Category Archives: Pissarra*

Nit de Narradors 2016

El passat 7 de juliol  vam celebrar la 18a Nit de Narradors amb Miquel Adam, Jenn Díaz, Joan Todó i Mar Bosch. Aquesta nit és sempre molt esperada perquè clausura tots els actes del curs de L’altell, però sobretot perquè és una festa!

SONY DSC

En la foscor de la nit emergeixen tota mena de lectors i de molts àmbits per transformar-se en oients de primera. Saben que tindran un privilegi, el de gaudir d’una nit d’estiu irrepetible.

Va començar la primera lectura Miquel Adam, un escriptor que coneix bé tot el món, tant literari com editorial, que envolta el llibre. Ens va llegir “La presidència”, conte que es troba dins el seu recull de relats curts en clau d’humor “Torero d’hivern”.

DSC_0350

El va seguir la Jenn Díaz. L’autora més jove de la Nit acostuma a col·laborar en vàries revistes culturals, setmanaris i premsa i ja té uns quants llibres publicats. Amb la seva dolça veu ens va narrar “Que em deixis”, un conte publicat al darrer número de la revista EÑE.

DSC_0354

Va agafar el relleu Joan Todó, possiblement l’autor més prolífic de la Nit tant a nivell de narrativa com de poesia i traducció. Ens va llegir, “Regressió” i “L’herència”,  un parell de contes del seu darrer recull “Lladres”.

DSC_0382

Mar Bosch, escriptora gironina, guanyadora del Premi de Novel·la Curta Just Casero de fa tres anys, va tancar la lectura de les narracions amb el conte de “la bondat de Sant Cristòfol”, on la trama passa en un geriàtric de Banyoles, i dos fragments de la seva darrera novel·la “Generacions espontànies”.

DSC_0389

Entre lectura i lectura els aplaudiments van demostrar agraïment i entusiasme.

SONY DSC

Vaig voler tancar l’acte amb la lectura de “Si jo fos un llibre”, de José Jorge Letria i André Letria, un cant al llibre, al seu significat i a la importància de la compra de llibres durant tot l’any per tal de poder mantenir aquest petit univers que viu en precari i que tantes alegries ens dóna!

Si jo fos un llibre,

M’agradaria sentir com algú diu:

“aquest llibre em va canviar la vida”

Enguany la Nit va celebrar divuit anys i L’Altell en celebra vint-i-cinc. Un any ple d’aniversaris!

En una llibreria hi passen coses, viure-les és compartir una màgia que només podeu saber els que hi participeu.

Gràcies narradors!

Gràcies a la fotògrafa que amb les dificultats de la llum va aconseguir fer-nos un bon documental i sobretot, moltes gràcies a tots per fer-ho possible!

DSC_0409


Biografies dels narradors:

 miquel2rectangleMiquel Adam (Barcelona, 1979) coneix bé la glòria i la misèria que envolta el fet literari i el negoci editorial. Ha picat liquidacions negatives, debades ha perseguit periodistes, ha acompanyat autors per mil places buides i ha estat editor. Va començar a sentir-se escriptor sota la màscara del pseudònim Subal Quinina i va participar de l’auge dels blogs literaris amb La Segona Perifèria. Ara ha publicat el seu primer llibre, Torero d’hivern (2015), de relats curts en clau d’humor.

dsc_0160Jenn Díaz (Barcelona, 1988) és autora de quatre novel·les: Belfondo (2011, Principal de los Libros), que va ser traduïda a l’italià i al català, El duelo y la fiesta (2012, Principal de los Libros), Mujer sin hijo (2013, Jot Down Books) i Es un decir (2014, Lumen). Mare i filla (2015) és la seva primera obra escrita originalment en català. Col·labora en les revistes Granite&Rainbow i Jot Down. Escriu un conte setmanal al magazín cultural Catorze.cat i té una columna a El Periódico.

fototodo-e1366367212776Joan Todó (La Sénia, 1977) va estudiar Teoria literària i Literatura comparada a Barcelona. De la seua experiència a la capital catalana en sorgeix el seu primer recull de poemes, Los fòssils (al ras) (2007) i un llibre de contes, A butxacades (2011). Posteriorment també ha publicat El fàstic que us cega (2012), un altre recull poètic, L’horitzó primer (2013), que parla sobre el seu poble natal, i el relat llarg “El final del món” dins La recerca del flamenc (2015). Ha traduït els contes de Gonzalo Torné (Les parelles dels altres, 2013), les memòries de Sebastià Juan Arbó (Els homes de la terra i el mar, 2015) i un llibre de poemes de Mark Strand (Rufaga d’un, 2016). Després d’una sèrie de feines temporals en revistes com Paper de Vidre, Caràcters, Suroeste, Quadern de les idees, les arts i les lletres o Revista de Letras, ha trobat una feina fixa a la secció “Llegir escrivint” de L’Avenç.

