Arxiu

Nit de Narradors 2016

El passat 7 de juliol  vam celebrar la 18a Nit de Narradors amb Miquel Adam, Jenn Díaz, Joan Todó i Mar Bosch. Aquesta nit és sempre molt esperada perquè clausura tots els actes del curs de L’altell, però sobretot perquè és una festa!

SONY DSC

En la foscor de la nit emergeixen tota mena de lectors i de molts àmbits per transformar-se en oients de primera. Saben que tindran un privilegi, el de gaudir d’una nit d’estiu irrepetible.

Va començar la primera lectura Miquel Adam, un escriptor que coneix bé tot el món, tant literari com editorial, que envolta el llibre. Ens va llegir “La presidència”, conte que es troba dins el seu recull de relats curts en clau d’humor “Torero d’hivern”.

DSC_0350

El va seguir la Jenn Díaz. L’autora més jove de la Nit acostuma a col·laborar en vàries revistes culturals, setmanaris i premsa i ja té uns quants llibres publicats. Amb la seva dolça veu ens va narrar “Que em deixis”, un conte publicat al darrer número de la revista EÑE.

DSC_0354

Va agafar el relleu Joan Todó, possiblement l’autor més prolífic de la Nit tant a nivell de narrativa com de poesia i traducció. Ens va llegir, “Regressió” i “L’herència”,  un parell de contes del seu darrer recull “Lladres”.

DSC_0382

Mar Bosch, escriptora gironina, guanyadora del Premi de Novel·la Curta Just Casero de fa tres anys, va tancar la lectura de les narracions amb el conte de “la bondat de Sant Cristòfol”, on la trama passa en un geriàtric de Banyoles, i dos fragments de la seva darrera novel·la “Generacions espontànies”.

DSC_0389

Entre lectura i lectura els aplaudiments van demostrar agraïment i entusiasme.

SONY DSC

Vaig voler tancar l’acte amb la lectura de “Si jo fos un llibre”, de José Jorge Letria i André Letria, un cant al llibre, al seu significat i a la importància de la compra de llibres durant tot l’any per tal de poder mantenir aquest petit univers que viu en precari i que tantes alegries ens dóna!

Si jo fos un llibre,

M’agradaria sentir com algú diu:

“aquest llibre em va canviar la vida”

Enguany la Nit va celebrar divuit anys i L’Altell en celebra vint-i-cinc. Un any ple d’aniversaris!

En una llibreria hi passen coses, viure-les és compartir una màgia que només podeu saber els que hi participeu.

Gràcies narradors!

Gràcies a la fotògrafa que amb les dificultats de la llum va aconseguir fer-nos un bon documental i sobretot, moltes gràcies a tots per fer-ho possible!

DSC_0409


Biografies dels narradors:

 miquel2rectangleMiquel Adam (Barcelona, 1979) coneix bé la glòria i la misèria que envolta el fet literari i el negoci editorial. Ha picat liquidacions negatives, debades ha perseguit periodistes, ha acompanyat autors per mil places buides i ha estat editor. Va començar a sentir-se escriptor sota la màscara del pseudònim Subal Quinina i va participar de l’auge dels blogs literaris amb La Segona Perifèria. Ara ha publicat el seu primer llibre, Torero d’hivern (2015), de relats curts en clau d’humor.

dsc_0160Jenn Díaz (Barcelona, 1988) és autora de quatre novel·les: Belfondo (2011, Principal de los Libros), que va ser traduïda a l’italià i al català, El duelo y la fiesta (2012, Principal de los Libros), Mujer sin hijo (2013, Jot Down Books) i Es un decir (2014, Lumen). Mare i filla (2015) és la seva primera obra escrita originalment en català. Col·labora en les revistes Granite&Rainbow i Jot Down. Escriu un conte setmanal al magazín cultural Catorze.cat i té una columna a El Periódico.

fototodo-e1366367212776Joan Todó (La Sénia, 1977) va estudiar Teoria literària i Literatura comparada a Barcelona. De la seua experiència a la capital catalana en sorgeix el seu primer recull de poemes, Los fòssils (al ras) (2007) i un llibre de contes, A butxacades (2011). Posteriorment també ha publicat El fàstic que us cega (2012), un altre recull poètic, L’horitzó primer (2013), que parla sobre el seu poble natal, i el relat llarg “El final del món” dins La recerca del flamenc (2015). Ha traduït els contes de Gonzalo Torné (Les parelles dels altres, 2013), les memòries de Sebastià Juan Arbó (Els homes de la terra i el mar, 2015) i un llibre de poemes de Mark Strand (Rufaga d’un, 2016). Després d’una sèrie de feines temporals en revistes com Paper de Vidre, Caràcters, Suroeste, Quadern de les idees, les arts i les lletres o Revista de Letras, ha trobat una feina fixa a la secció “Llegir escrivint” de L’Avenç.

