L’hospital dels pobres, de Tània Juste (Ed. Columna)

Pàgines: 333

Preu: 20€

La darrera novel·la de la Tània Juste va aparèixer a finals de l’any 2014. Vaig descobrir aquesta escriptora l’any 2012 quan la vaig convidar a una “Nit de Narradors”. Aleshores li vaig llegir les seves anteriors novel·les, que ja em van captivar.

Amb “l’hospital dels pobres”, continua amb la línia històrica que la caracteritza. Aquesta vegada ens situem en l’espai de temps que va del 1892 al 1939. Uns anys de molta importància en la història de Barcelona. Una colla de personatges ficticis barrejats amb d’altres de reals (aleshores els joves metges Josep Trueta i Manuel Corachan; els escultors Eusebi Arnau i Pablo Gargallo…). Època xarbotant de la construcció del nou hospital Sant Pau amb la incertesa política del moment. Francesc Macià, seguit de Lluís Companys, la Guerra Civil, amb el final de la batalla de l’Ebre i l’entrada de Franco a Barcelona, fan que sigui una lectura molt interessant, engrescadora i il·lustrativa, però alhora molt àgil.

Pàgina rere pàgina, els personatges arrosseguen al lector inquiet com és el cas  d’una Dolors, una Maria, un Lluís, un Llorenç, una Aurora, Marcel… cadascun provenint de diferents classes socials, i que creixen, de vegades, sota secrets. D’altres, amb angoixes i reserves. D’altres, amb somnis.

Tot plegat una novel·la que us vull recomanar, sé que no us decebrà. Per a tot aquells lectors de narrativa històrica que volen saber més de la Catalunya de principis de finals del XIX i principis del XX, i que volen gaudir d’una bona lectura plena de relacions humanes.

La botiga Vintage Astor Place, d’Stephanie Lehmann (Ed. 62/ Maeva)

Títol original: Astor Place Vintage

Pàgines:  443

Preu: 18,90€

Només de tancar aquest llibre ja trobo a faltar a l’Amanda i l’Olive, i sé que això em provocarà l’impuls de recomanar a tort i a dret aquesta novel·la.

És d’aquelles històries que a mesura que vas llegint-les, més dins et trobes i més còmplice de les seves protagonistes et sents.

Tot comença quan l’Amanda, qui té una botiga de roba vintage, és citada a casa d’una velleta que es vol treure roba antiga de sobre. El que no sap l’Amanda és el que hi trobarà amagat enmig d’aquells vestits que la farà submergir a l’any 1907. La novel·la anirà a cavall de dues dones, dues vides paral·leles. L’una viscuda el 1907 i l’altra el 2007. Dues dones fortes i valentes que captivaran el lector fins a conviure amb elles i voler-les abraçar. Dues dones que cerquen la seva independència. Sobretot l’Olive, que s’ha de fer un lloc enmig d’un món dominat pels homes.

D’altra banda, vull dir-vos que els personatges secundaris són retratats de manera extraordinària i captiven tant com les dues protagonistes.

Descobrir “La botiga Vintage Astor Place” m’ha fet fer una immersió a Nova York i viure dins aquesta ciutat acompanyada per l’Olive i l’Amanda. També ha fet que veiés com a principis del segle XX la dona vivia amb poques llibertats, plena de desconeixements i moltes prohibicions.

És una novel·la senzilla, encantadora, sobre l’amor, l’honestedat i la força individual.

Un llibre per a tots els públics, però especialment per als qui tinguin sensibilitat femenina (això no exclou molts homes, com bé ens va explicar la Silvia Querini —editora de Lumen— l’altre dia a l’Altell).