ALGÚ, de Alice McDermott. (Ed.Minúscula)

Pàgines: 325

Preu: 19,95€

“Algú” són retalls de la vida de Marie, també podrien ser retalls de la nostra. Alice McDermott és una fada escrivint aquests instants que passen per la vida. És així mateix. la seva escriptura és directa i afilada. No es descuida de cap sentiment, dolor, dubte, temor… tal com jo mateixa els ordeno dins el meu cap —és a dir, sense cap mena d’ordre— però ¿qui no té els records desordenats? Vénen i van com ells volen. En la història, hi ha un cert desordre… però controlat.

Són molts anys els que ens explica, la seva primera visió és la de nena: una noia d’ulleres que, mentre espera el seu pare, topa amb una jove, la Pegeen, que es transformarà en la part agredolça de la novel·la.

Marie ens deixa acompanyar-la des de la seva primera angoixa, passant per la mort dels pares, el naixement dels seus fills i la seguirem acompanyant a mesura que el món —i el seu entorn del Brooklyn americà-irlandès en particular— va canviant.

Una novel·la que parla de la vida, així de simple, així de complicat.

 

Lejos de Ghana, de Taiye Selasi (Ed. Salamandra)

Títol original: Ghana Must Go

Traducció: Rita da Costa

Pàgines: 352

Preu: 20€

Taiye Selasi és una jove escriptora mig nigeriana mig ghanesa. Nascuda a Londres però criada a Amèrica on es va graduar Summa Cum Laude en una llicenciatura d’ Estudis Americans a la Universitat de Yale.

Amb aquest currículum ja tenim un indicador important de com ens pot arribar a sorprendre aquesta jove i guapíssima noia, apadrinada per la gran Toni Morrison.

Lejos de Ghana és la seva primera novel·la —i quina novel·la, si us plau!— Com m’agradaria que la llegíssiu! Poètica i emocionalment profunda, descobreixes la vida i les diferents transformacions dels personatges. El plor hi té cabuda per tants dolors imposats per diferents experiències de la vida i per tants llaços d’amor. Les llàgrimes apareixen de manera suau a través de passatges magníficament descrits i de gran treball psicològic. És un llibre que no només és la història que explica, hi ha tanta teca al darrera que podria arribar a escriure tota una tesi. Millor en parlem un cop us l’hagueu llegit.

És la història d’una família, de tots els seus membres. De com un trencament familiar afecta a cadascun de manera diferent. La ruptura provoca distanciament, ferides, silencis, errors i mentides que els persegueixen, i no serà fins al cap de molts anys, degut al forçat retrobament per assistir al funeral del pare, que no sortiran aquests dimonis interiors.

Força! És una novel·la que té força. No hi entres de cop sinó que és de mica en mica, de manera lenta però intensa. No pots abandonar la seva lectura. Els personatges es van coneixent, també, a poc a poc. D’aquesta manera, el lector es va familiaritzant cada vegada més amb ells: La Fola, la mare; Olu, el primogènit; els bonics bessons Taiwo i Kehinde; i la més petita, la intel·ligent i acomplexada Sadie. Lentament, cada vegada més, se’t posen dins teu. Se t’arrapen fins al punt que es fa difícil oblidar-los.

Fario, de Santi Baró (Ed. Cruïlla)

Premi Gran Angular 2014

Edat: A partir de 14 anys

“Jo era, com ho diria…? Costa molt definir com era jo, podria dir que era  mala persona, però no seria del tot veritat. Crec que per definir-me així hauria hagut d’actuar de mala fe i no era això, era el meu caràcter, la meva manera de ser”. Amb aquesta arrencada que va “in crescendo”, Santi Baró crea una història que et manté enganxada a la cadira fins acabar-la. A mi m’ha encantat!

 “Fario” amaga moments que m’han mantingut en tensió  i d’altres sense respiració. L’Andrea, la protagonista de setze anys, permet al lector apropar-se al seu propi infern que amaga dins una edat difícil, plena de dubtes i atreviments. Un secret familiar, conflictes, odi, perdó, malaltia, mort, plors, culpa, natura, vida, llibertat, emoció, incomprensió i molts sentiments  són ingredients que envolten tota la trama que fa imparable aquesta lectura.

La narració en primera persona és doblement sincera quant a sentiments. La rebel·lia que ha dut l’Andrea al Pirineu amb els seus avis ve provocada per diferents enfrontaments amb la seva mare fins a arribar al punt de desesperació, per part de la mare, que es veu obligada a demanar ajuda als seus pares amb qui fa més de trenta anys que no es parla i que, per tant, l’Andrea no coneix.  Tot plegat una situació ben incòmode per part de tots plegats.

Baró ha creat amb destresa una història realista on la comprensió hi té cabuda, i que recomano a joves, pares i mestres rotundament.