Palabras, de Jesús Marchamalo. Il·lustrat per MO Gutiérrez Serna (Ed. Kalandraka)

2on Premi Nacional de llibres millor editats (infantil-juvenil) 2014

Preu: 15€

“Palabras” és un àlbum poètic, preciós! Les paraules prenen el protagonisme i la veneració pel llenguatge absorbeix  tant que provoca un pessigolleig de plaer tot convidant a la reflexió.

Si pensem que les paraules són mudes, Marchamalo ens demostra que no només no ho són. Són sonores i projecten imatges. Tant és així que ens fa arribar a l’arrel de cadascuna d’elles.

Les il·lustracions, de MO Gutiérrez són modernes. Barrejades amb elements simbòlics, fan que art i literatura es fusionin a mesura que anem descobrint les paraules preferides de les grans figures de la literatura universal: Octavio Paz, Borges, Unamuno, Baroja… i molt possiblement,  les nostres, també.

Un elogi a les paraules en un temps on se’n banalitzen massa.

El lleó i l’ocell, de Marianne Dubuc (Ed. Tramuntana)

Edat: a partir de 5 anys

Preu: 14,50€

Avui et parlaré d’un àlbum il·lustrat que em té el cor robat. La seva il·lustradora és quebequesa i ja té una bona colla d’àlbums molt bonics. Però aquest és diferent, amb aquest ens regala una faula sobre l’amistat.

Quan arriba la tardor, un lleó troba un ocell ferit al seu jardí. Els altres ocells segueixen la seva ruta cap a països més càlids. El lleó curarà l’ocell, passaran l’hivern plegats, però en algun moment, quan arribi el bon temps, l’ocell haurà d’emprendre el vol…

Amb unes il·lustracions que parlen per sí soles, sense pràcticament text, Marianne Dubuc ha creat una història meravellosa, plena de sensibilitat i tendresa. Fins i tot girar les pàgines es fa amb més lentitud de l’habitual, simplement per assaborir cada moment.

Voldria agrair a l’editorial Tramuntana per la seva publicació al català, per regalar-nos aquesta edició tan exquisida.

Per a grans i per a petits: no es pot deixar perdre!

Galvenston, de Nic Pizzolatto (Ed. Salamandra)

Pàgines: 288

Preu: 18€

Quan arriba setembre tots tenim ganes de saber amb quines novetats literàries ens sorprendran els editors. Sóc de les que friso per saber què podré escollir per llegir i sobretot què descobriré de nou pels “meus lectors”, malgrat el meu temps no em deixi llegir tot el que jo voldria.

Aquest estiu, Salamandra em va avançar el llibre que avui us presento. Aquesta editorial, que no deixa de sorprendre’m amb bones novel·les, enceta una nova col·lecció: “Black” i us asseguro que ho fa en majúscules. No sé si coneixeu la sèrie de televisió “True detective”. Si és que sí, no hi ha dubte que us agradarà “Galveston” perquè justament està escrit pel talentós Nic Pizzolatto, que n’és el guionista. Els que no la coneixeu, però us agrada la intriga i la novel·la negra de qualitat, és molt probable que aquest sigui un llibre que us llegireu i recomanareu.

Quan el vaig començar a llegir, desconeixia totalment l’autor i res que el pogués relacionar, cosa que valoro molt perquè en aquest cas he pogut viure totes les hores de lectura de manera expectant. Buf! El retrat psicològic dels personatges i el nivell literari els he trobat boníssims!

La violència, el passat fosc  de cadascun dels protagonistes, el mafiós Roy Cady i Rocky, una noia adolescent esdevinguda puta arrel d’un passat fosc, violent i una infància difícil, són l’eix de tota la novel·la en la que, degut a un parany, es veuran obligats a compartir tota aquesta aventura que esdevindrà tan plena de records, romanticisme, redempció i salvació espiritual, com també de xantatges.

“Galvenston” és una novel·la alhora inquietant i sensible, que segueix el més pur estil clàssic de les novel·les negres.