Mar_autora-300x228Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) és llicenciada en Filosofia i especialitzada en Periodisme Cultural per la Universitat de Girona. Després que la seva primera novel·la, Bedlam. Darrere les hores càlides (Empúries, 2013), li valgués el XXXII Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero, publica 1001 curiositats de Girona i el Gironès (L’Arca, 2015), un recull d’articles divulgatius sobre la seva ciutat. Mentrestant, ha continuat escrivint relats de ficció i ha enllestit la novel·la Les generacions espontànies.

Clubs de lectura infantils i juvenils (inscripcions)

Clubs de Lectura Infantil i Juvenil de L’Altell. Curs 2016-2017

 

Il·lustració: Maurice Sendak

 

 

Amics i amigues de L’Altell,

 

Animem els nois i noies de 8 a 16 anys a formar part dels Clubs de Lectura Infantils i Juvenils de L’Altell.

 

La intenció és compartir lectures, conèixer escriptors d’aquí i d’arreu, i fomentar l’esperit crític dels participants, que, com diem sempre, són crítics literaris a més de lectors.

 

Tot això ho farem, com els cursos anteriors, en un ambient amical i distès, on tots tinguem en comú l’amor per la lectura i les ganes de passar-nos-ho bé llegint i parlant de llibres. De tant en tant, convidarem autors o professionals relacionats amb el món dels llibres perquè ens aportin una visió més àmplia de les lectures que proposem.

 

Per tot això, és important que els nois i noies s’apuntin al Club per iniciativa pròpia, perquè els ve realment de gust. En cap cas s’ha de veure aquesta activitat com un extraescolar destinat a fer llegir els nens!

 

GRUPS:

Enguany, hi ha els següents grups d’edat:

  • Cicle Mitjà (tercer i quart de Primària), de 8 a 10 anys, un cop al mes
  • Cicle Superior (cinquè i sisè de Primària), de 10 a 12 anys, un cop al mes
  • Primer i segon d’ESO: de 12 a 14 anys, un cop al mes
  • Tercer i quart d’ESO: de 14 a 16 anys, un cop al trimestre

 

Cada grup acollirà 15 participants com a màxim (i un mínim de 5). Les places s’oferiran per ordre d’inscripció (donant prioritat als nois i noies que ja eren membres del Club el curs passat). En el cas que el grup quedi ple, hi haurà una llista d’espera.

 

 

 

 

DIES I HORARIS:

Els Clubs s’iniciaran el mes d’octubre i finalitzaran el mes de juny.

 

Cicle Mitjà (8-10 anys) Cicle Superior (10-12 anys) ESO
Primer dilluns de cada mes

A les 17.15h

Conduït per Irene Tortós-Sala

Primer dilluns de cada mes

A les 17.15h

Conduït per Meritxell Margarit

Primer i segon d’ESO: primer dimecres de cada mes

A les 16.00h

Conduït per Meritxell Margarit

    Tercer i quart d’ESO: un cop al trimestre. La data del primer trimestre és dilluns 10 d’octubre (els altres clubs seran un dilluns durant la primera quinzena de gener i la primera quinzena d’abril, amb dates per concretar).

A les 16.00h

Conduït per Meritxell Margarit

Quan els dilluns o dimecres coincideixin amb un dia festiu o vacances escolars, el Club passarà al següent dilluns o dimecres hàbil.

 

FUNCIONAMENT:

  • El mes abans de cada Club es proposarà una lectura comuna acompanyada d’informació sobre l’autor i el llibre. Rebreu aquesta informació a través del correu electrònic que ens proporcioneu, preguem que la deixeu llegir als vostres fills si doneu el correu electrònic dels pares. El grup trimestral rebrà la informació el trimestre anterior (amb l’excepció del mes d’octubre).
  • Demanem el compromís de llegir i, en la mesura del possible, acabar el llibre proposat perquè el Club pugui funcionar plenament.
  • Demanem un compromís d’assistència i que, en cas de no poder venir a una sessió del Club, es notifiqui tan aviat com sigui possible a L’Altell.

