Pàgines: 681
Preu: 22,00€
Fa un parell de setmanes em va arribar una “galerada” (una prova sense corregir) d’una nova novel·la que justament ara fa uns pocs dies que acaba de sortir publicada al nostre país, tant en català com en castellà. Com que era una galerada no tenia ni portada ni contraportada, ni informació sobre l’autor o el tema. Només tenia escrit el títol: “The Art of Fielding”. Això ja em va atabalar, us haig de dir. Què punyetes deu ser el fielding? Això de no entendre el títol, ja d’entrada, no em predisposa gaire favorablement. I, aleshores, quan començo amb les primeres pàgines em trobo en un partit de beisbol més perduda que res. Envoltada de paraules estranyíssimes com ara shortcut, infield, catcher, pitcher, diamant… Buf!, Vaig pensar, això no hi ha qui s’ho empassi! Aleshores vaig pensar que si l’editorial m’havia fet arribar la galerada era perquè valia la pena i em vaig convèncer perquè tingués paciència i continués una miqueta més endavant. Alhora, el que vaig fer va ser cercar una mica d’informació del llibre i de l’autor. Resulta que és la opera prima de ficció d’un jove (i pobre) periodista d’una minoritària revista literària nord-americana. Als Estats Units la novel·la va tenir unes crítiques excel·lents i va ser guardonada amb diversos premis. A Chad Harbach l’han comparat amb Jonathan Franzen, Don DeLillo, John Irving… El mateix Franzen ha elogiat extensament aquesta novel·la. Vaig llegir un parell d’entrevistes que li havien fet a l’autor i tot això em va acabar de convèncer de continuar la lectura.
Això sí, també vaig demanar quatre nocions per saber de què carai va això del beisbol.
Us haig de dir que, francament, va valer la pena l’esforç de superar el rebuig inicial. Em vaig trobar amb una novel·la que, efectivament està ambientada en el mon de l’esport universitari dels Estats Units, però aquest no és el tema. El tema, evidentment, està en els dos personatges principals i els tres secundaris, les seves peculiars personalitats —o pot ser no tan peculiars, molts es poden sentir identificats— i les seves interrelacions. L’ambient és molt americà i, m’atreviria a dir, l’estil també ho és. Entengui’s això com un elogi, no pas com una crítica. Estareu d’acord amb mi que hi ha als Estat Units una col·lecció llarguíssima de magnífics autors, no? Es un estil àgil, fresc, directe. Amb tocs d’humor i de frases enginyoses.
La narració certament atrapa, i la barreja de personatges és totalment creïble (els Estats Units ja ho són així, sortits d’una barreja de cultures d’allò més variat). I les escenes de beisbol es poden seguir fàcilment, encara que no en sapiguem ni un borrall d’aquest esport. I dic escenes expressament, ja que sovint m’ha semblat estar veient una pel·lícula d’aquestes d’esports.
llibrerialaltell.wordpress.com 