Galvenston, de Nic Pizzolatto (Ed. Salamandra)

Pàgines: 288

Preu: 18€

Quan arriba setembre tots tenim ganes de saber amb quines novetats literàries ens sorprendran els editors. Sóc de les que friso per saber què podré escollir per llegir i sobretot què descobriré de nou pels “meus lectors”, malgrat el meu temps no em deixi llegir tot el que jo voldria.

Aquest estiu, Salamandra em va avançar el llibre que avui us presento. Aquesta editorial, que no deixa de sorprendre’m amb bones novel·les, enceta una nova col·lecció: “Black” i us asseguro que ho fa en majúscules. No sé si coneixeu la sèrie de televisió “True detective”. Si és que sí, no hi ha dubte que us agradarà “Galveston” perquè justament està escrit pel talentós Nic Pizzolatto, que n’és el guionista. Els que no la coneixeu, però us agrada la intriga i la novel·la negra de qualitat, és molt probable que aquest sigui un llibre que us llegireu i recomanareu.

Quan el vaig començar a llegir, desconeixia totalment l’autor i res que el pogués relacionar, cosa que valoro molt perquè en aquest cas he pogut viure totes les hores de lectura de manera expectant. Buf! El retrat psicològic dels personatges i el nivell literari els he trobat boníssims!

La violència, el passat fosc  de cadascun dels protagonistes, el mafiós Roy Cady i Rocky, una noia adolescent esdevinguda puta arrel d’un passat fosc, violent i una infància difícil, són l’eix de tota la novel·la en la que, degut a un parany, es veuran obligats a compartir tota aquesta aventura que esdevindrà tan plena de records, romanticisme, redempció i salvació espiritual, com també de xantatges.

“Galvenston” és una novel·la alhora inquietant i sensible, que segueix el més pur estil clàssic de les novel·les negres.

Jo, el calaix i el meu misteri, de Gemma Cortabitarte. Il•lustrat per Lemniscates. Ed. Tramuntana.

Edat: A partir de 4 anys

Preu: 12,50€

Us presento aquest conte tan meravellós que em va arribar fa unes setmanes a la llibreria. M’agrada molt recomanar-lo per més que a primera entrada els pares m’arrufen el nas perquè és només en color vermell i negre. Però jo els dic, els demano que, si us plau, en facin cas perquè la història està tan plena d’ànima i sensibilitat que no es pot obviar.

Quants contes tracten sobre les desigualtats? Pocs.

Aquesta és una història narrada per un dibuix inacabat que mica en mica es va completant, però que sembla que arriba el dia d’entregar-se i no s’acaba de completar, què li falta? L’Helena que és qui el dibuixa va molt a poc a poc, l’acabarà? Què li dirà la professora? Com defensarà l’Helena la seva creació?

Un llibre bonic, sensible, alliçonador, simpàtic amb dosis de misteri que parla de la vida, les desigualtats i com superar-les. Una història que us deixarà perplexos i amb un somriure ple de tendresa d’orella a orella.

Gemma Cortabitarte ha creat un personatges tendre i vital que sintonitza amb l’imaginari infantil; i les il·lustracions de Lemniscates sintonitzen amb la intriga del personatge, amb estil directe que evoluciona a mesura que la història evoluciona.

Secret Academy. L’illa Fènix, d’Isaac Palmiola (Ed. Montena)

Edat: a partir de 10 anys

Preu: 14,95€

Esteu davant un nou escriptor, Isaac Palmiola. Ha arribat a les llibreries amb el primer llibre d’una sèrie de tres: Secret Academy. El recomano per a nens i nenes a partir de 10 anys i es tracta d’una aventura fantàstica on l’acció, l’intriga i la descoberta estan assegurades.

Tota l’acció se situa a una illa misteriosa on ningú coneix la seva ubicació. Allà s’hi troben les instal·lacions de la Secret Academy, una misteriosa i exclusiva escola per alumnes molt ben escollits. Ningú coneix els mètodes d’ensenyament ni què aprendran exactament aquests nois i noies que hi accedeixen. Únicament se sap que està totalment prohibit parlar-ne amb ningú.

Uns protagonistes hauran de descobrir quins enigmes amaga aquesta acadèmia.

Una curiositat, que em va divertir, és que els protagonistes porten noms d’escriptors de novel·la fantàstica, ciència ficció o fantasia. Un fet que veuran els grans, però que dubto que captin els lectors a qui va destinat el llibre.

Sí que vull dir, trobo magnífic que surtin escriptors catalans que escriguin novel·les amb acció i intriga que enganxin els joves lectors.

 Ja espero la segona part de la Secret Academy, estic impacient per saber com continua.

El asesinato de Pitágoras, de Marcos Chicot (Ed. Duomo)

Pàgines: 672

Preu: 20€

La passió per les fórmules matemàtiques, pel món secret dels números, la filosofia com a forma de vida. Organitzar la societat seguint els principis de la racionalitat, dins d’un món violent i, en molts aspectes, irracional. En definitiva, un projecte de societat avançat al seu temps, que no va poder reeixir dins la Grècia clàssica.

