La nostra vida vertical, de Yannick Garcia (Ed. L’altra editorial)

Premi Documenta 2013

Pàgines: 140

Preu: 16€

Yannick Garcia domina el llenguatge com si portés una bicicleta: ara circula per un camí llis i pla, ara per un sender ple de sots i pedres. I, d’aquesta manera ens porta amb els contes  que inclouen “La nostra vida vertical”, ens porta a països i paisatges llunyans —però no s’entreté amb lliçons de geografia—, ens presenta personatges enigmàtics —sense donar lliçons de psicologia— tot explicat d’una manera que flueix lleugera tot i utilitzar un llenguatge curat i pulcre. I, el més impactant: en l’aire deixa una olor difícil de catalogar, ens queda un regust inesperat, acre, però no desagradable. I és que, en realitat, tot el que hi ha al darrera de cada història i cada personatge es palpa justament amb el que no està escrit. En qualsevol cas, el resultat és sorprenent i torbador.

Trobo són contes d’un jove escriptor català que jo col·locaria tranquil·lament a l’alçada dels contes de Tennessee Williams, Raymond Carver o Haruki Murakami. Poca broma!

Alteracions, d’Adrià Pujol (Ed. Males herbes)

Pàgines: 127

Preu: 12€

Adrià Pujol és d’aquells escriptors que no haurien de passar desapercebuts. La qualitat de les seves narracions fan que estigui al costat dels millors escriptors de la seva generació.

“Alteracions” és un recull de contes, tots ells de diferent temàtica i llargada. De fet, n’hi ha un, Esborrany, que estaria en la frontera de poder-se classificar com a novel·la curta. En tots, però, desborda imaginació, ironia, sarcasme, sorpresa i un especial sentit de l’humor. Un humor que de vegades es torna àcid i agre, però que t’incita a seguir llegint.

La publicitat que hi ve al darrere sembla que es vulgui centrar en el relat llarg, Esborrany, com la peça principal a la qual acompanyen els contes més breus, però jo crec que aquests tenen tant o més valor que el llarg. I és que tenen grans ingredients condensats en poques línies. Fins i tot un explica tota una història vital en tan sols un paràgraf sense interrupció de cap punt. Si fos boxejador seria, sens dubte, qualificat de “fino estilista”.

La presentació no pot ser més senzilla i austera, però no us porteu a engany: dintre hi ha un gran treball (i només per 12 miserables euros).

Adrià Pujol i Cruells, després de la seva Escafarla d’Empordà, em continua sorprenent. Espero poder llegir alguna més, ben aviat.

Escriptor participant en la XVI Nit de Narradors a Banyoles.