Gastó, de Kelly Dipucchio (Ed. Andana)

Il·lustració: Crhristian Robinson

Edat: a partir de 3 anys

Preu: 15€

 

 

 

 

“La senyora Marilyn admirava els seus nous cadells. Fi-Fi, Fu-Fu, Oh-La-La i Gastó”

 

Amb aquesta imatge i aquesta frase comença aquesta meravella d’àlbum que us deixarà impregnat un somriure permanent fins arribar al final.

És molt evident que en Gastó es destaca de les seves germanes, elles tan delicades. Ell més barroer i que creix molt més que elles. La mare, els ensenya les bones maneres de comportament per arribar a ser uns bons caniches. Gastó treballa de valent per aconseguir ser-ho i no bavejar i no comportar-se com un bàrbar. Arriba la primavera i sortiran a fer una bona passejada pel parc, però allà es trobaran a la senyora Bulldog amb els seus cadells, però també en destacarà un, l’Atoinette! Veuen que potser hi ha un error i fan canvi de cadellet, en Gastó anirà amb la família Bulldog i l’Antoinette amb la Caniche.

Però a casa no va bé aquest canvi. Les mares respectives troben a faltar els seus cadells… No us explicaré més.

El missatge del llibre és preciós: Hi descobrim l’amor que travessa les diferències entre els uns i els altres i ens fa adonar que dins una mateixa família no cal que siguem iguals per estimar-nos.

Les il·lustracions de colors suaus ens acompanyen al llarg d’aquesta història perfecte per a ser llegida als més petits.

Lejos de Ghana, de Taiye Selasi (Ed. Salamandra)

Títol original: Ghana Must Go

Traducció: Rita da Costa

Pàgines: 352

Preu: 20€

Taiye Selasi és una jove escriptora mig nigeriana mig ghanesa. Nascuda a Londres però criada a Amèrica on es va graduar Summa Cum Laude en una llicenciatura d’ Estudis Americans a la Universitat de Yale.

Amb aquest currículum ja tenim un indicador important de com ens pot arribar a sorprendre aquesta jove i guapíssima noia, apadrinada per la gran Toni Morrison.

Lejos de Ghana és la seva primera novel·la —i quina novel·la, si us plau!— Com m’agradaria que la llegíssiu! Poètica i emocionalment profunda, descobreixes la vida i les diferents transformacions dels personatges. El plor hi té cabuda per tants dolors imposats per diferents experiències de la vida i per tants llaços d’amor. Les llàgrimes apareixen de manera suau a través de passatges magníficament descrits i de gran treball psicològic. És un llibre que no només és la història que explica, hi ha tanta teca al darrera que podria arribar a escriure tota una tesi. Millor en parlem un cop us l’hagueu llegit.

És la història d’una família, de tots els seus membres. De com un trencament familiar afecta a cadascun de manera diferent. La ruptura provoca distanciament, ferides, silencis, errors i mentides que els persegueixen, i no serà fins al cap de molts anys, degut al forçat retrobament per assistir al funeral del pare, que no sortiran aquests dimonis interiors.

Força! És una novel·la que té força. No hi entres de cop sinó que és de mica en mica, de manera lenta però intensa. No pots abandonar la seva lectura. Els personatges es van coneixent, també, a poc a poc. D’aquesta manera, el lector es va familiaritzant cada vegada més amb ells: La Fola, la mare; Olu, el primogènit; els bonics bessons Taiwo i Kehinde; i la més petita, la intel·ligent i acomplexada Sadie. Lentament, cada vegada més, se’t posen dins teu. Se t’arrapen fins al punt que es fa difícil oblidar-los.

Mallko y papá, de Gusti (Ed. Océano Travesía)

Aquesta vegada us presento el darrer treball de Gusti, escriptor i il·lustrador argentí. Un treball molt interessant perquè es tracta d’una història íntima explicada, en imatges i text, de manera molt personal.

Fa uns anys Gusti esperava el seu segon fill. El que més es desitja a la vida quan esperes és  estimar el fill, sigui com sigui, i molt! Li vols donar amor incondicional. Bé, això mateix volia en Gusti, però quan va néixer amb síndrome de Down, NO EL VA ACCEPTAR.

 

Davant d’aquest dolor i com a teràpia, a través d’aquest llibre ple d’art i creativitat, ens obre el seu cor tot explicant-nos com va passar de NO acceptar a donar-li l’AMOR INCONDICIONAL.

Al llarg de les pàgines carregades d’emoció, somriures, tendresa i amor explica amb unes il·lustracions fantàstiques com s’ha sentit, com juga amb en Mallko, què li agrada més, com seria amb diferents pentinats, com balla, canta, pinta, juga, plora…

Un llibre que m’ha emocionat profundament i que no es pot obviar, a totes les biblioteques hi hauria de ser.

Gusti ens fa de mestre, ens ensenya el que ha après i ho transmet amb el cor a la mà.