Mar_autora-300x228Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) és llicenciada en Filosofia i especialitzada en Periodisme Cultural per la Universitat de Girona. Després que la seva primera novel·la, Bedlam. Darrere les hores càlides (Empúries, 2013), li valgués el XXXII Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero, publica 1001 curiositats de Girona i el Gironès (L’Arca, 2015), un recull d’articles divulgatius sobre la seva ciutat. Mentrestant, ha continuat escrivint relats de ficció i ha enllestit la novel·la Les generacions espontànies.

Anuncis

CLUB DE LECTURA JUVENIL I XERRADA SOBRE LITERATURA JUVENIL AMB ÀNGEL BURGAS

El segon dilluns de mes L’altell té cita amb joves de primer Cicle d’ESO: fem Club de lectura!

El mes d’abril va ser excepcional! Vam convidar a l’Àngel Burgas per tal que ens vingués a fer tertúlia amb aquests nois i noies i a fer-nos una xerrada per a pares, mares, mestres… sobre literatura juvenil. El resultat de tot plegat és aquest resum que la Meritxell Margarit, conductora del Club d’ESO ha transcrit així:

Per a la sessió del Club d’ESO de l’11 d’abril de 2016 proposem la lectura de “La mirada indiscreta”, de l’Àngel Burgas. Comptem amb la presència de l’autor durant tota la trobada.

Els nois i noies del Club acullen l’autor amb interès i amb moltes expectatives, però amb l’aire crític que els caracteritza.

12986923_1119413088109101_9065326729305500746_n00106539726999____1__600x600

 

Fantasia o realisme

Àngel Burgas ens confessa que no li agrada la fantasia. Ell prefereix les novel·les realistes, sovint amanides amb una bona dosi d’intriga i aventura. Això és un motiu de debat amb alguns nois i noies del Club, que, en aquesta franja d’edat, es defineixen clarament com a seguidors de la novel·la fantàstica o de la novel·la realista, sense fer gaires concessions a allò que, d’entrada, no els agrada. Però dins del grup que advoca per a la novel·la realista encara hi trobem un subgrup: el d’aquells (aquelles, per ser més exactes) que parlen de la “novel·la realista amb coses que em podrien passar a mi”, com per exemple la història d’un dels últims llibres llegits: Dedica’m un poema encara que sigui teu, de Maria Carme Roca. Aquí hi ha un petit debat: realment no ens podrien passar mai a nosaltres les coses que Àngel Burgas explica en algun dels seus thrillers?

Coses que funcionen en una novel·la per a joves

Àngel Burgas parla d’una fórmula aparentment molt senzilla, una fórmula que ja era present en clàssics com L’illa del tresor, de J.L. Stevenson, i que fa que una novel·la funcioni. Un innocent es troba davant d’un conflicte o d’un repte. L’innocent decideix acceptar aquest repte i, a partir d’aquí, sorgeix la història. En el cas de L’illa del tresor, per exemple, l’innocent és en Jim Hawkins (un nen normal i corrent), que té el repte d’acceptar o no el mapa d’un moribund. En el moment que l’accepta, ja pot començar la història. En el cas de La mirada indiscreta, el Ramon, un home senzill, decideix agafar una bossa d’esport i actuar en relació al que hi ha dins.

Com s’escriu una novel·la com La mirada indiscreta, on s’embolica la troca de valent?

Àngel Burgas explica que hi ha moltes maneres d’escriure. Ell diu que mai no fa una estructura o escaleta prèvia de la novel·la, ni tan sols en històries tan embolicades com la que acabem de llegir. Ell troba diferents coses que l’inspiren (no tenen per què estar relacionades entre si): coses que li han passat, que ha sentit, etc. I les combina fins que té una història. En el cas de La mirada indiscreta, li va sorgir la inspiració tot estant a casa de la coneguda il·lustradora Jutta Bauer. Des de la terrassa, es veia un riu com el de la novel·la i, des d’allà, veia passar els mateixos personatges una vegada i una altra. Això li va fer pensar en el principi de la seva novel·la.

