tant se us escaparà una riallada amb el text com amb la il·lustració (molt gràfica) perquè hi ha molta acció.

¿Ja estàs a punt per a participar en el comando Artiac en l’operació Gertrudis?   

Alteracions, d’Adrià Pujol (Ed. Males herbes)

Pàgines: 127

Preu: 12€

Adrià Pujol és d’aquells escriptors que no haurien de passar desapercebuts. La qualitat de les seves narracions fan que estigui al costat dels millors escriptors de la seva generació.

“Alteracions” és un recull de contes, tots ells de diferent temàtica i llargada. De fet, n’hi ha un, Esborrany, que estaria en la frontera de poder-se classificar com a novel·la curta. En tots, però, desborda imaginació, ironia, sarcasme, sorpresa i un especial sentit de l’humor. Un humor que de vegades es torna àcid i agre, però que t’incita a seguir llegint.

La publicitat que hi ve al darrere sembla que es vulgui centrar en el relat llarg, Esborrany, com la peça principal a la qual acompanyen els contes més breus, però jo crec que aquests tenen tant o més valor que el llarg. I és que tenen grans ingredients condensats en poques línies. Fins i tot un explica tota una història vital en tan sols un paràgraf sense interrupció de cap punt. Si fos boxejador seria, sens dubte, qualificat de “fino estilista”.

La presentació no pot ser més senzilla i austera, però no us porteu a engany: dintre hi ha un gran treball (i només per 12 miserables euros).

Adrià Pujol i Cruells, després de la seva Escafarla d’Empordà, em continua sorprenent. Espero poder llegir alguna més, ben aviat.

Escriptor participant en la XVI Nit de Narradors a Banyoles.

Aquest barret no és meu, de Jon Klassen (Ed. Milrazones)

Traducció de Julia Bas

Preu: 15€

El dia 18 de juny de 2014 es va lliurar el Premi llibreter d’àlbum il·lustrat a “Aquest barret no és meu”.

Crec que té el premi molt merescut ja que és un llibre i autor que, fins ara, al nostre país ha passat força desapercebut. No sé si coneixeu aquest àlbum, els que el coneixeu suposo que estareu d’acord amb mi que és simplement meravellós. A mi m’encanta, i espero poder-vos convèncer.

Us en diré més: és un àlbum on l’aparent i volguda simplicitat del dibuix ens endinsa en una atmosfera rica de detalls —com són els ulls o les bombolletes— per explicar-nos una bella història. Aquests detalls donen tota l’expressivitat necessària per entendre la història. Només el puntet negre de l’ull del peix gran és suficient per veure el què pensa. I justament veiem que és el contrari del que, al mateix temps, està pensant el peixet narrador.

Comença la història amb un peix petit amb un barret. Ell mateix ens explica que l’ha robat, a un peix gran. Ell mateix s’auto exculpa dient que és un barret massa petit per aquell peix i, en canvi, a ell li queda perfectament. Sap que ha fet malament i pensa en amagar-se. El peix gran el persegueix, s’endinsa en la zona fosca on s’ha amagat el petit…

Ens dóna una bona lliçó: El lladre imagina que se’n sortirà amb la seva, però, evidentment, no serà així. És bo què un nen sàpiga que abans s’atrapa a un mentider que a un coix. Tot en poques paraules i poca acció de moviments.

Estem parlant d’un àlbum on els dibuixos no són cridaners (els peixos són d’un color gris marronós), i són completament atemporals. La gama de colors suaus no són gens cursis, ben al contrari, són colors molt terrenals, orgànics.

El final és enigmàtic, el deixa obert a diferents interpretacions. I no dogmatitza.

Afegiré que és una història d’animals transportable al món humà i, per tant, real.

I com en molts àlbums il·lustrats, us diré que és  per a totes les edats. Un llibre que tant serveix perquè el nen el miri tot sol o amb companyia dels pares, que li poden fer observar diferents detalls.

L’equilibri de tots aquests aspectes el fan un llibre rodó

És d’agrair a l’editorial que, tot i ser una editorial de Cantabria, l’ha publicat en català.

El difícil art de mantenir l’equilibri en un gronxador, d’Emmanuelle Urien. (Ed. Angle/Grijalbo)

Pàgines: 187

Preu: 14,90€

Vaig agafar aquest llibre per atzar, no sabia què em trobaria i realment va ser una sorpresa, de cop feia una immersió en una història d’un divorci carregada d’humor negre i molt femení.