 

 

La guineueta perduda, d’Irina Korschunow. Ed. Salamandra

Il·lustracions de Reinhard Michl

Traducció de Cisco Figueroba

Edat: a partir de 7 anys

Pàgines 46

Preu: 7,95

Una petita guineu està sola, sense la seva mare, té por i se sent abandonada. Una guineu adulta, que fa ben poc ha tingut tres cadellets, se la troba, dubta, no sap què fer, però la guineueta plora de por i de gana. Aleshores la guineu, davant dels dubtes, decideix  tranquil·litzar-la i protegir-la. Immediatament neix l’instint de protecció i d’amor per aquesta criatura desvalguda. La protegeix davant el gos caçador, la defensa del teixó, la presenta davant dels seus cadellets i li mostra confiança. Davant una veïna s’adona de l’amor incondicional que sent, ja no només envers els seus tres cadellets, sinó als quatre alhora, i així la felicitat és dolçament trobada i viscuda. La Guineu ha escoltat els seus propis sentiments.

Irina Koschunow descriu aquests sentiment tan forts amb molta cura i convida als primers lectors a gaudir d’una història del regne animal, però que és fàcilment adaptable a l’entorn dels infants.

Es tracta d’un conte editat per primer cop a Alemanya el 1982 i trobo que és d’agrair que s’hagi traduït ara, trenta dos anys més tard, perquè val la pena no perdre de vista la qualitat d’un text i d’unes il·lustracions que ja podem qualificar de clàssics.

Karl y Anna, de Leonard Frank, Ed. Errata Naturae.

Pàgines: 112

Preu: 14,50€

Vaig anar de viatge a Berlin i, evidentment, em vaig portar lectura. Els aeroports i avions són llocs magnífics per llegir i havia d’aprofitar l’ocasió. Vaig optar per dos llibres curts, un per l’anada i l’altre per la tornada. Tots dos són novetats editorials al nostre país, però tots dos van ser originalment escrits fa una pila d’anys. Aquest és un detall important, ja que m’agrada descobrir llibres antics que aguantin bé el pas dels anys. Haig de dir que vaig encertar de ple amb tots dos.

La meva primera lectura va ser Karl y Anna, de Leonard Frank.

Deliciosa novel·la escrita a l’any 1927 per Leonhard Frank, escriptor alemany per a mi desconegut fins ara. He escollit aquesta paraula, “deliciosa”, perquè és el sentiment que m’ha deixat en acabar-la, la qual cosa no vol dir en absolut que es tracti d’una història “dolça”. És una història d’amor, això sí, però plena d’interrogants, que planteja un dilema moral (nosaltres, lectors, ens veiem obligats a posicionar-nos), que té moments de suspens, tot i la curta durada. Tot narrat amb un llenguatge clar i net. Una novel·la rodona, rodona.  Alerta, una advertència: no llegiu la contraportada. Per a mi va ser important anar descobrint la trama a mesura que anava llegint. La contraportada —com massa sovint passa— ho explica tot. I quina mania que tenen moltes edicions d’explicar i de desvelar i de xafar la guitarra, i de dir bajanades com ara que la novel·la “utilitza recursos del teatre barroc”!

La cosa bona és que Errata naturae promet publicar altres títols d’aquest autor. Ara que ja sé com les gasta, n’estaré molt pendent.

De tornada vaig llegir-me, “Els meus pares”, D’Hervé Guibert. Ed. Club Editor, també ressenyat:

“Els meus pares”, D’Hervé Guibert. Ed. Club Editor

La botiga Vintage Astor Place, d’Stephanie Lehmann (Ed. 62/ Maeva)

Títol original: Astor Place Vintage

Pàgines:  443

Preu: 18,90€

Només de tancar aquest llibre ja trobo a faltar a l’Amanda i l’Olive, i sé que això em provocarà l’impuls de recomanar a tort i a dret aquesta novel·la.

És d’aquelles històries que a mesura que vas llegint-les, més dins et trobes i més còmplice de les seves protagonistes et sents.

Tot comença quan l’Amanda, qui té una botiga de roba vintage, és citada a casa d’una velleta que es vol treure roba antiga de sobre. El que no sap l’Amanda és el que hi trobarà amagat enmig d’aquells vestits que la farà submergir a l’any 1907. La novel·la anirà a cavall de dues dones, dues vides paral·leles. L’una viscuda el 1907 i l’altra el 2007. Dues dones fortes i valentes que captivaran el lector fins a conviure amb elles i voler-les abraçar. Dues dones que cerquen la seva independència. Sobretot l’Olive, que s’ha de fer un lloc enmig d’un món dominat pels homes.

D’altra banda, vull dir-vos que els personatges secundaris són retratats de manera extraordinària i captiven tant com les dues protagonistes.

Descobrir “La botiga Vintage Astor Place” m’ha fet fer una immersió a Nova York i viure dins aquesta ciutat acompanyada per l’Olive i l’Amanda. També ha fet que veiés com a principis del segle XX la dona vivia amb poques llibertats, plena de desconeixements i moltes prohibicions.