També parlem de com s’emboliquen els fets a mesura que avança l’obra i com les coses, sovint, no són el que semblen o el que cal esperar. L’Àngel explica que ell embolica, però que, després, desembolica com un premi per al lector que ha arribat fins allà. No obstant això, el final, i també ho comentem, queda una mica obert, perquè a ell ja no l’interessa anar més enllà i, d’aquesta manera, convida subtilment el lector a pensar què hauria fet ell/ella o a crear-se una idea pròpia sobre el que fan els personatges una vegada s’acaba la narració.

També parlem de l’ús de la primera persona en la narració de la història d’Àngel Burgas. Ell explica que això permet crear una major intriga, perquè el narrador no és omniscient, no ho sap tot, i nosaltres, els lectors, anem descobrint els misteris de l’obra al mateix temps que ho fa el protagonista.

El títol, una picada d’ullet a Hitchcock

També parlem de Hitchcock, el mestre cinematogràfic de la intriga. L’Àngel Burgas parla de la referència a la coneguda pel·lícula del cineasta americà La finestra indiscreta. En la novel·la de Burgas, igual que a la pel·lícula, tot passa en un sol escenari: a la casa i, sobretot, a la terrassa del protagonista. Com en les pel·lícules de Hitchcock, a la novel·la de l’Àngel Burgas hi ha un objecte que apareix constantment i que es converteix en un referent al llarg de tota la història (un leitmotiv): la bossa d’esport. A part d’això, i el petit homenatge que Burgas (a qui li agrada molt el cinema) fa a Hitchcock en el títol, no hi ha cap altra semblança entre la novel·la i la pel·lícula.

Novel·les que canvien…

O, en realitat, ho fem nosaltres? D’això també en parlem amb l’Àngel Burgas, arribant a la conclusió que hi ha lectures que canvien amb els anys i no perquè el llibre hagi canviat, sinó perquè ho fem nosaltres. Creixem i fem una lectura diferent d’obres que havíem llegit prèviament. Posem l’exemple de El vigilant del camp de sègol, de J.D. Salinger, que surt com a referència a la novel·la de l’Àngel Burgas.

cartell àngel burgas

XERRADA D’ÀNGEL BURGAS SOBRE LITERATURA INFANTIL/JUVENIL PER A PARES, DOCENTS I JOVES.

L’Àngel Burgas, escriptor, professor de secundària (de visual i plàstica) i crític literari (fa crítica d’àlbum il·lustrat, però també fa de lector de novel·les inèdites per a diferents editorials), planteja la seva xerrada al voltant d’algunes preguntes que havíem formulat prèviament. Les amplia, les modifica i, sens dubte, les enriqueix.

IMG_20160411_202717

Per què els nois i les noies llegeixen? És necessari que un jove llegeixi? És necessari que des de l’escola es faci llegir?

L’Àngel Burgas considera que llegim ficció perquè busquem ficció: volem una realitat que no tenim. “Jo penso que mai no seré un assassí, però potser vull saber què pensa un assassí. El mateix pot passar amb un amor súper apassionat o amb una mort tràgica… Busquem una alternativa a la realitat que tenim.”

L’Àngel Burgas també opina que els adults contemporanis potser estem més acostumats a llegir perquè abans teníem menys opcions d’obtenir ficció. Els joves d’avui dia tenen més canals a l’abast per obtenir ficció (més canals d’accés lliure i gratuït, més horaris, etc.), fins i tot poden crear la seva pròpia ficció a través d’eines com, per exemple, els videojocs. Però l’Àngel subratlla que la ficció que s’obté d’un llibre “és més teva, perquè no te l’ensenyen del tot, és més íntima”.

També considera que no llegir és una mancança “perquè et perds aquesta relació íntima amb la ficció. Et perds una part de la vida”. És clar que es pot viure sense llegir, com pots viure sense aproximar-te a l’art, però perdre-te’l, opina l’Àngel, també és perdre’t una part de la vida.

Es pot parlar de tot en les novel·les per a joves?

L’Àngel Burgas assegura que es pot parlar de tot als llibres per a joves, però que sempre s’ha de tenir en compte l’experiència vital i lectora dels joves lectors, que, per descomptat, no és la mateixa d’un adult. “És un públic que no ha llegit tant i no ha viscut tant. Per escriure per a joves, has d’entendre el nivell on es troben aquests joves”. En aquest sentit, l’Àngel cita un text de Tina Vallès publicat a VilaWeb el 17/03/16, que es titula “Lectors de primera” ( http://www.vilaweb.cat/noticies/lectors-de-primera/ ) i comença dient: «El públic infantil no és pas menys intel·ligent que l’adult, és només que no ha llegit tant, que no ha viscut tant».

