Elogi de les dones madures, d’Stephen Vizinczey

Quintesential, lector anònim i molt participatiu a l’Altell, ens recomana:

Stephen Vizinczey és una mica difícil de pronunciar, però els seus dos llibres són fàcils de recordar. Ara, jo us en recomano el primer d’ells: “Elogi de les dones madures”: el llarg camí d’un jove cap a la maduresa, explicat a través de les seves relacions amoroses amb dones madures.

Deia l’autor: “Aquest llibre està dedicat a les dones madures i s’adreça als home joves. I la meva proposta és la connexió entre els dos”.

Una proposta molt interessant, us ho asseguro.

La historia del silencio, de Pedro Zarraluki

L’Esther Rodríguez ens recomana  La historia del silencio, de Pedro Zarraluki.

Una història que fa pensar, ja que tracta del silenci, del silenci, que hi ha amb les relacions personals.

Una parella vol fer un llibre sobre el silenci, i s’adonen que el silenci està per tot arreu..inclòs entre ells, i els seus amics.

 

 

Mi planta naranja lima, de José Mauro de Vasconcelos

La Carme Riera Collell ens recomana una lectura deliciosa:

Tot i que a mi m’agrada molt llegir en català , us voldria recomanar un llibre en castellà,  Mi planta Naranja lima de José Mauro de Vasconcelos, tot un clàssic brasiler.

Aquest llibre va de la vida d’un nen que troba un arbre per amic, ell l’anomena “Minguito,”  viu entre la pobresa, la tristesa, els maltractaments i amb les moltes  entremaliadures que fa. De ben segur que us treurà un somriure o us baixarà una llàgrima.

Una vegada començat no pots deixar-lo de llegir.

Un llibre fantàstic, un d’aquests llibres que no et deixa indiferent, i el recordes durant dies.

Travessia, de Balta Navarro

En Marc Masmitjà Pujol ens recomana:

Travessia, una novel·la d’intriga per  a adults de l’escriptor banyolí Balta Navarro.

No la vaig deixar fins que vaig acabar-la. Em va enganxar molt. Uns amics es retroben i a partir d’aquí la història es va enfosquint. Fins el punt en què una noia de companyia amb gustos sexuals estrafolaris és l’única persona clara. Les descripcions, durant el viatge en veler, i alguns fets que succeeixen damunt el vaixell, són, per mi, boníssimes. Amb un final que jo no esperava i em va sorprendre molt.

En definitiva una novel.la que us farà passar una bona estona aquest estiu, que us enganxarà i no podreu deixar de llegir-la fins acabar-la.

Camí de Sirga, de Jesús Moncada

La Mercè Cuartiella ens recomana un clàssic de la literatura catalana:

Camí de sirga, de Jesús Moncada és, per a mi, una de les millors novel·les que he llegit. Ho té tot: una estructura sòlida, un estil acurat, una història complexa, un univers ric i rodó, uns personatges profunds, un lirisme delicat… Una gran lectura que us recomano!

 El millor llibre, per a mi, escrit en català.

Pedra de tartera, Maria Barbal//La casa cantonera, Sílvia Alcántara//La nevada del cucut, Blanca Busquets

La M. Rosa Dachs ens fa arribar les seves recomanacions:

Tres llibres,
tres novel·les fascinants:
Tres vides de dones.
Unes pàgines llegides amb promptitud amb tendresa, amb afany, amb neguit apropant-me a uns temps llunyans i propers alhora.
Unes relats que no et deixen indiferent, sinó molt al contrari, et remouen unes vivències apagades fa dies, i t’acosten a les vides de les nostres àvies, besàvies… Tornes a sentir la seva veu callada fa dies, desgranant, de mica en mica la seva vida.

Molts punt en comú, moltes diferències, atenyen les particularitats pròpies de cada una d’elles.
Unes històries entranyables, que signifiquen  un apropament a les nostres arrels, que cal llegir,
i deixar-nos transportar de mà de les autores cap uns indrets en alguns moments amables, en altres moments feréstecs,
recórrer amb les seves paraules, els sentiments d’unes vides anònimes.

