El fracassat, de Martí Domínguez. (Ed. Proa)

 

Pàgines: 223

Preu: 19€

D’entre tots els pintors impressionistes, probablement va ser Paul Cezanne qui més va influir en els posteriors corrents artístics europeus. Però, en canvi, durant el seu temps va ser durament criticat, rebutjat per família, crítica, societat i, fins i tot, amics. El títol d’aquesta novel·la històrica es refereix al concepte que el propi Cezanne tenia d’ell mateix: amb 35 anys, tota la seva vida dedicada exclusivament al seu art, i no havia aconseguit vendre mai cap pintura.

Martí Domínguez ens recrea aquell període de l’artista d’una manera novel·lada, la relació amb el seu únic amic, Camille Pissarro, la seva família, els seus companys artistes transgressors. Justament el període en que “oficialment” la història de l’art va veure néixer “l’impressionisme”.

La novel·la acaba sense explicar-nos el final de la història, en que el fracassat assoleix el reconeixement del món sencer, però això ja pertany a la Història de l’Art (amb majúscules), mentre que la novel·la se centra en aquest període fosc d’un personatge extrem, realment personatge de ficció, però en aquest cas absolutament real.

EL valencià Martí Domínguez, escriptor i periodista, ens dóna una lliçó d’història de l’art des del vessant humà, explicada d’una manera planera i quotidiana, històries humanes darrera de personatges universals, completament desconegudes. Una lliçó d’humanitat. Gràcies

ALICE MUNRO

ESCRIPTORA DEL MES DE MAIG

Alice Munro ha aconseguit traspassar la fama gràcies a la qualitat dels seus llibres que ja han estat traduïts a una vintena d’idiomes.

Part de la biografia que us mostrem està extreta de la wikipèdia:

Alice Munro va néixer a Wingham, Ontario, l’any 1931. De molt jove va conèixer a Michael Munro, a la University of Western Ontario. Quan es va casar al 1951 es va instal·lar a Vancouver. A l’any 1963 es va traslladar a Victoria on va portar, juntament amb el seu marit, una llibreria.

L’any 1972 es va divorciar i va retornar al seu estat natal on es va convertir en una creixent escriptora resident a la seva antiga universitat. Es va tornar a casar el 1976, amb Gerald Frelin. A partir d’aleshores la seva carrera d’escriptora es va consolidar.

De ben jove s’havia iniciat als contes (1950), també havia publicat dues recopilacions de relats i una novel·la.

Abans de 1976, va escriure Dance of the Happy Shades (1968), els seus primers contes i també l’important novel·la Las vidas de las mujeres (1971), i els relats Something I’ve Been Meaning to Tell You (1974).

Després va continuar publicant noves col·leccions de relats: The Beggar Maid (1978), Las lunas de Júpiter, The Progress of Love (1986), Amistad de juventud y Secretos a voces (1994). A aquesta dècada ja havia estat traduïda a l’espanyol, però va començar a ser coneguda definitivament en els darrers deu anys, amb els relats: Odio, amistad, noviazgo, amor, matrimonio (2001) i després amb Escapada (2004).

A La vista desde Castle Rock, 2006, va fer un balanç de la història remota de la seva família, en part escocesa, emigrada al Canadà, i va descriure àmpliament les dificultats del seus pares. El seu llibre s’allunyava una mica de l’estil expressiu anterior. Aleshores va parlar de retirar-se, però la publicació de la boníssima Massa felicitat (uns nous contes, apareguts l’any 2009), ho va desmentir.

A més a més, l’any 2012 va publicar un altre llibre de relats i que aquest mes d’abril ens ha arribat a casa nostra Estimada vida (Mi vida querida). Són contes més despullats i més centrats en el pretèrit.

Munro, que mai s’ha prodigat a la premsa, ha reconegut, però, la influència inicial de grans escriptores: Katherine Anne Porter, Flannery O’Connor, Carson McCullers o Eudora Welty. Així com dos narradors: James Agee i especialment William Maxwell. Els seus relats breus se centren en les relacions humanes analitzades a través de la lent de la vida quotidiana. Per això, i per la seva alta qualitat, ha estat anomenada “la Chéjov canadenca”.

Alice Munro ha estat tres vegades guanyadora del premi canadenc a la creació literària, “Governor General’s Literary Awards”.

El 1998, Alice Munro fou premiada amb el “National Book Critics Circle” d’Estats Units, per El amor de una mujer generosa. És una de les principals autores de la seva llengua i en la literatura actual.

A Espanya fou guardonada amb el “Premio Reino de Redonda”, el 2005. Avui dia està traduïda a més de vint llengües.

Obres:

• Dance of the Happy Shades, 1968, contes.
• Lives of Girls and Women, 1971, novel·la. Las vidas de las mujeres, Lumen, 2011.
• Something I’ve Been Meaning to Tell You, 1974, relatos entrelazados
• The Beggar Maid (aparegut abans com Who Do You Think You Are?), 1978, contes.
• The Moons of Jupiter, 1982. Tr.: Las lunas de Júpiter, De Bolsillo, 2010, contes.
• The Progress of Love, 1986. Tr.: El progreso del amor, RBA, 2009, contes.
• Friend of My Youth, 1990. Tr.: Amistad de juventud, De Bolsillo, 2010, contess.
• Open Secrets, 1994. Tr.: Secretos a voces, RBA, 2008, contess.
• The Love of a Good Woman, 1998. Tr.: El amor de una mujer generosa, RBA, 2009, contes.
• Hateship, Friendship, Courtship, Loveship, Marriage, 2001. Tr.: Odio, amistad, noviazgo, amor, matrimonio, RBA, 2007, contes.
• Runaway, 2004. Tr.: Escapada, RBA, 2005, contes.
• The View from Castle Rock, 2006. Tr.: La vista desde Castle Rock, RBA, 2008, relats entrelligats sobre la seva familia.
• Too Much Happiness, 2009. Tr.: Demasiada felicidad, Lumen, 2010. Tr.Massa felicitat, Club editor, 2010. Contes.
• Dear Life, 2012. Tr.: Mi vida querida, Lumen, 2013. Tr. Estimada vida, Club editor, 2013. Contes.