També posa un exemple amb un llibre present a la sala de l’Altell: Explica-m’ho. 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant, de Katherina von der Gathen i Anke Kulh, editat per Takatuka. A la sala, també hi ha l’editor del llibre, Patric de San Pedro, i això permet aprofundir una mica més en el tema. Aquest llibre, amb format d’àlbum il·lustrat, es basa en preguntes formulades per nens i nenes d’entre 8 i 9 anys sobre el sexe. Segons l’editor, “el compromís era respondre les preguntes que feien els nens”, sempre interessants i, sovint, sorprenents. L’Àngel posa com a exemple aquest llibre de com es pot abordar un tema “difícil” des de la perspectiva d’un nen. També aprofita parlar dels llibres de no ficció i comenta que no necessàriament tots aquests temes “difícils” s’han de passar a la ficció (en determinats moments, aquest exercici ha fet que sortissin novel·les poc interessants per si mateixes). Diu que es poden crear llibres molt atractius de divulgació o coneixement com el que ha posat d’exemple.

IMG_20160411_202717

Com ha de ser un llibre per a joves?

L’Àngel Burgas torna a explicar-nos (ja ho havia fet al Club de Lectura d’ESO) que ell es decanta clarament per la novel·la realista. Ell troba les novel·les de fantasia massa artificioses. Tot i que li agrada la realitat que entra en la fantasia, el que anomenaríem realisme màgic, que és el que fa Roald Dahl en moltes de les seves obres. Per exemple, Burgas cita diverses vegades Charlie i la fàbrica de xocolata. Aquí també cita Salman Rushdie, escriptor que també té llibres per a joves com, per exemple, Haroun i el mar de les històries o Luka i el foc de la vida.

Dins de la novel·la realista, en Burgas parla de novel·les de misteri i aventures, de novel·les amb temàtica social i de novel·les d’humor. Diu que, per a ell, una bona novel·la per a joves ha d’incloure dues d’aquestes tipologies o, fins i tot, les tres. Burgas explica que la novel·la de misteri i aventures juga amb lector, proporciona un ritme narratiu i una estructura del relat interessant, etc. La novel·la de temàtica social presenta la societat tal com és i com hauria de ser. L’humor fomenta el sentit crític, d’irreverència, la llibertat d’expressió.

En Burgas també parla de l’espai de la novel·la: “Una novel·la ha de tenir el seu espai; encabir-la en un espai massa gran o massa petit és un error”. És a dir, allargar-la innecessàriament o desenvolupar-la poc és contraproduent.

Àngel Burgas també recomana algunes lectures, basades en el que explica.

De misteri i aventures, recomana:

  • Katalepsis, de Maria Carme Roca (la vida d’un jove que pateix catalèpsia, les seves pors i jocs arran de la malaltia).
  • La merla blava, de Maria Carme Roca (novel·la històrica sobre el que passa el 1715, un any després del famós i novel·lat 1714).
  • Una bala perdida, de Fernando Lalana (un western de l’autor d’altres novel·les reconegudes com Morirás en Chafarinas o Ángel caído).

També algunes novel·les gràfiques (en les quals hi capítols de text i capítols il·lustrats):

  • Al sur de la Alameda. Diario de una toma, de Lola Larra i Vicente Reinamontes (parla de la revolta estudiantil xilena).
  • No es invisible, de Marcus Sedgwick (narra les aventures de dos germans, un d’ells cec, que busquen el pare desaparegut a Nova York).

* Fem un incís per parlar de l’àlbum il·lustrat i de les propostes per al proper Club de Lectura: La Cosa Perduda per a Cicle Superior, i Emigrantes, per a ESO. Ambdós llibres són de Shaun Tan i parlem dels prejudicis que genera el format àlbum il·lustrat (diferent de la novel·la gràfica) a partir de determinada franja d’edat, que el veuen “per a petits”. Parlem d’Emigrantes, que no conté ni una sola paraula i que, no obstant això, admet moltes lectures i definitivament no és un àlbum per a nens petits. 