 

INSCRIPCIONS:

El termini d’inscripció queda obert des d’ara fins al 9 de setembre. Podeu apuntar-vos-hi personalment a la llibreria L’Altell. Demanem que el dia de la inscripció vingueu acompanyats dels vostres fills perquè coneguin de primera mà la dinàmica dels Clubs.

 

El preu de la inscripció als Clubs mensuals és de 30€ anuals.

El preu de la inscripció al Club trimestral és de 10€ anuals.

 

 

Cada curs són més els nois i noies que decideixen compartir lectures amb nosaltres i això, sens dubte, ens fa molta il·lusió. Dins o fora dels Clubs de L’Altell, us animem a continuar llegint i, sobretot, a continuar gaudint de la lectura tal com ens heu mostrat que ho feu: junts, hem viatjat, ens hem transformat en altres persones, hem conegut la vida de personatges extraordinaris, èpoques llunyanes i mons impossibles… Ens hem emocionat, solidaritzat, indignat, escandalitzat, conscienciat, petat de riure, perdut i retrobat… Però, sobretot, sobretot, ens hem fet grans. Que això no s’aturi!!

 

Fins aviat! I bones lectures!

 

Irene Tortós-Sala i Meritxell Margarit

 

Etiquetat

Les Generacions espontànies, de Mar Bosch (Ed. Periscopi)

IMG_20160609_090641082Pàgines: 192

He passat tres dies enganxada a “Les generacions espontànies”, de la gironina, Mar Bosch. Aquesta escriptora, llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural, s’ha inventat el personatge de l’Eva Botet, de la qual em declaro fan incondicional.

A “Les generacions espontànies” assistim al monòleg de l’Eva Botet quan ha de passar per l’entrevista d’una feina que està decidida a aconseguir. Un currículum ple d’experiències extravagants provoquen que l’Eva s’esplaï de manera segura, fresca, espontània, sincera, desacomplexada i voldria creure innocent, cosa que dic amb un somriure als llavis o una forta riallada – m’entendreu quan llegiu la novel·la–.

L’Eva Botet i la Mar Bosch m’han seduït per la seva insòlita manera d’expressar-se. Espero que a vosaltres us passi el mateix.

Bosch ha fet un pas qualitatiu després de Bedlam, Premi Just Casero 2012 i això es mereix un aplaudiment.

Per a més informació: http://periscopi.cat/escafandre/item/les-generacions-espontanies

 

CLUB DE LECTURA JUVENIL I XERRADA SOBRE LITERATURA JUVENIL AMB ÀNGEL BURGAS

El segon dilluns de mes L’altell té cita amb joves de primer Cicle d’ESO: fem Club de lectura!

El mes d’abril va ser excepcional! Vam convidar a l’Àngel Burgas per tal que ens vingués a fer tertúlia amb aquests nois i noies i a fer-nos una xerrada per a pares, mares, mestres… sobre literatura juvenil. El resultat de tot plegat és aquest resum que la Meritxell Margarit, conductora del Club d’ESO ha transcrit així:

Per a la sessió del Club d’ESO de l’11 d’abril de 2016 proposem la lectura de “La mirada indiscreta”, de l’Àngel Burgas. Comptem amb la presència de l’autor durant tota la trobada.

Els nois i noies del Club acullen l’autor amb interès i amb moltes expectatives, però amb l’aire crític que els caracteritza.

12986923_1119413088109101_9065326729305500746_n00106539726999____1__600x600

 

Fantasia o realisme

Àngel Burgas ens confessa que no li agrada la fantasia. Ell prefereix les novel·les realistes, sovint amanides amb una bona dosi d’intriga i aventura. Això és un motiu de debat amb alguns nois i noies del Club, que, en aquesta franja d’edat, es defineixen clarament com a seguidors de la novel·la fantàstica o de la novel·la realista, sense fer gaires concessions a allò que, d’entrada, no els agrada. Però dins del grup que advoca per a la novel·la realista encara hi trobem un subgrup: el d’aquells (aquelles, per ser més exactes) que parlen de la “novel·la realista amb coses que em podrien passar a mi”, com per exemple la història d’un dels últims llibres llegits: Dedica’m un poema encara que sigui teu, de Maria Carme Roca. Aquí hi ha un petit debat: realment no ens podrien passar mai a nosaltres les coses que Àngel Burgas explica en algun dels seus thrillers?