És una novel·la senzilla, encantadora, sobre l’amor, l’honestedat i la força individual.

Un llibre per a tots els públics, però especialment per als qui tinguin sensibilitat femenina (això no exclou molts homes, com bé ens va explicar la Silvia Querini —editora de Lumen— l’altre dia a l’Altell).

El pare és meu!, d’Ilan Brenman. (Ed. Animallibres).

Il·lustradora: Juliana Bollini

Edat: A partir de 4 anys.

Preu: 15,95€

Aquest conte és una història de dues germanes que cadascuna creu que el pare és seu. Cada dia es barallen amb “el pare és meu”, fins que arribarà un dia, que l’una estirant per una banda i l’altra per l’altra el pare es partirà per la meitat. Com s’haurà de solucionar?

El pare és meu, neix d’un fet  que va viure l’autor i que n’ha creat un conte ben simpàtic barrejant la gelosia i l’amor entre un pare i les seves dues filles.

 Les il·lustracions magnífiques de Juliana Bollini estan fetes de paper, cartó, filferro, teles…

No sé si coneixeu Les princeses també es tiren pets. Tant si és que sí com que no, també us el recomano molt perquè és una història molt divertida i on descobrireu que les princeses, també, es tiren pets! De vegades cal desmitificar.

 

Amb bogeria, d’Émile Jadoul (Ed. Baula)

Preu: 9,00€

Edat: A partir de 2 anys

Si un gat li diu a un peix: t’estimo. Com creieu que pot continuar la història? Es poden estimar?

Maquíssim, com m’agrada! No sé com descriure-us aquest conte perquè amb poc us explico tota la història. M’heu de fer confiança: val molt la pena, i a més acabareu el llibre amb un gran somriure! Perquè té un final tant…. Els menuts de la casa s’ho passaran d’allò més bé.

Émile Jadoul, com sempre, crea històries tendres i plenes de sentit de l’humor.

La casa del silenci, de Blanca Busquets (Ed. Rosa dels Vents / Grijalbo)

Pàgines: 240

Preu: 17,90

Un violí, un Jacob Stainer de 1672, i un concert barroc, el “concert per a dos violins” de J. S. Bach (BWV 1043) són els fils que lliguen tots els personatges d’aquesta nova novel·la de Blanca Busquets. Però no us espanteu, no cal ser un gran entès en música clàssica ni cap intel·lectual per gaudir de la seva lectura. Perquè, de fet, encara que la música estigui permanentment present en la història, la novel·la no va de música sinó de relacions humanes. Relacions humanes entre els personatges, tots ells protagonistes, que vénen cadascun d’ells de mons molt diferents, i amb personalitats molt diferents també. I, com totes les relacions humanes, les contradiccions en són sempre presents.

La Blanca Busquets no explica una història, fa parlar directament als protagonistes i en són les seves explicacions individuals les que ens van descobrint els fets i les situacions en que s’han anat trobant al llarg de quaranta anys de vida. Sense cap intervenció externa, els personatges es van descrivint a si mateixos, van destapant les seves personalitats amb les seves pròpies explicacions.

Els qui, de vosaltres, ja vàreu gaudir de “la nevada del cucut” reconeixereu el to, inconfusible,  de la Blanca Busquets en aquesta nova obra.

 

Una dona d’aigua, de Núria Esponellà (Ed. Columna)

Pàgines: 494

Preu: 20,50€

Fa temps que segueixo la Núria Esponellà. Recordo la seva primera i ja prometedora novel·la, Gran Cafè. D’aleshores ençà ha plogut molt, la Núria ha experimentat en més d’un gènere i ha aconseguit èxits, entre ells el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica el 2009, amb Rere els murs. Ara ens arriba amb Una dona d’aigua, novel·la d’època, situada a l’any 1888 i ambientada a la meva estimada ciutat, Banyoles.

És gustós llegir un llibre que passa a casa mateix, a tots ens agrada que escriguin històries que siguin properes, però si a sobre passen a la ciutat on vius, encara són dobles les ganes de llegir!

Aquesta és la història de Sarah Prats i Miquel Camps, dos personatges que es coneixen  a Banyoles. Cadascú viu dins un matrimoni sense amor. És fàcil imaginar que entre ells naixerà una passió, però serà una passió que no serà fàcil de portar. S’hauran d’enfrontar a les dificultats que la vida els posa a prova, la Sarah té un marit que juga brut. Hi ha un doctor enigmàtic, les guerres carlines arriben al final, la societat d’aquell temps…

Com sempre fa Esponellà, cosa que admiro de molts escriptors, és la seva acurada recerca històrica. Pàgina rere pàgina, cada lloc que surt de Banyoles, llegenda, psicologia, atmosfera… tot està molt ben recreat. És un retrat que pot interessar a tothom, sigui o no de Banyoles.

M’ha agradat molt, també, el misteri barrejat amb  la tendresa i la delicadesa, tant característiques d’aquesta escriptora. Tot plegat et porta navegant fins al final.