I, en el centre, L’Ariadna, la filla de Pitàgores, el fil que lliga l’idealisme del pare amb l’acció del detectiu Akenon, egipci amb fortes relacions al voltant de la Mediterrània.

Tots hem sentit a parlar del teorema de Pitàgores, però ben pocs sabem alguna cosa més sobre el seu pensament filosòfic, sobre el seu projecte d’una societat més justa, sobre la seva experiència a la Magna Grècia.

Aquest llibre ens dóna a conèixer el món dels primers grans matemàtics, el món d’aquests filòsofs que no es conformaven amb el model de societat dins el que estaven vivint. Tot plegat enmig de l’ambient refinat i, a la vegada, violent de la Grècia Clàssica.

Aquesta és una recomanació d’una bona lectora que ens ajuda molt.

Males arts, d’Albert Gassull (Ed. Empúries)

Pàgines: 265

Preu: 18€

Avui us parlaré d’un llibre que m’ha sorprès gratament. De vegades busquem llibres que ens facin passar una bona estona, que ens evadeixin del món real sense haver de pensar en les cabòries que ens tenen ocupats durant el dia. Aquesta novel·la de l’Albert Gassull és així mateix, malgrat que el tema, justament, és molt actual,  que ha ocupat i ocupa molta premsa. Parlo de la crisi, la del món immobiliari i tot el que ha arrossegat. Però això és una novel·la, és ficció i les males arts d’alguns dels protagonistes fan que hi hagi factors sorpresa, girs que mantenen el lector atrapat i que no permeten distreure’s.

A “males arts”, els protagonistes,  en Miquel i la Raquel, porten una vida de luxe  impossible de suportar. Gent ansiosa per tenir èxit però atrapats en una espiral de voler aparentar més que el veí , el col·lega, l’amic… Els personatges evolucionen quan veuen que ja no poden aguantar més aquesta situació.

Albert Gassull, arquitecte de professió, ha creat un relat addicte, àgil i amb ganes de no abandonar-lo.

Divendres 4 d’octubre el presentem a l’Altell.

La veritat sobre el cas Harry Quebert, de Joël Dicker (Ed. La Campana/Alfaguara)

Títol original: La vérité sur l’affaire Harry Quebert

Traducció al català: Imma  Falcó

Traducció al castellà: Juan Carlos Durán Romero

Pàgines: 688

Preu: 22€

Vaig rebre una novel·la un mes abans de la seva sortida al nostre país, tant a través de l’editora en castellà, com la de català, dues editores que em mereixen molt de respecte per tot el catàleg que tenen. Per tant, no vaig tenir cap dubte que l’havia de començar a llegir el més aviat possible. Em trobava davant un llibre molt gruixut i, com ja fa temps, no acostumo a llegir les contraportades dels llibres, per això vaig començar per la primera pàgina sense saber què em trobaria, estava a la confiança de qui m’havia fet arribar el llibre.

Ara acabo de tancar-lo, la seva lectura m’ha deixat tant amarada de tot el que viscut amb ell que necessito posar ordre a tot plegat. Primerament us he de dir que és sorprenentment bo, molt bo! I us adverteixo que podeu córrer el risc de patir insomni durant sis-centes vuitanta-dues pàgines. No permet ni un moment de respir als seus lectors.

El jove escriptor, Joël Dicker, ha escrit un llibre admirable, ple de falses aparences, girs, investigacions policials, passió… i tot amb una habilitat i construcció sorprenents.

La història va a cavall entre la dificultat de ser escriptor i la desaparició de Nola, una mena de Lolita enamorada de l’escriptor Harry Quebert, amic i professor d’un altre escriptor, Marcus Goldman, el narrador que ens explica la novel·la, i que vol esbrinar què va passar en un poble d’Amèrica l’estiu de 1975.

La recerca i les descobertes són combinades amb temes d’escriptura, la creació i la dificultat de ser escriptor.  L’edició i la comercialització són temes que també es van analitzant. Així mateix, els consells que dóna Quebert sobre l’escriptura són boníssims.

Curiosament és una novel·la molt americana, però escrita per un jove suís. A França està tenint molt d’èxit, al nostre país la seva publicació és imminent. És un llibre perfecte per a l’estiu, però aquí no s’aturarà, li espera una llarga vida. Estic convençuda que se’n sentirà a parlar molt i que vosaltres mateixos, lectors, la recomanareu molt.

Encara no us he convençut? Si us plau, llegiu-vos-el; no tinc paraules per dir-vos quant he gaudit amb ell.

Societat Negra, d’Andreu Martín (Ed. La Magrana)

V Premi Crims de Tinta

Pàgines: 293

Preu: 18€

Gens acostumada a la literatura del gènere negre, m’he endinsat en el darrer llibre de l’Andreu Martín, “Societat Negra”, que, per sorpresa meva, m’ha tingut ben enganxada durant uns dies.