Verano y amor, de William Trevor (Ed. Salamandra)

títol original: Love and summer

traducció: Victoria Malet

Pàgines: 218

Preu: 16,50€

Un bon dia et visita un bon amic, lector conspirador de bones lectures, i et recomana “verano y amor”. Me’l demano perquè no és cap novetat i perquè m’havia passat desapercebut. Passen uns dies i m’arriba. No dubto en posar-me’l a llegir immediatament, i de cop em trobo immersa en una lectura preciosa, delicada, bonica i plena de sensibilitat. Em xucla tant que necessito llegir-la àvidament, però em freno perquè és bo gaudir-ne cada pàgina, cada frase, cada coma i cada punt. Sento els personatges com respiren i es mouen, i no em vull desempallegar d’aquest ambient.

La història és un retall de vida d’uns personatges que viuen a Irlanda, en un poblet on tots els habitants es coneixen i gairebé tots saben l’un de l’altre o això creuen. La protagonista, Ellie, és la bella heroïna casada amb Dillahan. La senyoreta Connulty, una solterona i, finalment, Florian, el jove de qui Ellie s’enamora. Altres personatges també ronden i fan el teixit de la història. Una narració on es cerca la felicitat, i els dies d’estiu s’escolen darrera les històries de cadascun fins a esdevenir un final ple de frases boniques, talment com si durant tot el llibre haguessis estat escoltant una peça exquisida de música i arribessis al zenit.

Llegeixo la contraportada després d’haver escrit aquesta petita ressenya i m’adono que ha rebut elogis propis d’una obra mestra, cosa que, en aquest cas, coincideixo plenament.

William Trevor és ja un escriptor octogenari respectadíssim, guanyador de molts premis, davant dels quals ell es mostra tranquil. I imagino la seva tranquil·litat com la bellesa de l’escriptura que es respira en aquest llibre.

Bona lectura.

Jo, el calaix i el meu misteri, de Gemma Cortabitarte. Il•lustrat per Lemniscates. Ed. Tramuntana.

Edat: A partir de 4 anys

Preu: 12,50€

Us presento aquest conte tan meravellós que em va arribar fa unes setmanes a la llibreria. M’agrada molt recomanar-lo per més que a primera entrada els pares m’arrufen el nas perquè és només en color vermell i negre. Però jo els dic, els demano que, si us plau, en facin cas perquè la història està tan plena d’ànima i sensibilitat que no es pot obviar.

Quants contes tracten sobre les desigualtats? Pocs.

Aquesta és una història narrada per un dibuix inacabat que mica en mica es va completant, però que sembla que arriba el dia d’entregar-se i no s’acaba de completar, què li falta? L’Helena que és qui el dibuixa va molt a poc a poc, l’acabarà? Què li dirà la professora? Com defensarà l’Helena la seva creació?

Un llibre bonic, sensible, alliçonador, simpàtic amb dosis de misteri que parla de la vida, les desigualtats i com superar-les. Una història que us deixarà perplexos i amb un somriure ple de tendresa d’orella a orella.

Gemma Cortabitarte ha creat un personatges tendre i vital que sintonitza amb l’imaginari infantil; i les il·lustracions de Lemniscates sintonitzen amb la intriga del personatge, amb estil directe que evoluciona a mesura que la història evoluciona.

La nena que només es va poder endur una cosa, d’Eulàlia Canal. Dibuixos, Valentí Gubianas (Ed. Animallibres)

Col·lecció: La formiga blanca

Edat: A partir de 6 anys

Pàgines: 60

Preu: 8,50

Aquesta és la història de la Lena, una nena que un bon dia arriba ben esperrucada i molt preocupada a l’escola. Sempre se li nota el seu estat d’ànim a través dels cabells, és per això que el mestre se n’adona i la fa parlar. Està amoïnada perquè serà l’aniversari de la seva àvia i li vol fer un regal molt especial. Els seus companys de classe fan una pluja d’idees que no la convenç. Per sort, quan arriba la nit, té clar quin serà el regal més especial per a l’àvia.

Les alegres il·lustracions de Valentí Gubianas acompanyen el text de l’Eulàlia Canal d’una manera molt dinàmica i imaginativa, estan plenes de color, acció i detalls curiosos.