Tag Archives: guerra

“El retorn del soldat”, de Rebecca West (Viena Edicions)

Preu: 16,90 €
Pàgines: 143
Traducció: Francesc Parcerisas
Us presento una “novetat”, publicada el 1916. Novetat a casa nostra, gràcies al “Cercle de Viena”. És la primera vegada que l’obra més emblemàtica de Rebecca West, esdevinguda tot un clàssic de la literatura en llengua anglesa, es publica en català. I gràcies també a una excel•lent traducció de Francesc Parcerisas.
Es tracta d’una petita joia. Una novel•la anglesa com “les d’abans”, però més breu. A més de l’interés de la trama, ens explica com, sovint, ens veiem abocats a portar una vida que no és la nostra, una vida que no desitgem malgrat sembli a la resta del món com la vida perfecta. Això li passa a en Chris, el protagonista masculí, centre d’atenció de les tres dones que l’envolten.
Se’n va fer una versió cinematogràfica el 1982, amb direcció d’Alan Bridges; Alan Bates, Glenda Jackson, Julie Christie i Ann-Margret hi feien els papers protagonistes. No l’he vist, però coneixent ara l’argument i veient la qualitat de l’elenc crec que valdrà la pena cercar-la per alguna filmoteca. Això sí, s’ha de llegir el llibre abans! (Com sempre s’ha de fer, es clar.)
Rebecca West (Londres, 1892-1983) és el pseudònim literari de Cecil Isabel Fairfield (realment Rebecca West sona d’allò més espatarrant, no?), una de les grans figures de la literatura i el periodisme en llengua anglesa. Profundament compromesa amb els principis feministes i de reforma social, va ser una intel•lectual destacada dels anys quaranta i cinquanta, i va exercir com a crítica literària a les pàgines de The Times, el New York Herald Tribune, el Sunday Telegraph, el New Republic i The Bookman
Anuncis
Etiquetat , ,

“Entre tonos de gris”, de Ruta Sepetys (Ed.Maeva)

Preu: 16,90 €
Pàgines: 283
Contínuament ens arriben històries de la segona guerra mundial, arriben habitualment pel públic adult, però heus aquí la petita joia que hem trobat per a joves i adults.
Creiem que hem de tenir memòria de tots els esdeveniments que van fer trontollar tot el segle XX, per això ens agrada recomanar als joves de a partir de 16 anys aquesta història.
“Entre tonos de gris” és una novel·la escrita amb agilitat i cor. Que parla de la supervivència i les dures condicions que es  van viure en els camps de treball de Sibèria i que a més a més explica una història sobre el poder de l’amor, l’esperança i la vida. Narrada des del punt de vista d’una adolescent (Lina) plena de ganes de viure i de ser artista que veu tots els seus somnis truncats en ser arrencada de la seva llar.
“Cerré la puerta del cuarto de baño y sorprendí el reflejo de mi rostro en el espejo. Entonces no tenía ni idea de lo deprisa que iba a cambiar, de lo poco que tardarían mis rasgos en desdibujarse. De haberlo sabido, me habría quedado mirando fijamente mi reflejo, para aprendérmelo de memoria. Era la última vez que me miraría a un espejo de verdad durante más de una década.”
Un llibre increïble, un testimoni commovedor, un cop de puny al cor, una història aclaparadora… un llibre que necessita lectors.
Més informació aquí.
Etiquetat , ,

“La frontera”, de Marco Vegliani (Edicions de 1984, Col. Mirmanda)

Traducció: Anna Casassas
Preu: 16,90
Pàgines: 186
No va caldre que llegís gaire estona per saber que el llibre que tenia entre mans era important, bonic, diferent, dur… i que em faria pensar. “La frontera” , un llibre adult, però que el faria llegir als joves perquè coneguessin i prenguessin consciència del món en que viuen.
Franco Vegliani, escriptor de gran sensibilitat ens situa en una història que passa a l’estiu del 1941. El narrador, un jove oficial de l’exèrcit italià en guerra es troba en una illa de Dalmàcia amb permís de convalescència. Allà es fa amic del vell Simeone, que li narra la vida, el destí i la vana mort de l’Emidio Olrich, un alferes austrohongarès de la Primera Guerra Mundial. La història d’aquest soldat es barreja amb les vivències del vell i la manera que té d’explicar-la. Com si fos un ardit psicològic o una investigació, tempta a l’oficial a capbussar-se en un joc d’identificacions que es desgrana al llarg de la novel•la. El destí de l’Emidio, sembla ser, que només el sap el vell.
De lectura fascinant i lenta conduïda pel narrador de manera irremeiable amb la incomoditat del feixisme i la violència com a resposta,“La frontera” és una meditació a través dels seus personatges, complexes i innocents, una línia abstracte que separa, protegeix o no la violència, que atrau la inevitable història i els capricis del poder. Entra en joc, també, la consciència i el cor de les persones, més enllà del que s’escriu o ens puguem imaginar.
Planteja de quines idees o quin Estat defensem, si és més important la fidelitat (pretesa) o la dignitat de ser coherents amb nosaltres mateixos. En fi, un tema que ens toca molt de prop a tots, no trobeu?
Vull remarcar la magnífica traducció d’Anna Casassas.
Etiquetat ,