I novel·les que toquen temes d’interès social:

  • El curiós incident del gos a mitjanat, de Mark Haddon (el protagonista pateix una forma lleu d’autisme i s’involucra en la investigació de la mort del gos de la veïna).
  • Paraules emmetzinades, de Maite Carranza (toca el tema dels abusos sexuals dins del si familiar).
  • M, de Lolita Bosch (parla sobre els maltractaments dins de l’àmbit familiar).
  • I també els llibres de la Christine Nöstlinger, que, segons l’Àngel Burgas, malgrat haver estat escrits fa temps, presenten unes noies molt actuals.

Els clàssics..

Àngel Burgas repeteix que, malgrat l’antiguitat, els clàssics es mantenen. Tenen diferents lectures segons l’edat en què es llegeixen. Són un exemple de l’esquema que ha de presentar una bona història, una història que funcioni per a joves (i explica la fórmula màgica: “una persona innocent que es veu davant d’un repte i entoma el repte”). Per això, els clàssics es poden convertir en bona manera d’introduir la lectura als joves.

No obstant això, Burgas planteja un dilema: “com presentes els clàssics als joves?”. Aleshores, sorgeixen temes com traspassar la il·lusió amb què nosaltres vam llegir el que fos important per a nosaltres (des de l’Enyd Blyton als westerns de la biblioteca del pare). També es parla de la necessitat de formar una petita biblioteca personal, on “cal” que aquests llibres que es converteixen en “referents” hi siguin.

Àngel Burgas recomana el llibre De Robinson a Peter Pan. Un cànon de la literatura juvenil, de Vicenç Pagès. És un cànon de lectura sobre els clàssics, molt útil per a pares i mestres, on a més de parlar de vint-i-vuit clàssics imprescindibles, Pagès recomana altres llibres que, d’una manera o una altra, s’hi assemblen.

Tot parlant de la introducció dels llibres en general, en Burgas parla del paper de l’institut en la introducció de la lectura. Diu que hi ha molts joves que van a l’institut que no volen llegir mai a casa. I és aquí on s’ha de prendre l’oportunitat, a l’institut. Arran d’això, s’explica un projecte de biblioteca d’aula dut a terme a l’IES Brugulat, que ha generat nous lectors entre nois i noies de 15 anys. En Burgas, confirma que “el primer pas per fer lectors és donar importància al llibre”.

Altres temes…

Es parla dels best-sellers i Àngel Burgas opina que no són necessaris.

Davant la pregunta de si el llenguatge del carrer ha de ser present a les novel·les per a joves, Àngel Burgas contesta que és massa pobre per fer-lo narratiu i massa efímer perquè perduri en el temps i no quedi desfasat en les novel·les.

Des de L’altell agraïm a l’Angel Burgas l’esforç de venir a passar una tarda a una llibreria de comarca.

Un altre agraïment per a tota aquella gent que ens hi va acompanyar.

Un plaer i un orgull palpar interès per la lectura dels joves. Visca la LIJ.

Etiquetat , , ,

Club de Lectura Infantil i xerrada sobre literatura infantil amb Pep Molist.

Dilluns 4 d’abril. Primer dilluns de mes: Dia de Clubs de Lectura infantils a L’altell.
Podria haver estat un dilluns especial com cada primer dilluns de mes, (ens fa molta il·lusió retrobar-nos amb els nostres joves crítics!) però aquesta vegada va ser doblement especial i màgic! Teníem de convidat a Pep Molist (bibliotecari, escriptor i crític). Venia per parlar de “La dona que menjava mitjons” i del “Petó de la Lili Marleen” enmig de tota una colla d’aprenents de crític literari. A totes les edats fa il·lusió conèixer l’escriptor dels llibres que t’has llegit, ja podeu, doncs, imaginar-vos com se sentien aquests nens i nenes de 8 a 12 anys tenint a en Pep Molist al davant!
Van atacar-lo amb tot de preguntes, moltes relacionades amb ell i a la seva manera d’escriure. Molts dubtes van quedar satisfets i sobretot els va quedar clar que un bon crític literari ha de llegir molts de llibres i que no es pot jutjar un llibre per la portada.
El balanç del Club és molt positiu. A tots els va agradar el llibre que es van llegir i els va sorprendre com els havia agradat! I més positiu encara perquè són nens i nenes que vénen per voluntat pròpia i amb ganes de llegir i llegir!

