Fora de mi, de Sharon M. Draper (Ed. Cruïlla)

Títol original: Out of My Mind

Col·lecció: Camp a través

Traducció: Josefina Caball

Pàgines: 267

Preu: 14,94€

Edat: A partir de 12 anys

Avís: Després de la lectura d’aquesta novel·la no veureu el món de la mateixa manera.

Cruïlla acaba de treure un nou segell, una nova col·lecció que porta el nom de “Camp a través”,  que podríem anomenar amb aquesta paraula tan de moda que és crossover. Per què? Fora de mi és un llibre per a totes les edats, a partir de dotze anys fins el més gran de la família, no té límit.  Fora de mi és una història preciosa i optimista, una història que caldria llegir-la, una història que commou i que et sensibilitza amb el món.

La novel·la està explicada en primera persona per la Melody, una nena d’onze anys amb paràlisi cerebral severa però que, alhora, és una nena molt intel·ligent. Però l’hi és impossible de transmetre tot el que sap i sent. No pot parlar ni caminar. És el seu pensament qui ens parla, qui ens fa saber com es troba, i el desig de poder parlar algun dia és tan gran que contagia al lector. Ella vol ser una nena normal, vol tenir amics i voldria jugar, parlar i ballar amb ells. Però davant una nena així, qui s’hi vol acostar? Qui li vol donar oportunitats? Si hi reflexionem, la societat no està preparada per encaixar amb nens amb paràlisi —o qualsevol altre discapacitat—, tampoc sabem, ni ens imaginem, què pensen ells.

Sharon M. Draper ho ha fet d’una manera brillant, ha sabut captar la frustració de la Melody en el dia a dia. Al costat d’ella hi ha posat uns pares que ofereixen suport incondicional, però alhora, també, retrata els alts i baixos dels progenitors, de tenir una filla amb aquestes condicions. Altres personatges claus són les persones que apareixen i ajuden: la senyora Violet, una veïna que dóna molt de suport i ajuda, Catherine, l’auxiliar de l’escola, algun mestre. Però també la lluita amb altres personatges que dificulten: metges, escolars avergonyits de fer-se amics d’ella, de burletes…

A tots aquells que us va agradar wonder i l’escafandra de la papallona, us encantarà.

Molt recomanable.

Us convido a mirar el booktrailer:

http://www.youtube.com/watch?v=GLyChKGskF4

“El llenguatge secret de les flors”, de Vanessa Diffenbaugh (Edicions 62)

Preu: 18,50 €
Pàgines: 416

La Victoria és una noia que als seus divuit anys abandona la seva llar d’acollida on hi ha viscut tota la seva infantesa.
“La Victòria té por. Té por del contacte físic. Té por de les paraules, de les seves i de les dels altres. I, per damunt de tot, té por d’estimar i deixar-se estimar. Només hi ha un lloc on totes les seves pors s’esvaeixen: el seu jardí secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó són la seva llar, el seu refugi, la seva veu. És gràcies al llenguatge d’aquestes flors que la Victoria aconsegueix comunicar les seves emocions més profundes.”
Qui li va ensenyar el llenguatge de les flors va ser l’Elisabeth, l’única mare de veritat que ha trobat mai, però que s’hi amaga un misteri.
La Victoria comença a treballar de florista i les seves flors són les més sol•licitades de la ciutat: porten felicitat i curen l’ànima. Però la Victoria encara no ha trobat la flor que cicatritzi la seva antiga ferida. I l’únic capaç de curar-la és un noi misteriós. Només ell pot convertir el cor solitari de la rosa blanca en un cor vermell de passió.
Coincideixo plenament amb les paraules de l’editora al català, Pilar Beltran:“El llenguatge de les flors és una història de coratge i esperança, d’abandonament i d’ increïbles ganes de viure. Una novel•la amb una protagonista extraordinària que ens mostra la força i la feblesa de l’amor autèntic: un sentiment real i sincer ple d’imperfeccions i de fermesa, el que ho dóna tot sense esperar res a canvi”. És tanta veritat i és que és tant i tant bonica la història que voldria que llegís tothom.

“-Parlo del llenguatge de les flors- va dir l’Elisabeth-. Prové de l’era victoriana, de Victoria, com el teu nom. En aquell temps la gent es comunicava amb les flors, si un home donava un ram de flors a una dona jove, ella se n’anava corrents a casa per mirar de desxifrar-lo, com si fos un missatge secret. Les roses vermelles volien dir amor; les roses grogues, infidelitat. Per tant, un home havia d’anar en compte a l’hora de triar les flors.”

Us deixem amb un vídeo promocional del llibre, en anglès, que podeu veure aquí.