Coses que funcionen en una novel·la per a joves

Àngel Burgas parla d’una fórmula aparentment molt senzilla, una fórmula que ja era present en clàssics com L’illa del tresor, de J.L. Stevenson, i que fa que una novel·la funcioni. Un innocent es troba davant d’un conflicte o d’un repte. L’innocent decideix acceptar aquest repte i, a partir d’aquí, sorgeix la història. En el cas de L’illa del tresor, per exemple, l’innocent és en Jim Hawkins (un nen normal i corrent), que té el repte d’acceptar o no el mapa d’un moribund. En el moment que l’accepta, ja pot començar la història. En el cas de La mirada indiscreta, el Ramon, un home senzill, decideix agafar una bossa d’esport i actuar en relació al que hi ha dins.

Com s’escriu una novel·la com La mirada indiscreta, on s’embolica la troca de valent?

Àngel Burgas explica que hi ha moltes maneres d’escriure. Ell diu que mai no fa una estructura o escaleta prèvia de la novel·la, ni tan sols en històries tan embolicades com la que acabem de llegir. Ell troba diferents coses que l’inspiren (no tenen per què estar relacionades entre si): coses que li han passat, que ha sentit, etc. I les combina fins que té una història. En el cas de La mirada indiscreta, li va sorgir la inspiració tot estant a casa de la coneguda il·lustradora Jutta Bauer. Des de la terrassa, es veia un riu com el de la novel·la i, des d’allà, veia passar els mateixos personatges una vegada i una altra. Això li va fer pensar en el principi de la seva novel·la.

També parlem de com s’emboliquen els fets a mesura que avança l’obra i com les coses, sovint, no són el que semblen o el que cal esperar. L’Àngel explica que ell embolica, però que, després, desembolica com un premi per al lector que ha arribat fins allà. No obstant això, el final, i també ho comentem, queda una mica obert, perquè a ell ja no l’interessa anar més enllà i, d’aquesta manera, convida subtilment el lector a pensar què hauria fet ell/ella o a crear-se una idea pròpia sobre el que fan els personatges una vegada s’acaba la narració.

També parlem de l’ús de la primera persona en la narració de la història d’Àngel Burgas. Ell explica que això permet crear una major intriga, perquè el narrador no és omniscient, no ho sap tot, i nosaltres, els lectors, anem descobrint els misteris de l’obra al mateix temps que ho fa el protagonista.

El títol, una picada d’ullet a Hitchcock

També parlem de Hitchcock, el mestre cinematogràfic de la intriga. L’Àngel Burgas parla de la referència a la coneguda pel·lícula del cineasta americà La finestra indiscreta. En la novel·la de Burgas, igual que a la pel·lícula, tot passa en un sol escenari: a la casa i, sobretot, a la terrassa del protagonista. Com en les pel·lícules de Hitchcock, a la novel·la de l’Àngel Burgas hi ha un objecte que apareix constantment i que es converteix en un referent al llarg de tota la història (un leitmotiv): la bossa d’esport. A part d’això, i el petit homenatge que Burgas (a qui li agrada molt el cinema) fa a Hitchcock en el títol, no hi ha cap altra semblança entre la novel·la i la pel·lícula.

Novel·les que canvien…

O, en realitat, ho fem nosaltres? D’això també en parlem amb l’Àngel Burgas, arribant a la conclusió que hi ha lectures que canvien amb els anys i no perquè el llibre hagi canviat, sinó perquè ho fem nosaltres. Creixem i fem una lectura diferent d’obres que havíem llegit prèviament. Posem l’exemple de El vigilant del camp de sègol, de J.D. Salinger, que surt com a referència a la novel·la de l’Àngel Burgas.

cartell àngel burgas

XERRADA D’ÀNGEL BURGAS SOBRE LITERATURA INFANTIL/JUVENIL PER A PARES, DOCENTS I JOVES.