12909710_1268820513133673_1485222385952574018_o

Xerrada sobre Literatura Infantil a càrrec de Pep Molist:
Eren les 19:30h quan estàvem a punt de començar una xerrada que prometia amb Pep Molist (escriptor, bibliotecari i crític literari) sobre literatura infantil.
Moltes vegades els pares, mestres, adults … volem saber més coses sobre llibres per a nens i nenes. També hi ha moltes preguntes que circulen per l’aire: Quins llibres són els més encertats per a cada edat? Com podem fer que el nostre fill s’aficioni a la lectura? Els llibres passen de moda? Aquestes i moltes més eren preguntes a plantejar al convidat.
Teníem la sala plena (pell de gallina davant tant d’interès pels joves del demà) era hora de començar. Tret de sortida!
Pep Molist va començar la xerrada a partir de l’àlbum il·lustrat “La señorita Meyer y el Mirlo”, de Wolf Erlbruch, editat per Libros del Zorro Rojo.

12973612_1268820563133668_1592009849738272055_o

A partir d’aquesta història va anar desgranant tot el que tenia proposat dir-nos:
1. LLEGIR ens enriqueix i dóna moltes visions del món. La bonança de la lectura afavoreix l’atenció i la concentració.
2. PREDICAR amb l’exemple i no obligar a llegir és la millor propaganda i és el que ha de servir com a exemple.
3. ESTRATÈGIES per contagiar la lectura: A casa hi ha d’haver llibres amb racons accessibles pels nens i nenes.
Comprar llibres, anar a les biblioteques. Habituar-los a aquest món del llibre, a tocar-los!
Compartir lectures per aconseguir crear un vincle afectiu i emocional molt important. Buscar un moment cada dia és BÀSIC!

12901370_1268820559800335_2305921693652812100_o

Entre punt i punt Pep Molist anava explicant l’àlbum de la señorita Meyer que convidava a la reflexió per continuar amb l’assessorament.
4. ACOSTUMAR a demanar i adquirir criteris propis, ja siguin estètics i/o didàctics, que prevalen en el llibre i, en referència al punt tres, no oblidar visitar els llocs on viuen els llibres.
5. VALORAR. Aquest punt es va dividir en tres fases:

5.1. Els elements per triar un bon llibre infantil són: que ha d’agradar també a l’adult; com més transversal sigui el llibre més agradarà; i se li ha d’exigir el mateix que al llibre de l’adult.
5.2. Cal buscar llibres amb valors literaris i no tan didàctics. Els valors han de viatjar de manera subtil al llarg de tota la seva lectura i la part didàctica ja s’assumirà. Tots els llibres ho són, no cal exigir-ho.
5.3. Un bon llibre és comunicació. És capaç de tocar la fibra de les persones i de desvetllar emocions.

Un llibre s’ha d’assaborir com un plat exquisit.
Arribat el torn de paraula es van anar formulant tot de preguntes molt interessants que van resultar un debat molt interessant.

Pep Molist proposa una selecció de llibres per COM FER EL TEU FILL LECTOR. Us la passem per tal que us sigui d’utilitat:

