Les dotze tribus de la Hattie, d’Ayana Mathis (Ed. RBA/Salamandra)

Títol original: The twelve Tribes of Hattie

Traducció de: Núria Parés

Pàgines: 286

Preu: 20€

Fins als anys 60 del segle XX, als Estats Units hi regien lleis racistes que separaven en tots els aspectes de la vida els negres dels blancs. Aquest va ser el motiu pel qual milers d’afroamericans van emigrar cap als Estats industrialitzats del Nord on no hi havia lleis racistes, però on la vida d’aquests immigrants tampoc era fàcil.

El llibre ens proposa, a través dels seus personatges: la Hattie, el seu marit i cadascun dels seus fills, com n’era —i encara n’és— de difícil la vida de la població negra portant l’estigma de l’esclavatge.

Veiem l’enorme pes de la dona dins la família, la seva lluita per sobreviure i tirar els fills endavant, el seu desig de prosperar que moltes vegades li fa oblidar l’ànima. Contraposat a ella veiem el paper dels homes, que no s’acaben de creure que són pares de família i que tenen unes obligacions. Els hi és difícil perquè són descendents d’antics esclaus on el pare no comptava per a res, on l’home no podia tenir cap responsabilitat familiar. Per això els fills no són mai com les mares somnien, i pateixen greus problemes per integrar-se a la societat.

Ayana Mathis va ser elogiada i comparada amb Toni Morrison per  Oprah Winfrey.

Fario, de Santi Baró (Ed. Cruïlla)

Premi Gran Angular 2014

Edat: A partir de 14 anys

“Jo era, com ho diria…? Costa molt definir com era jo, podria dir que era  mala persona, però no seria del tot veritat. Crec que per definir-me així hauria hagut d’actuar de mala fe i no era això, era el meu caràcter, la meva manera de ser”. Amb aquesta arrencada que va “in crescendo”, Santi Baró crea una història que et manté enganxada a la cadira fins acabar-la. A mi m’ha encantat!

 “Fario” amaga moments que m’han mantingut en tensió  i d’altres sense respiració. L’Andrea, la protagonista de setze anys, permet al lector apropar-se al seu propi infern que amaga dins una edat difícil, plena de dubtes i atreviments. Un secret familiar, conflictes, odi, perdó, malaltia, mort, plors, culpa, natura, vida, llibertat, emoció, incomprensió i molts sentiments  són ingredients que envolten tota la trama que fa imparable aquesta lectura.

La narració en primera persona és doblement sincera quant a sentiments. La rebel·lia que ha dut l’Andrea al Pirineu amb els seus avis ve provocada per diferents enfrontaments amb la seva mare fins a arribar al punt de desesperació, per part de la mare, que es veu obligada a demanar ajuda als seus pares amb qui fa més de trenta anys que no es parla i que, per tant, l’Andrea no coneix.  Tot plegat una situació ben incòmode per part de tots plegats.

Baró ha creat amb destresa una història realista on la comprensió hi té cabuda, i que recomano a joves, pares i mestres rotundament.