L’Àngel Burgas, escriptor, professor de secundària (de visual i plàstica) i crític literari (fa crítica d’àlbum il·lustrat, però també fa de lector de novel·les inèdites per a diferents editorials), planteja la seva xerrada al voltant d’algunes preguntes que havíem formulat prèviament. Les amplia, les modifica i, sens dubte, les enriqueix.

IMG_20160411_202717

Per què els nois i les noies llegeixen? És necessari que un jove llegeixi? És necessari que des de l’escola es faci llegir?

L’Àngel Burgas considera que llegim ficció perquè busquem ficció: volem una realitat que no tenim. “Jo penso que mai no seré un assassí, però potser vull saber què pensa un assassí. El mateix pot passar amb un amor súper apassionat o amb una mort tràgica… Busquem una alternativa a la realitat que tenim.”

L’Àngel Burgas també opina que els adults contemporanis potser estem més acostumats a llegir perquè abans teníem menys opcions d’obtenir ficció. Els joves d’avui dia tenen més canals a l’abast per obtenir ficció (més canals d’accés lliure i gratuït, més horaris, etc.), fins i tot poden crear la seva pròpia ficció a través d’eines com, per exemple, els videojocs. Però l’Àngel subratlla que la ficció que s’obté d’un llibre “és més teva, perquè no te l’ensenyen del tot, és més íntima”.

També considera que no llegir és una mancança “perquè et perds aquesta relació íntima amb la ficció. Et perds una part de la vida”. És clar que es pot viure sense llegir, com pots viure sense aproximar-te a l’art, però perdre-te’l, opina l’Àngel, també és perdre’t una part de la vida.

Es pot parlar de tot en les novel·les per a joves?

L’Àngel Burgas assegura que es pot parlar de tot als llibres per a joves, però que sempre s’ha de tenir en compte l’experiència vital i lectora dels joves lectors, que, per descomptat, no és la mateixa d’un adult. “És un públic que no ha llegit tant i no ha viscut tant. Per escriure per a joves, has d’entendre el nivell on es troben aquests joves”. En aquest sentit, l’Àngel cita un text de Tina Vallès publicat a VilaWeb el 17/03/16, que es titula “Lectors de primera” ( http://www.vilaweb.cat/noticies/lectors-de-primera/ ) i comença dient: «El públic infantil no és pas menys intel·ligent que l’adult, és només que no ha llegit tant, que no ha viscut tant».

També posa un exemple amb un llibre present a la sala de l’Altell: Explica-m’ho. 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant, de Katherina von der Gathen i Anke Kulh, editat per Takatuka. A la sala, també hi ha l’editor del llibre, Patric de San Pedro, i això permet aprofundir una mica més en el tema. Aquest llibre, amb format d’àlbum il·lustrat, es basa en preguntes formulades per nens i nenes d’entre 8 i 9 anys sobre el sexe. Segons l’editor, “el compromís era respondre les preguntes que feien els nens”, sempre interessants i, sovint, sorprenents. L’Àngel posa com a exemple aquest llibre de com es pot abordar un tema “difícil” des de la perspectiva d’un nen. També aprofita parlar dels llibres de no ficció i comenta que no necessàriament tots aquests temes “difícils” s’han de passar a la ficció (en determinats moments, aquest exercici ha fet que sortissin novel·les poc interessants per si mateixes). Diu que es poden crear llibres molt atractius de divulgació o coneixement com el que ha posat d’exemple.

IMG_20160411_202717

Com ha de ser un llibre per a joves?

L’Àngel Burgas torna a explicar-nos (ja ho havia fet al Club de Lectura d’ESO) que ell es decanta clarament per la novel·la realista. Ell troba les novel·les de fantasia massa artificioses. Tot i que li agrada la realitat que entra en la fantasia, el que anomenaríem realisme màgic, que és el que fa Roald Dahl en moltes de les seves obres. Per exemple, Burgas cita diverses vegades Charlie i la fàbrica de xocolata. Aquí també cita Salman Rushdie, escriptor que també té llibres per a joves com, per exemple, Haroun i el mar de les històries o Luka i el foc de la vida.