Selecció

Fins a 6 anys
• ALLEMAGNA, Beatrice. El meravellós Peludiu-Renudiu-Xiquitiu. Ed. Combel, 2015
• BARNETT, Mac. Llana a dojo. Il·lustr. Jon Klassen. Ed. Joventut, 2013
• BRUNHOFF, Jean de. Història de Babar. Ed. Nandibú, 2015
• CANAL, Eulàlia. Els fantasmes no truquen a la porta. Il·lustr. Rocío Bonilla, 2016
• COMELLES, Salvador. Abecedari poètic. Il·lustr. Àngels Ruiz. Ed. Cruïlla, 2015
• DUBUC, Marianne. La ruta del ratolí carter. Ed. Joventut, 2015
• HUGHES, Emily. Salvatge. Ed. Libros del Zorro Rojo, 2015
• MELVIN, Alice. El carrer principal. Ed. Corimbo, 2015
• PORTELL, Joan. Una llegenda de Sant Jordi. Il·lustr. Sebastià Serra. Ed. Andana, 2016
• ROSEN, Michael. Anem a caçar un ós. Il·lustr. Helen Oxenbury. Ed. Ekaré, 2013
• STRABER, Susanne. El pastís és tan amunt. Ed. Joventut, 2015
• TALLEC, Olivier. Qui, què, qui. Ed. BiraBiro, 2015
• TAN, Wen Dee. Lili. Ed. Babulinka Books, 2016
De 7 a 10 anys
• ALMOND, David. El noi que nedava amb les piranyes. Il·lustr. Oliver Jeffers. Ed. Bambú, 2016
• BERNAL, M. Carme. Faules de sempre i altres contes d’animals. Il·lustr. Laura Reixach. Ed. Eumo, 2015
• CABRÉ, Jaume. En Pere i el bosc. Il·lustr. Júlia Sardà. Ed. Estrella Polar, 2015
• CANAL, Eulàlia. Això és un secret que només sé jo. Ed. Animallibres, 2014
• MANSO, Anna. L’últim violí. Ed. Arcàdia, 2014
• MARTÍ, Meritxell. La màquina del temps. Il·lustr. Xavier Salomó. Ed. Cruïlla, 2015
• MITJONS, Joan. Inventari de contes. Il·lustr. Júlio Aliau. Ed. Piscina, un petit oceà, 2015
• MOLIST, Pep. El petó de Lili Marleen. Il·lustr. Jorge del Corral. Ed. Barcanova, 2014
• PUIGPELAT, Francesc. La nena que es va convertir en mòbil. Il·lustr. Ona Caussa. Ed. La Galera, 2016
• SEMPÉ. Marcel·lí. Ed. Blackie Books, 2016
D’11 a 13 anys
• LONGAN, Laia. Jo que vaig dormir amb lleons. Il·lustr. Sonja Wimmer. Ed. Animallibres, 2014
• MORGENSTERN, Susie. Cartes d’amor de 0 a 10. Ed. Pagès, 2014
• MUÑOZ AVIA, Rodrigo. El signe prohibit. Il·lustr. Javier Andrada. Ed. Edebé, 2015
• PRATS, Lluís. Hachiko, el gos que esperava. Il·lustr. Zuzanna Celej. Ed. La Galera, 2015
• TORDAY, Piers. L’últim animal salvatge. Ed. Estrella Polar, 2015
• VILLANUEVA, Muriel. Duna: diari d’un estiu. Ed. Babulinka Books, 2015
A partir de 14 anys
• ALEXIE, Sherman. Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada. Ed. 1984, 2015
• APPELFELD, Aharon. Adam i Thomas. Ed. Cruïlla, 2016
• BARÓ, Santi. L’efecte Calders. Ed. La Galera, 2016.
• BURGAS, Àngel. La mirada indiscreta. Ed. Bambú, 2015
• CAPDEVILA, Llorenç. L’herència del vell pirata. Ed. Cruïlla, 2015
• GALLEGO, Laura. Totes les fades del regne. Ed. Montena, 2015
• MARTIN, Andreu; RIBERA, Jaume. Els bessons congelats. Ed. Fanbooks, 2015
• PALOMAS, Alejandro. Un fill. Ed. La Galera, 2015
• STEINHOFEL, Andreas. Diferent. Ed. Cruïlla, 2015

Animar a llegir
• BARÓ, Mònica. Com crear un ambient lector a l’escola? Fundació Jaume Bofill, 2013
• BOUCHER, Françoize. El libro que hará que te encanten los libros. Ed. SM, 2014
• GIRBÉS, Joan Carles. Llegir per crèixer: guia pràctica per a fer fills lectors. Ed. Bromera, 2012
• LONG, Guillaume. 101 bones raons per no parar de llegir. Ed. Barcanova, 2012
• M’agrada llegir. Com fer els teus fills lectors. Ed. Ara llibres, 2004
• MANRESA, Mireia. L’univers lector adolescent: dels hàbits de lectura a la intervenció educativa. Assoc. Rosa Sensat, 2013
• MOLIST, Pep. Dins del mirall. La literatura infantil i juvenil explicada als adults. Ed. Graó, 2008. (Micro-macro referències; 6)
• NUÑO, Fran. Ideas prácticas para animar a la lectura desde casa. Ed. Berenice, 2013

Banyoles, abril de 2016

———————————————————————————————————————————

Propera xerrada sobre literatura juvenil amb Àngel Burgas  el dilluns 11 a les 19:30h

Dia internacional del llibre infantil amb l’Armand

En motiu de la commemoració del Dia Internacional del Llibre infantil que es celebra arreu del món el dia 2 d’abril, L’altell va acollir una activitat  molt especial amb l’Armand, l’il·lustrador d’Heli amb Hac,  que va venir acompanyat del seu editor. En un primer moment es va llegir un manifest recordant el naixement  de l’escriptor Hans Christian Andersen. L’IBBY promou aquesta celebració per tal que els bons llibres infantils, juvenils i la lectura estigui enmig de tots els més joves.

