La llentia viatgera, de Vicenç Pagès Jordà (Ed. Estrella Polar)

Il·lustracions de Joan Riera Calabús

Edat: a partir de 7 anys.

Preu: 7,95

Els avis sempre tenen històries per explicar, de vegades no els escoltem prou o així ho pot semblar. Però la veritat és que són uns grans narradors. Si més no, heus aquí l’exemple d’aquest conte que ha escrit en Vicenç Pagès on l’avi Martí, que té cura del seu hort cada dia, explica la història de la llentia viatgera a la seva néta, la Berta.

Resulta que hi havia una vegada una llentia que s’avorria molt, tot li era indiferent, res  li feia il·lusió. Un dia es va escoltar la síndria —la més entenimentada de l’hort— i li va donar un consell: “Hauries de viatjar, veure una mica de món” i fou així com la Llentia va començar a viatjar a cavall del vent d’un lloc a altre. Va conèixer grans ciutats, deserts, selves, continents i pobles, fins i tot va passar per Banyoles! Però en cap moment us penso explicar les seves aventures ni què aprèn, ni com acaba aquest conte tan meravellós i tan ben il·lustrat.

Un llibre que ja des d’ara el tinc entre els preferits de la llibreria.

L’alcohol I la nostàlgia, Mathias Enard (Ed. Columna/ Mondadori)

Traducció catalana: Mercè Ubach
Traducció castellana: Robert Juan-Cantavella
Pàgines: 90 (edició catalana)
Pàgines: 106 (edició castellana)
Preu: 12,90€

Enard ha escrit aquesta novel·la curta després d’haver publicat aquest dos títols importants:

Zona, (Editorial La otra orilla, Barcelona 2009) i Habladles de batallas, de reyes y elefantes, (Mondadori, Barcelona 2011), dos títols amb gran prestigi pels elogis de la crítica i que han rebut  premis.

Ara ens arriba L’alcohol i la nostàlgia:

El plantejament inicial d’aquesta novel·la és molt atractiu i original: Mathias Enard va ser convidat a fer un viatge en el Transsiberià entre Moscou i Novosibirsk i va ser durant aquest viatge que va escriure aquest relat. I l’acció transcorre justament durant aquest mateix trajecte al Transsiberià. En ell, el narrador —casualment es diu Mathias, com l’autor— acompanya el cos del seu amic Vladimir en un lent viatge en tren fins al seu poble natal. Mathias parla  amb el seu amic com mai no ho havia fet abans, tot recordant la seva relació triangular entre ells i la Jeanne. Mathias, Vladimir i Jeanne són els únics personatges de la història, però s’hi afegeix Rússia, com un personatge qui, segons Anton Txèkhov —i d’aquí el títol—, és un personatge sense ànima, només té alcohol, nostàlgia i el gust per les curses de cavalls.

El plantejament és, efectivament, molt atractiu. I l’escriptura està farcida de moments intensos. El personatge narrador te una ment torturada a l’estil d’algun personatge de Thomas Bernhard —i no ho dic jo, això, ho diu el mateix escriptor— i el seu viatge pels records és un viatge amb un regust amargant. Trobo, però, que es una llàstima que s’hagi quedat a mig camí. Els personatges no arriben a quedar gaire dibuixats. En canvi, l’autor s’esplaia en explicacions superficials sobre la Rússia que va descobrint a mesura que avança el viatge. Explicacions sobre el passat —com no, la revolució— i del present que trontollen com el vell tren on viatgen.

Llàstima, sí, que l’autor no hagués fet el viatge en el Transsiberià complet, fins a Vladivostok. Hauria tingut més temps i més coses a dir.