Dins de la novel·la realista, en Burgas parla de novel·les de misteri i aventures, de novel·les amb temàtica social i de novel·les d’humor. Diu que, per a ell, una bona novel·la per a joves ha d’incloure dues d’aquestes tipologies o, fins i tot, les tres. Burgas explica que la novel·la de misteri i aventures juga amb lector, proporciona un ritme narratiu i una estructura del relat interessant, etc. La novel·la de temàtica social presenta la societat tal com és i com hauria de ser. L’humor fomenta el sentit crític, d’irreverència, la llibertat d’expressió.

En Burgas també parla de l’espai de la novel·la: “Una novel·la ha de tenir el seu espai; encabir-la en un espai massa gran o massa petit és un error”. És a dir, allargar-la innecessàriament o desenvolupar-la poc és contraproduent.

Àngel Burgas també recomana algunes lectures, basades en el que explica.

De misteri i aventures, recomana:

  • Katalepsis, de Maria Carme Roca (la vida d’un jove que pateix catalèpsia, les seves pors i jocs arran de la malaltia).
  • La merla blava, de Maria Carme Roca (novel·la històrica sobre el que passa el 1715, un any després del famós i novel·lat 1714).
  • Una bala perdida, de Fernando Lalana (un western de l’autor d’altres novel·les reconegudes com Morirás en Chafarinas o Ángel caído).

També algunes novel·les gràfiques (en les quals hi capítols de text i capítols il·lustrats):

  • Al sur de la Alameda. Diario de una toma, de Lola Larra i Vicente Reinamontes (parla de la revolta estudiantil xilena).
  • No es invisible, de Marcus Sedgwick (narra les aventures de dos germans, un d’ells cec, que busquen el pare desaparegut a Nova York).

* Fem un incís per parlar de l’àlbum il·lustrat i de les propostes per al proper Club de Lectura: La Cosa Perduda per a Cicle Superior, i Emigrantes, per a ESO. Ambdós llibres són de Shaun Tan i parlem dels prejudicis que genera el format àlbum il·lustrat (diferent de la novel·la gràfica) a partir de determinada franja d’edat, que el veuen “per a petits”. Parlem d’Emigrantes, que no conté ni una sola paraula i que, no obstant això, admet moltes lectures i definitivament no és un àlbum per a nens petits. 

I novel·les que toquen temes d’interès social:

  • El curiós incident del gos a mitjanat, de Mark Haddon (el protagonista pateix una forma lleu d’autisme i s’involucra en la investigació de la mort del gos de la veïna).
  • Paraules emmetzinades, de Maite Carranza (toca el tema dels abusos sexuals dins del si familiar).
  • M, de Lolita Bosch (parla sobre els maltractaments dins de l’àmbit familiar).
  • I també els llibres de la Christine Nöstlinger, que, segons l’Àngel Burgas, malgrat haver estat escrits fa temps, presenten unes noies molt actuals.

Els clàssics..

Àngel Burgas repeteix que, malgrat l’antiguitat, els clàssics es mantenen. Tenen diferents lectures segons l’edat en què es llegeixen. Són un exemple de l’esquema que ha de presentar una bona història, una història que funcioni per a joves (i explica la fórmula màgica: “una persona innocent que es veu davant d’un repte i entoma el repte”). Per això, els clàssics es poden convertir en bona manera d’introduir la lectura als joves.

No obstant això, Burgas planteja un dilema: “com presentes els clàssics als joves?”. Aleshores, sorgeixen temes com traspassar la il·lusió amb què nosaltres vam llegir el que fos important per a nosaltres (des de l’Enyd Blyton als westerns de la biblioteca del pare). També es parla de la necessitat de formar una petita biblioteca personal, on “cal” que aquests llibres que es converteixen en “referents” hi siguin.

Àngel Burgas recomana el llibre De Robinson a Peter Pan. Un cànon de la literatura juvenil, de Vicenç Pagès. És un cànon de lectura sobre els clàssics, molt útil per a pares i mestres, on a més de parlar de vint-i-vuit clàssics imprescindibles, Pagès recomana altres llibres que, d’una manera o una altra, s’hi assemblen.

Tot parlant de la introducció dels llibres en general, en Burgas parla del paper de l’institut en la introducció de la lectura. Diu que hi ha molts joves que van a l’institut que no volen llegir mai a casa. I és aquí on s’ha de prendre l’oportunitat, a l’institut. Arran d’això, s’explica un projecte de biblioteca d’aula dut a terme a l’IES Brugulat, que ha generat nous lectors entre nois i noies de 15 anys. En Burgas, confirma que “el primer pas per fer lectors és donar importància al llibre”.

