La vergonyosa excusa de la hiena, de M. Àngels Juanmiquel (Ed. Cruïlla)

Il·lustracions de Cristina Picazo

Edat: A partir de 10 anys

Preu: 13€

Em fa respecte i alhora il·lusió parlar-vos el darrer llibre de la M.Àngels Juanmiquel, escriptora amb una llarga trajectòria i que té publicats un munt de llibres i ha obtingut diferents premis, entre tots cal destacar el llibre que us parlaré ara mateix que ha estat guardonat amb el Premi Vaixell de Vapor 2013.

Em fa respecte perquè viu a la meva comarca, cosa que fa que tingui l’oportunitat de conversar i passar bones estones amb ella de tant en tant i crec que he de saber dir correctament la meva opinió de La vergonyosa excusa de la hiena. Més encara sabent que em llegirà aquesta petita ressenya.

D’altra banda em fa Il·lusió perquè m’ha agradat moltíssim i crec que també agradarà als joves lectors més exigents. Es tracta d’una lectura molt actual, on la crisi serà l’excusa per fer un canvi de vida. Una família deixarà la ciutat pel camp, tot canvi és complicat i cal un esforç. És un dels valors que elogia aquest llibre, talment com la tolerància, l’amistat, l’esperança, el respecte per la natura i, sobretot, per als ocells. Els ocells i la natura faran canviar la percepció del jove protagonista, que s’havia girat d’esquena a qualsevol canvi a la seva vida.

Ah! La descoberta del què significa el títol no us deixarà indiferents, és una de les moltes lliçons que et regala la lectura d’aquesta història.

Què més us he de dir? Doncs que la llegiu, vosaltres i els vostres fills!

“Un drac amb massa fums”, de M. Carme Roca -text- i Ignasi Blanch -il·lustracions- (Ed. Oxford / Col. L’arbre de la lectura)

Edat: A partir de 8
Preu: 8,90 €
Pàgines: 84

Una història ben simpàtica. En Fumeres, un drac molt ben plantat i amb molts de fums es desperta després de molts de segles. Surt de la seva cova i el seu entorn ha canviat, res és igual, gairebé no passa aigua pel riu, treu fum del nas de colors i ja no fa por als nens! Què hi fa un drac al segle XXI? Tindrà dues opcions: o fer el ridícul o reciclar-se. Què decidirà fer?
Un relat que fa reflexionar sobre la importància i la cura del medi ambient i el valor de l’amistat a partir d’una història plena de fantasia.

“El llenguatge secret de les flors”, de Vanessa Diffenbaugh (Edicions 62)

Preu: 18,50 €
Pàgines: 416

La Victoria és una noia que als seus divuit anys abandona la seva llar d’acollida on hi ha viscut tota la seva infantesa.
“La Victòria té por. Té por del contacte físic. Té por de les paraules, de les seves i de les dels altres. I, per damunt de tot, té por d’estimar i deixar-se estimar. Només hi ha un lloc on totes les seves pors s’esvaeixen: el seu jardí secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó són la seva llar, el seu refugi, la seva veu. És gràcies al llenguatge d’aquestes flors que la Victoria aconsegueix comunicar les seves emocions més profundes.”
Qui li va ensenyar el llenguatge de les flors va ser l’Elisabeth, l’única mare de veritat que ha trobat mai, però que s’hi amaga un misteri.
La Victoria comença a treballar de florista i les seves flors són les més sol•licitades de la ciutat: porten felicitat i curen l’ànima. Però la Victoria encara no ha trobat la flor que cicatritzi la seva antiga ferida. I l’únic capaç de curar-la és un noi misteriós. Només ell pot convertir el cor solitari de la rosa blanca en un cor vermell de passió.
Coincideixo plenament amb les paraules de l’editora al català, Pilar Beltran:“El llenguatge de les flors és una història de coratge i esperança, d’abandonament i d’ increïbles ganes de viure. Una novel•la amb una protagonista extraordinària que ens mostra la força i la feblesa de l’amor autèntic: un sentiment real i sincer ple d’imperfeccions i de fermesa, el que ho dóna tot sense esperar res a canvi”. És tanta veritat i és que és tant i tant bonica la història que voldria que llegís tothom.

“-Parlo del llenguatge de les flors- va dir l’Elisabeth-. Prové de l’era victoriana, de Victoria, com el teu nom. En aquell temps la gent es comunicava amb les flors, si un home donava un ram de flors a una dona jove, ella se n’anava corrents a casa per mirar de desxifrar-lo, com si fos un missatge secret. Les roses vermelles volien dir amor; les roses grogues, infidelitat. Per tant, un home havia d’anar en compte a l’hora de triar les flors.”

Us deixem amb un vídeo promocional del llibre, en anglès, que podeu veure aquí.

“Coco i piu”, d’Alexis Deacon (Ediciones Ekaré)

Edat: a partir de 4 anys
Preu: 11,35 €
Pàgines: 32
Traducció: Isabel Olid

Dos ous de costat damunt la sorra. Quan es trenquen, d’un en surt un cocodril i de l’altre un ocell: són germans. Els dos descobriran la vida i compartiran el menjar, la casa… cantaran… són diferents però poden conviure junts. Un dia, però, una riuada se’ls emporta en un llac ple de cocodrils i un bosc ple d’ocells. Descobriran que no són germans, podran oblidar el seu passat? Quina repercussió tindrà aquesta descoberta?

Coco i Piu és una aventura simpàtica, bonica i plena d’emoció que fa entendrir a qualsevol que la llegeixi o l’expliqui.

Alexis Deacon ha volgut fer un àlbum il·lustrat on la natura té una gran implicació, igual que la família i a les diferents famílies. És un llibre de gran importància per entendre que hem d’acceptar als altres amb les seves diferències perquè el cap i a la fi el que importa és sentir-se estimat i estimar.

Un llibre encantador, amb una traducció exquisida.

“Petita història d’un plantador de cases”, de Carles Sala i Vila (Ed. Cruïlla)

Edat: A partir de 7 anys.
Preu: 14.00
Pàgines: 31

L’Anna us recomana aquesta “petita” història encantadora, que remet a “L’home que plantava arbres” de Jean Giono, que fascina els més petits i transporta els més grans a la seva infància, quan encara es construïen cabanes als arbres. Aquí cada arbre és un pilar i un mur d’una casa, tot un tros de bosc que és la llar dels protagonistes. Els imprevistos també hi són presents a la historieta, però amb constància i amor per allò que es vol, tot pot tornar a existir i créixer.