Tot seguit es va explicar, Heli amb Hac, davant del bon grapat de nens i nenes que van acompanyar-nos. L’activitat es va finalitzar amb un taller ple de màgia on els més petits van crear una postal d’allò més original. Volem agrair un cop més a tots aquells que vau portar als vostres fills.

 12936528_1268040709878320_3948565972634341313_nporidentidad (1)

Els cérvols de Marina Espasa

El passat dissabte 2 d’abril vam tenir de convidada a la Marina Espasa per parlar del seu darrer llibre que porta per títol El dia del cérvol. Mariona Masgrau, professora de la UDG va fer una introducció i va donar unes pautes per a la seva lectura molt interessants. La Marina Espasa  amb  a la seva simpatia i proximitat va aconseguir  posar-se el públic a la butxaca i va deixar a tothom amb ganes de llegir el seu llibre. Gràcies per venir a conèixer els cérvols!

11694898_1268061009876290_2277612504268005621_n

9788494348198

Activitat i taller amb l’elefant Elmer

El passat dissabte 19 de març vam estendre l’alfombra de colors per rebre una visita molt especial, la de l’elefant Elmer. Una bona colla de nens i nens no es van voler perdre aquesta cita que va despertar una gran expectació. L’activitat va ser meravellosa, en un primer moment tots els assistents van escoltar amb una gran atenció algunes de les aventures de l’Elmer. Tot seguit es va  realitzar un taller on tots els nens i nenes van pintar i retallar una cara com la de l’elefant. Volem agrair a tots els pares i mares la vostra  tan fidel col·laboració. Us esperem a la propera!

12049650_1261732657175792_344141134183983580_n

Vols comprar-lo

Vols comprar-lo

 

Un conte monstruós!

El divendres 11 de març L’altell va acollir una activitat amb uns invitats molt especials, Josep Copons i Liliana Fortuny, creadors de l’exitosa col·lecció de l’Agus i els monstres. Més d’una cinquantena de petits lectors van assistir-hi amb molta il·lusió i ganes de passar-ho d’allò més bé.

Copons i Fortuny que enguany presentaven dos nous títols de la col·lecció: Sant Jordi de les galàxies i La llegenda del mar, van demanar ajuda del públic per poder crear un nou conte. El resultat final va ser un conte monstruós elaborat gràcies a la participació dels nens i nenes i les peripècies dels autors. Les signatures dels llibres van posar punt i final a una trepidant tarda plena d’humor, somriures i diversió.
12823445_1246025588746499_3515197968376962123_oVOLS COMPRAR-LOS
agus-monsters-06-caagus-monsters-05-ca

“Tots podem ser creatius”. Mariona Masgrau, Àlex Forasté i Susanna Cros en viu i en directe!

El passat  5 de març L’altell va acollir la presentació de llibre “Creativididad, La empresa de tu vida” a càrrec dels seus autors: Mariona Masgrau, Àlex Forasté i Susanna Cros.

Aquesta activitat, inclosa dins el conjunt d’actes de la llibreria que reben el nom de  En viu i en directe, va defugir de la monotonia unidireccional aconseguint  crear un espai de diàleg bidireccional entre públic i  autors.

Els tres emprenedors banyolins van exposar la seva particular visió sobre la creativitat, presentant-la no com un do innat sinó com un múscul el qual podem exercitar cada dia.  També van reivindicar la importància de ser creatius en un context empresarial i d’emprenedoria per poder obtenir bons resultats.

Però la creativitat no només ens pot ajudar en l’àmbit laboral, sinó que també és aplicable per millorar en  altres aspectes de la nostra vida, com les relacions humanes i el desenvolupament personal. D’aquesta manera, a partir de diferents activitats, els autors van fer arribar els assistents a la conclusió que tots podem ser creatius.12802772_1241094555906269_5293604450883156444_n51hkST8XsNL._SX316_BO1,204,203,200_

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Enllaç blog La ColActiva

El cavaller impetuós i les fabuloses històries d’en Max

conta_contes

 

Vols comprar-los?

el valent petit

4255max_petit

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Recital de poemes : En el teu nom (Antoni Rossell canta Susanna Rafart)

Recital de poemes : En el teu nom ( Antoni Rossell canta Susanna Rafart)

En un ambient íntim i relaxat, Antoni Rossell i Susanna Rafart van presentar un disc on l’Antoni hi posa la música i la Susanna la poesia. Poemes que ens parlen de l’amor, la mort i de la celebració de la ciutat o del món grec.

Va ser una hora molt especial, on un compositor posava música a una gran poeta.

 

Recital