Altres temes…

Es parla dels best-sellers i Àngel Burgas opina que no són necessaris.

Davant la pregunta de si el llenguatge del carrer ha de ser present a les novel·les per a joves, Àngel Burgas contesta que és massa pobre per fer-lo narratiu i massa efímer perquè perduri en el temps i no quedi desfasat en les novel·les.

Des de L’altell agraïm a l’Angel Burgas l’esforç de venir a passar una tarda a una llibreria de comarca.

Un altre agraïment per a tota aquella gent que ens hi va acompanyar.

Un plaer i un orgull palpar interès per la lectura dels joves. Visca la LIJ.

Etiquetat , , ,

La confessió de la lleona, de Mia Couto (Ed. Periscopi)

COBERTA_LA LLEONA__WEB_a945401378171e344497b1265425ce96Traducció: Pere Comelles Casanova

Pàgines: 224

Preu: 17,90€

“La confessió de la lleona” és una història magnífica, on el seu poètic llenguatge està ple de metàfores de la vida que clamen a diferents conflictes que ha patit aquest país, Moçambic, d’on és originari el seu autor.

Basada en una història real, i explicada des de dos punts de vista, el del diari de la Mariamar —que encarna el dolor i la vida unida a una cultura tradicional— i el del caçador, Arcàngel- amb tot un passat complicat – Es va teixint tota la narració.

L’Arcàngel acompanya l’escriptor, Gustavo Real, l’administrador del districte i la primera dama, a anar al poble de Kulumani per resoldre els atacs de lleones a la població. Però, un cop al poble, s’adona que no serà una cacera fàcil; les lleones s’enfronten a mites, llegendes, tradicions, desconfiances, l’ego de les autoritats i, a més, hi ha l’amor reprimit de la Mariamar cap al caçador.

La feminitat és l’ànima del llibre. Fantasia i realitat posen en relleu el paper de la dona. És des de l’inici del llibre que ja es comença a desenvolupar: “Déu, antigament, era dona…”. És des d’aquest moment que la dona segueix la trajectòria en caiguda lliure de la personalitat, l’ànima i l’existència d’elles, les dones, dins la societat.

La confessió de la lleona és un plor contingut, una lloança i una denúncia a tot el pes i vexacions que reben les dones.

Etiquetat , , , , , ,

Els meus començaments, de Panait Istrati (Ed. Minúscula)

poridentidad (1)Traducció: Anna Casassas

Pàgines: 128

Preu: 13€

Vaig agafar aquest llibre per atzar, no sabia en què em trobaria però sí sabia que podia confiar en l’editorial. Darrera d’ella s’hi amaga una editora que fa una feina de formiga molt lloable.

Els meus començaments són els records de joventut de Panait Istrati  escrits en una prosa rica, poètica i deliciosa. Submergir-se en les seves pàgines farà les delícies de qualsevol lector que vulgui gaudir amb la troballa de la vida d’un nen que somia amb aventures i terres llunyanes. Que s’omple de coneixements a la llum d’una espelma sota un paraigua obert. Que creix i madura al llarg dels anys. I que troba personatges inoblidables enmig d’ episodis ben saborosos i memorables.

És un llibre breu, intens, bell amb una forta càrrega emotiva que no us pot passar desapercebut. És d’alta recomanació.

Panait Istrati fou un escriptor romanès en llengües francesa i romanesa, va néixer a Braila. Fill natural d’una bugadera romanesa i contrabandista grec, va fer tota mena de feines per guanyar-se la vida. El 1906 se’n va anar cap l’Orient Mitjà sense documents ni diners. El 1921, després d’instal·lar-se a França i desesperat per la malaltia, la pobresa i la mort de la seva mare, es va intentar suïcidar. El van trobar agonitzant amb una carta adreçada a Romain Rolland, el qual fascinat per la força de la seva escriptura, va signar el prefaci de Kyra Kyralina. El 1927 i el 1929 va visitar la Unió Soviètica, on es va trobar amb altres escriptors, com Nikos Kazantzakis, però la seva crítica contra els abusos del règim comunista el va allunyar de molts intel·lectuals que coneixia. El 1930 va tornar definitivament a Romania.

