L’univers contra Alex Woods, de Gavin Extence (Ed. La Magrana)

Títol original: The Universe Versus Alex Woods

Pàgines: 448

Preu: 20€

Malgrat les infinitesimals probabilitats que això pugui passar, a l’Alex li cau un meteorit al cap mentre està al bany. Això altera la vida d’un noi que ja de per sí no és gens convencional. Són aquestes singularitats les que fan que sigui objecte de bullying a l’escola, cosa que, indirectament, el portarà a conèixer el Sr. Peterson, home amb el qual començarà una molt insòlita amistat.

És a partir del trobament amb el Sr. Peterson que la novel·la canvia de registre, de to i d’estil. Passem d’una narració feta per un noi molt intel·ligent però alhora molt ingenu, a una altra molt madura. Aquesta segona part se centra en el plantejament d’un dilema filosòfic de difícil solució però el protagonista, encara un jove adolescent, és capaç de resoldre d’allò més bé.

L’autor, Gavin Extence, és, indubtablement, un fan de Kurt Vonnegut. Ho fa de manera explícita anomenant-lo contínuament, a ell i a les seves obres, però també de manera implícita, amb el personatge del Sr. Peterson que sembla extret de “Escorxador-5”. També anomena els llibres de John Irving i, efectivament, el protagonista és fill de mare soltera (i el pare un militar desconegut, com el personatge de T.S. Garp i com el propi Irving). L’Alex també us recomanaria “Catch-22” i “Algú volà sobre el niu del cucut”. Així, doncs, lectors afins a aquesta literatura de ben segur se sentiran molt còmodes.

La contraportada suggereix similituds entre aquesta novel·la i “El curiós incident del gos a mitjanit” o “El guardià en el camp de sègol”, la qual cosa jo trobo una bestiesa. A part d’estar escrites en primera persona en un to de confidència per un noi en edat adolescent, cap d’aquestes novel·les té absolutament res en comú.

Jo la consideraria una novel·la per a joves madurs —i amb edat lectora superior a l’edat física—, però no pas exclusivament, ja que certament la novel·la va més enllà. Molt interessant com a llibre per plantejar debats, des de les particularitats de l’Alex Woods i les seves conseqüències, fins al dilema de la part final.

“El retorn del soldat”, de Rebecca West (Viena Edicions)

Preu: 16,90 €
Pàgines: 143
Traducció: Francesc Parcerisas

Us presento una “novetat”, publicada el 1916. Novetat a casa nostra, gràcies al “Cercle de Viena”. És la primera vegada que l’obra més emblemàtica de Rebecca West, esdevinguda tot un clàssic de la literatura en llengua anglesa, es publica en català. I gràcies també a una excel•lent traducció de Francesc Parcerisas.
Es tracta d’una petita joia. Una novel•la anglesa com “les d’abans”, però més breu. A més de l’interés de la trama, ens explica com, sovint, ens veiem abocats a portar una vida que no és la nostra, una vida que no desitgem malgrat sembli a la resta del món com la vida perfecta. Això li passa a en Chris, el protagonista masculí, centre d’atenció de les tres dones que l’envolten.
Se’n va fer una versió cinematogràfica el 1982, amb direcció d’Alan Bridges; Alan Bates, Glenda Jackson, Julie Christie i Ann-Margret hi feien els papers protagonistes. No l’he vist, però coneixent ara l’argument i veient la qualitat de l’elenc crec que valdrà la pena cercar-la per alguna filmoteca. Això sí, s’ha de llegir el llibre abans! (Com sempre s’ha de fer, es clar.)
Rebecca West (Londres, 1892-1983) és el pseudònim literari de Cecil Isabel Fairfield (realment Rebecca West sona d’allò més espatarrant, no?), una de les grans figures de la literatura i el periodisme en llengua anglesa. Profundament compromesa amb els principis feministes i de reforma social, va ser una intel•lectual destacada dels anys quaranta i cinquanta, i va exercir com a crítica literària a les pàgines de The Times, el New York Herald Tribune, el Sunday Telegraph, el New Republic i The Bookman

“El malogrado”, de Thomas Bernhard (Ed. Alfaguara)

Preu: 16,00 €
Pàgines: 152
Traducció: Miguel Sáenz

Aquest és un llibre del qual no es pot dir que t’ho passes bé llegint-lo. És d’una lectura tensa, angoixant, quasi. Es tracta d’un monòleg en primera persona en que s’explica com dos personatges veuen frustrats els seus propòsits d’arribar a ser grans pianistes quan coneixen a Glen Gould i queden aclaparats i abatuts en reconèixer el seu geni. L’estil narratiu és tant particular, obsessiu i pertorbador que no és un plaer llegir-lo, com us deia abans, en el sentit de passar-s’ho bé, però sí és un plaer en el sentit de descobriment d’un text diferent, sorprenent, que, a sobre, ens fa pensar, reflexionar i qüestionar.