Referent a les novetat que han editat aquesta primavera dos llibres que he llegit no fa gaires dies:

 Una dona d’aigua, de Núria Esponella

  La cortina de saca, de Miquel Aguirre.

 Dues novel·les que ens apropen a la nostra terra, que visualitzen una Banyoles, de fa anys, amb el seu transfons tèrbol.
Unes lectures molt recomanables, molt encertades per aprofitar unes vacances i que no ens podem perdre.

Seguint l’entrellat que es desplega en aquestes pàgines, s’obre davant nostre un poble, submís i rebel. On els plors es calen,
on els odis d’amagat es solucionen, on l’amor s’esquinça o perdura. i tothom lluita per sobreviure defensant els seus ideals.

Lluites entre classes, malentesos, que en temps es preocupa de solucionar o de deixar en l’oblit.

Senzillament; gaudiu, llegint aquestes grans obres…

El mercader, de Coia Valls

L’Olga Darnés ens recomana uns quants llibres:

Bé, no s’hi val, tots els que em recomana la Irene m’agraden. No sabria quin triar. Em va encantar “el jardí oblidat” , ” el llenguatge secret de les flors“, “la nevada del cucut“, “la casa del silenci“…. és que són tants! Un dels últims que he llegit i m’ha fet iniciar un viatge en el temps és “el mercader” de la Coia Valls, la veritat és que té una manera d’escriure que realment et fa viure la història, et trasllada en el temps i realment sents les olors, els sorolls….  Una història molt bonica que la veritat és que et fa pensar molt, mirar la vida d’una altra manera i replantejar- te moltes coses. I encara que ara només es parla de crisi, t’ensenya a valorar que estem bé, sempre hi ha hagut temps pitjors. Ara m’estic llegint ” Les torres del cel“, estic a la meitat i la veritat és que tampoc no deixa indiferent, és molt del seu estil, molt “Coia”. La veritat és que m’agrada molt com escriu.

La guerra de las salamandras, de Karel Capek

La Carme Costa ens recomana:

Un dels millors llibres que he llegit es titula “La guerra de las salamandras” de Karel Capëk.
L’escriu en el període d’entreguerres quan el tercer Reich arriba al poder. Tracta temes universals, vigents en aquell moment i encara de rabiosa actualitat: igualtat de drets, la nació, l’idioma, la globalització de la cultura.
Els temes hi són tractats de manera distesa i interessant i fins i tot divertida, però no per això amb menys profunditat. Serveix per dirigir la mirada cap a l’espècie humana i la seva gran capacitat de destrucció.
Molt i molt recomanable.

El Dolor, Giuseppe Ungaretti

En Marià Marín ens recomana:

Fa anys vaig llegir de l’Ungaretti un llibre que em va deixar senyal perpetu: L’Alegria. No havia trobat mai abans un autor tan capaç de destil·lar l’expressió en tan poques paraules i condensar-ne la força fins aquells extrems. Llibre preciós, però ple de la mateixa melangia que trobareu en El Dolor, editat ara per Cafè Central-Eumo. Un llibre amb títol contrari al primer, però amb la mateixa força i sentiment d’un autor bona persona, afable i dotat per a la bellesa, autor marcat per la tragèdia de perdre el fill petit. Dolor que s’afegia al de la guerra i l’ocupació del seu país. Un humanista que sap trobar l’amor i la bellesa enmig de tanta nit.

 

El quadern de Noah, de Nicholas Sparks

Ens arriba la recomanació de la  Laura López:

Cada vegada em costa més dir quin és el meu llibre preferit perquè darrerament m’enamoro de totes les lectures que faig. Però us recomanaré la meva primera història d’amor amb un llibre: “El quadern de Noah“. Digueu-me romàntica… És el primer llibre que em va fer plorar… Les darreres 30 pàgines les vaig llegir de manera borrosa amb els ulls vermells i el cor tou.

Jo la defineixo com LA GRAN HISTÒRIA D’AMOR. Quan acabeu de llegir-la us n’aneu a buscar la pel·lícula i poseu cara als protagonistes, per al meu gust, molt ben trobats.

Bona lectura!!