Etiquetat ,

Tania Val de Lumbre, de Maria Parr (Ed. Nórdica Libros)

a788ccda53be3df16261e5c2fb77dd6eIl·lustracions: Zuzanna Celej

Traductora: Cristina Gómez-Baggethun

Edat: a partir de 9 anys

Pàgines: 236

Preu : 19,50€

Estem d’enhorabona! Nórdica libros acaba d’estrenar-se en la secció de literatura infantil i ho fa amb un llibre deliciós on l’amistat, l’amor i la decepció hi juguen el seu paper.

Em fa tanta il·lusió presentar-vos a la Tania que no sé si aconseguiré expressar correctament la meva emoció en paraules ja que m’ha commogut i divertit, no sabeu de quina manera!

Tania és una nena de 9 anys pèl roja a qui li encanta jugar com a qualsevol nen de la seva edat. És atrevida, divertida, sensible i plena de vida: un terratrèmol encantador a qui li agrada molt anar en trineu, i si porten volant molt millor! Viu en un poblet molt petit, amagat en una vall i els seu únic amic és Gunnvald, un vellet.

Però la gran aventura de Tania començarà quan Gunnvald hagi de ser ingressat a l’hospital.

Les delicades il·lustracions de Zuzanna Celej van deixant de manera exquisida i perfecta, la seva empremta a mesura que devores les pàgines.

Maria Parr, escriptora noruega, és una gran narradora i ha guanyat uns quants premis. Havent-li llegit aquest, no m’estranya.

Com a lectora que li ha agradat el llibre només us puc dir que no només deixeu que els vostres fills se’l llegeixin, sinó que us convido a la seva lectura a vosaltres: pares, mares, mestres, educadors… Veureu que plaent us resultarà.

 

Etiquetat , ,

Ulls, de Iwona Chmielewska (Ed. Tramuntana)

9788494284250Pàgines: 80

Preu: 17,50€

Llibres com aquest són un regal per a la vista! La delicadesa de les il·lustracions i la subtilitat del text dóna un concepte artístic tan ampli que és recomanable per a nens, joves i adults.

A cada pàgina hi ha dos forats que bé poden ser ulls humans, però quan girem pàgina veiem exactament què s’hi amaga, unes imatges ben diferents. L’autora ha volgut parar atenció a les limitacions de la vista. Amb el poc text, però tan poètic i filosòfic que és una invitació per reflexionar.

“Ulls”, dóna esperança i coratge a joves amb discapacitat, alhora que el gaudi de passar pàgines desperta  tots els sentits.

Aquest llibre va guanyar el Gran Premi de Ficció del Concurs de Bologna Ragazzi.

눈-미리보기-강연용_페이지_04

El petit ós, d’Else Holmelund Minarik (Ed. Kalandraka)

poridentidad la-visita-del-petit-os-Cat

Else Holmelund Minarik va ser una escriptora d’històries precioses protagonitzades pel “Petit Ós” i il·lustrades per Maurice Sendak. Molts nens, nenes i ara adults d’ arreu del món ja han llegit els seus llibres. Al nostre país, l’editorial Kalandraka és qui ha decidit recuperar aquests clàssics. Es mereix un aplaudiment.

El Petit Ós és un cadell encantador, entranyable i ple de bones intencions que viu aventures delicioses. Aquest personatge és la imatge de molts nens en edat de preescolar – un món segur i proper, amb la mare de l’ós com a centre, encara que el pare també hi apareix–. Els contes expliquen situacions reals, imaginàries i tendres.

Minarik va saber transmetre la necessitat de seguretat i d’independència; la importància de la família i la de fer amics.

97884846493119788484648703el-pare-os-torna-a-casa-Cat

TARDA POÈTICA

Lluíííís-Banyoles-pòsterSílvia Bel Fransi i el seu poemari, “Lluíííís”

El Dimarts, 20 d’octubre, us convidem a un homenatge poètic al Risorio de Santorini, el múscul que ens fa somriure.
Amb la seva autora, Sílvia Bel Fransi que anirà acompanyada de la periodista, Marta Bosch i l’actriu Babeth Ripoll.
Sens dubte que tindrem una tarda inoblidable!
suposo que ens hi acompanyareu, a nosaltres ens agradaria molt.