“Coco i piu”, d’Alexis Deacon (Ediciones Ekaré)

Edat: a partir de 4 anys
Preu: 11,35 €
Pàgines: 32
Traducció: Isabel Olid

Dos ous de costat damunt la sorra. Quan es trenquen, d’un en surt un cocodril i de l’altre un ocell: són germans. Els dos descobriran la vida i compartiran el menjar, la casa… cantaran… són diferents però poden conviure junts. Un dia, però, una riuada se’ls emporta en un llac ple de cocodrils i un bosc ple d’ocells. Descobriran que no són germans, podran oblidar el seu passat? Quina repercussió tindrà aquesta descoberta?

Coco i Piu és una aventura simpàtica, bonica i plena d’emoció que fa entendrir a qualsevol que la llegeixi o l’expliqui.

Alexis Deacon ha volgut fer un àlbum il·lustrat on la natura té una gran implicació, igual que la família i a les diferents famílies. És un llibre de gran importància per entendre que hem d’acceptar als altres amb les seves diferències perquè el cap i a la fi el que importa és sentir-se estimat i estimar.

Un llibre encantador, amb una traducció exquisida.

“Entre tonos de gris”, de Ruta Sepetys (Ed.Maeva)

Preu: 16,90 €
Pàgines: 283

Contínuament ens arriben històries de la segona guerra mundial, arriben habitualment pel públic adult, però heus aquí la petita joia que hem trobat per a joves i adults.

Creiem que hem de tenir memòria de tots els esdeveniments que van fer trontollar tot el segle XX, per això ens agrada recomanar als joves de a partir de 16 anys aquesta història.

“Entre tonos de gris” és una novel·la escrita amb agilitat i cor. Que parla de la supervivència i les dures condicions que es  van viure en els camps de treball de Sibèria i que a més a més explica una història sobre el poder de l’amor, l’esperança i la vida. Narrada des del punt de vista d’una adolescent (Lina) plena de ganes de viure i de ser artista que veu tots els seus somnis truncats en ser arrencada de la seva llar.

“Cerré la puerta del cuarto de baño y sorprendí el reflejo de mi rostro en el espejo. Entonces no tenía ni idea de lo deprisa que iba a cambiar, de lo poco que tardarían mis rasgos en desdibujarse. De haberlo sabido, me habría quedado mirando fijamente mi reflejo, para aprendérmelo de memoria. Era la última vez que me miraría a un espejo de verdad durante más de una década.”

Un llibre increïble, un testimoni commovedor, un cop de puny al cor, una història aclaparadora… un llibre que necessita lectors.

Més informació aquí.

“La frontera”, de Marco Vegliani (Edicions de 1984, Col. Mirmanda)

Traducció: Anna Casassas
Preu: 16,90
Pàgines: 186

No va caldre que llegís gaire estona per saber que el llibre que tenia entre mans era important, bonic, diferent, dur… i que em faria pensar. “La frontera” , un llibre adult, però que el faria llegir als joves perquè coneguessin i prenguessin consciència del món en que viuen.

Franco Vegliani, escriptor de gran sensibilitat ens situa en una història que passa a l’estiu del 1941. El narrador, un jove oficial de l’exèrcit italià en guerra es troba en una illa de Dalmàcia amb permís de convalescència. Allà es fa amic del vell Simeone, que li narra la vida, el destí i la vana mort de l’Emidio Olrich, un alferes austrohongarès de la Primera Guerra Mundial. La història d’aquest soldat es barreja amb les vivències del vell i la manera que té d’explicar-la. Com si fos un ardit psicològic o una investigació, tempta a l’oficial a capbussar-se en un joc d’identificacions que es desgrana al llarg de la novel•la. El destí de l’Emidio, sembla ser, que només el sap el vell.

De lectura fascinant i lenta conduïda pel narrador de manera irremeiable amb la incomoditat del feixisme i la violència com a resposta,“La frontera” és una meditació a través dels seus personatges, complexes i innocents, una línia abstracte que separa, protegeix o no la violència, que atrau la inevitable història i els capricis del poder. Entra en joc, també, la consciència i el cor de les persones, més enllà del que s’escriu o ens puguem imaginar.

Planteja de quines idees o quin Estat defensem, si és més important la fidelitat (pretesa) o la dignitat de ser coherents amb nosaltres mateixos. En fi, un tema que ens toca molt de prop a tots, no trobeu?

Vull remarcar la magnífica traducció d’Anna Casassas.

“Metamorfosi al cel”, de Mathias Malzieu (Ed. Reservoir Books)

Preu: 13,90
Pàgines: 149

La darrera novel•la de Mathias Malzieu torna a prendre com a tema l’enamorament que ja havíem vist a “La mecànica del cor”. Els jocs de paraules, les imatges delirants, la musicalitat (recordem que Malzieu és músic), i tot el món que el caracteritzen, estan presents en el relat.
Tom, el protagonista, és un acròbata que a causa d’una malaltia greu és hospitalitzat. Allà coneix la fèmina de qui s’enamora, una dona-ocell que li proposa un tracte. Per amor, per complir el seu somni (volar) i per salvar la pròpia vida (o perdre-la definitivament), es llançarà a l’aventura?

L’Anna ens recomana la seva lectura.