Curiosament, el tema del llibre ha resultat ser de plena actualitat per la descoberta de les diferents trames xineses de les que s’ha anat parlant en les darreres setmanes.

Andreu Martín fa anys que publica tant novel·la per a públic jove com per adult. Els seus seguidors estan d’enhorabona; no es veuran decebuts en el seu darrer llibre. “Societat Negra” és una novel·la policíaca amb tots els ets i uts. Comença amb uns crims comesos un dia 22 de maig, dos dies després d’un robatori. l’escriptor sap provocar el lector per mantenir-lo despert amb l’intriga de saber què s’està coent pel darrere.

Novel·la situada a la Barcelona actual, està plena de sospitosos, prostitutes, sicaris, advocats, delinqüents, perdedors… mossos d’esquadra que faran la seva feina. Un inspector, Cañas, molt important en el llibre, confident de Liang, un xinès segur de si mateix, camina al llarg de la narració en diferents problemes personals afegits, que fa que el personatge encara sigui més real.

La cortina de saca, de Miquel Aguirre. Ed. UAB

Pàgines: 219

Preu: 16 €

XVIII Premi de Novel·la “Valldaura-Memorial Pere Calders” de 2012

Es tracta d’una novel·la que barreja el tema històric amb el gènere negre, situada a la Banyoles dels anys 30. Una novel·la costumista en un temps de convulsió, de crisi econòmica i social. Talment com ara mateix al nostre temps,  plena d’indignació.

El protagonista és un jove periodista, Baltasar Huerta, burgès de Barcelona, tímid i introvertit que es troba de vacances a Banyoles, un poble molt rústic a aquella època. Durant la seva estada comparteix les hores amb uns personatges ben peculiars, un d’ells una mica malcarat, però que el farà créixer i reaccionar en la vida i en el periodisme. Li mostrarà els habitants amb més influència, però que al darrere tenen molt a amagar.

Al llarg dels primers capítols es veu una evolució lenta, però molt distreta de tot plegat.  Els de Banyoles reconeixereu cada racó de la nostra ciutat, cosa que fa que sigui molt entretingut.

Cap a la meitat del llibre passa un fet important  i el rumb de Baltasar Huerta es veu ple de dubtes, indecisions i fins i tot es qüestiona la seva vocació periodística. A partir d’aquí els fets esdevenen molt ràpidament fins arribar al desenllaç final.

“La cortina de saca”, atraparà  al lector, fins i tot el que no és de Banyoles, per la seva intriga, però també als amants de la història quotidiana dels pobles catalans.

Noel et busca, d’Àngel Burgas (Ed. La Galera)

Edat: A partir de 14 anys

Pàgines: 215

Preu: 16,95

Avís important:

Novel·la per a joves, totalment additiva. Pot provocar no fer res més que llegir. Abandonament durant un dia de les tasques habituals. Aventura i tensió assegurades.

No és broma. Quan vaig prendre la decisió de llegir-me el darrer llibre de l’Àngel no pensava trobar-me en una història d’aquestes característiques. Em vaig quedar atrapada i em vaig passar el dia llegint.

M’empassava cadascuna de les seves pàgines, ni jo mateixa em reconeixia! De llibres de l’Àngel Burgas ja n’havia llegit abans —he de dir que sempre m’han agradat— però amb aquest no sabia què em passava. Mentre el llegia era com si em trobés dins una pel·lícula de suspens amb el valor afegit que em qüestionava com havia de valorar tot el que li estava passant a l’Enric, el protagonista; només pensava que l’havia de recomanar i organitzar una tertúlia amb joves i autor, perquè Burgas té la virtut de saber-se posar a la pell dels joves. Tant si són bons i amb problemes, com si són dolents. Tant si et cauen bé com no.

L’Enric es desperta en un hospital no recordant res. Algú, que diu que és el seu company de pis, és amb qui haurà de confiar. La policia vigila. Vosaltres, lectors, confiaríeu?

Les situacions que planteja Burgas, també us les plantejareu. Us faran trontollar.

Us asseguro que dóna per parlar.

“Carretera secundària”, de Joan Carreras (Ed. Proa)

Preu: 18,00 €
Pàgines: 207

No sé massa com explicar-vos el darrer llibre d’en Joan Carreras; tinc clar que he llegit un escriptor de categoria i que, si encara no li heu llegit res, aquest és un bon moment.
Carretera secundària no és una novel•la convencional. Me l’he hagut de llegir d’una tirada.
És una història, d’un inici premonitori, obre pas a en Jonàs que va a veure el seu pare al poble de Malzinelles. És un senyor gran, vidu i jubilat. No és una trobada qualsevol, un veí, inquietant, també hi és present, una minyona… Potser res és el que sembla i, a mesura que avances, més interrogants assetgen al protagonista i al lector. Tot plegat es transforma en una novel•la de relacions amb tocs negres i misteriosos que condueixen a un final sorprenent.
Trobo que Carreras crea una narració perfecta i plena de detalls que us convido a conèixer.