Tag Archives: poètic

Issun Bôshi, d’Icinori (Edicions Ekaré)

issun-boshi-catEdat: a partir de 6 anys

Preu: 12,50€

De vegades se’t creuen històries i imatges ben boniques. Issun Bôshi n’és una. És el polzet japonès, un conte tradicional amb una versió una mica diferent a la que nosaltres coneixem.

Issun Bôshi, el noi que no era més alt que el polze, neix així de remenut amb uns pares que l’estimen molt. Quan ja té una edat, sent encara tant petit com el polze, decideix anar a veure món amb un bol d’arròs i una agulla. Pel camí Issun Bôshi es trobarà a un ogre que li demanarà un acord, si l’accepta li concedirà un desig, però no l’accepta i continua el seu viatge… No us vull explicar més, ja ho descobrireu vosaltres mateixos.

Aquest és un àlbum il·lustrat a tenir en compte. És poètic i intriga al lector des del principi fins al final.

La història és molt bonica i les il·lustracions tenen una estètica preciosa. L’il·lustrador, Icinori, és en realitat una parella de dissenyadors que treballen amb serigrafies. Amb les seves imatges demostren que els llibres pera nens poden ser visualment sofisticats com els que van destinats al públic per adult i et fan aturar a cada imatge. La il·lustració té un aire japonès deliciós (recorden els gravats de fusta tradicionals japonesos). Un llibre per tenir, mirar i remirar. Cada polzada és estilísticament dinàmica i mostra com de poderós pot ser un disseny. Original i sorprenent.

Edicions Ekaré sempre ens sorprèn amb la seva selecció.

icinori-ekare-issun-boshi-cast-5

simulation-livre_1_monstre_dc3a9tail-638x1000

Anuncis
Etiquetat ,

Las lágrimas de San Lorenzo, de Julio Llamazares (Ed. Alfaguara)

portada-lagrimas-san-lorenzo_grandePàgines: 191

Preu: 18€

Julio Llamazares és un escriptor veterà que ha treballat diferents gèneres d’escriptura: ha escrit molta poesia, literatura de viatges, articles periodístics i, per descomptat, també novel·la.

Jo diria que això es nota en la lectura de “Las lágrimas de San Lorenzo” ja que es tracta d’un llibre de ficció, però amb un to tan intimista, tan reflexiu, que sona amb la cadència i la música d’un poema. Un poema d’amor, de vida, de preguntes sense respostes.

El narrador passa de la cinquantena i, mentre contempla el cel nocturn amb el seu fill a la recerca d’estels fugaços, reviu moments de la seva vida, i reflexiona amb aquella visió del món i l’existència que només donen els anys.

L’autor no es jutja, no se’n penedeix, no es lamenta, tampoc no es vanta ni s’enorgulleix, simplement “confessa que ha viscut”.

Un text molt personal i delicat, molt recomanable per a lectors sensibles.

Etiquetat ,