Em trobava davant un llibre on se m’explicava que una dona, la Pauline, ben casada i amb tres fills i amb una vida perfecta, descobreix que el marit li és infidel amb la seva millor amiga. Per a ella això és la decadència, la desesperació, el dolor, l’odi… Voldria maquinar una venjança, però com? Per treure’s el seu ex del damunt, intenta interioritzar que és mort. La seva mare, una psiquiatra de molt bona reputació, apareix per ajudar-la, però és tot un personatge!

Emmanuelle Urien ens relata els sentiments de la dona menyspreada, a través de tots els estats. En alguns moments plora, d’altres crida demanant ajuda, està plena de contradiccions que no la deixen caminar per la vida còmodament. I, encara que el tema sigui trist o poc alegre, es converteix en cínic i còmic.

La cancion del oso, de Benjamin Chaud. (Ed. Edelvives)

Títol original: Une chanson d’ours

Edat: A partir de 4 anys

Preu: 12€

Avui és l’Anna Tubert, llibretera de l’Altell, qui us recomana aquesta meravella. Feu-li cas!

“La canción del oso” és un àlbum il·lustrat fantàstic! Té unes il·lustracions amb un aire “vintage” i una bonica història darrera la qual… hi ha un fet real!

Quan he buscat més informació sobre l’àlbum i l’autor, he trobat una informació molt interessant! Es veu que entre els anys 1981 i 2013, al teulat de l’Òpera Garnier de París, l’apicultor Jean Paucton hi tenia 8 bucs amb unes 450.000 abelles!! La mel que produïen, es venia a la boutique de l’òpera.

És molt interessant, tenint en compte com d’importants són les abelles pel nostre planeta!!

Un àlbum il·lustrat recomanat per grans i petits!

Els escarxofats / Los cansados, de Michele Serra. Ed. (La Campana / Alfaguara)

Pàgines: 132

Preu: 15€

Aquest és un relat intens, real i humorístic entre un pare (Michele Serra) i un fill adolescent.

En molts casos és una imatge real del que sovint passa en una casa on hi viuen joves adolescents. Joves que dormen durant tot el matí, que sempre estan de bon humor per sortir fins a les tantes de la matinada i la marcada despreocupació en tot allò que els envolta.

És un relat que és en molts moments reflexiu, on el pare es planteja la dificultat que té de trobar o mantenir un diàleg amb el seu fill. A qui no li ha passat? O a qui no li passarà?

Michele Serra és un gran observador i ho sap exposar molt bé. És irònic i ple de sentiments. Aconsegueix grans frases que, pels qui hagin passat una adolescència, és fàcil que se’ls hi hagin passat pel cap, alhora que sap exposar molt bé diferents raonament que ens fem els pares quan els fills es creuen “els amos del món”.

M’ha agradat molt la conversa amb el tatuador del seu fill, boníssima!

Un llibre que s’ha de tenir en compte i que vosaltres, lectors, li donareu el valor que calgui.

Jo, el calaix i el meu misteri, de Gemma Cortabitarte. Il•lustrat per Lemniscates. Ed. Tramuntana.

Edat: A partir de 4 anys

Preu: 12,50€

Us presento aquest conte tan meravellós que em va arribar fa unes setmanes a la llibreria. M’agrada molt recomanar-lo per més que a primera entrada els pares m’arrufen el nas perquè és només en color vermell i negre. Però jo els dic, els demano que, si us plau, en facin cas perquè la història està tan plena d’ànima i sensibilitat que no es pot obviar.

Quants contes tracten sobre les desigualtats? Pocs.

Aquesta és una història narrada per un dibuix inacabat que mica en mica es va completant, però que sembla que arriba el dia d’entregar-se i no s’acaba de completar, què li falta? L’Helena que és qui el dibuixa va molt a poc a poc, l’acabarà? Què li dirà la professora? Com defensarà l’Helena la seva creació?

Un llibre bonic, sensible, alliçonador, simpàtic amb dosis de misteri que parla de la vida, les desigualtats i com superar-les. Una història que us deixarà perplexos i amb un somriure ple de tendresa d’orella a orella.

Gemma Cortabitarte ha creat un personatges tendre i vital que sintonitza amb l’imaginari infantil; i les il·lustracions de Lemniscates sintonitzen amb la intriga del personatge, amb estil directe que evoluciona a mesura que la història evoluciona.