Com si fos ahir, de Teresa Muñoz (Ed. Amsterdam)

 

Pàgines: 184

Preu: 17,90€

Estem davant de la primera novel·la de la Teresa Muñoz, però espero que no sigui la última! Muñoz, tanmateix, en el camp de les lletres no és del tot novella: ha estat editora durant molts anys, per tant ha hagut d’aprendre a ser crítica en molts manuscrits, i crec que amb ella mateixa, així ho demostra en la seva estrena en el món literari amb una obra sorprenent i plena de personalitat.

Com si fos ahir , és la introspecció de la protagonista, la descoberta d’aquelles coses que es somatitzen i que generen malaltia o malestar. L’angoixa i l’enfrontament de les pors.  La Sabina és víctima d’alguna cosa que té molt amagada dins el seu “jo” i que no la deixa viure. La recerca del “què” dóna peu a una novel·la reflexiva i molt ben dosificada. El lector viurà, com la Sabina, el present i el passat de tal manera que formarà part d’ella. L’evolució i descoberta del seu món  fa desvelar una jove veu narrativa que us acompanyarà al llarg de totes les pàgines fins arribar a un desenllaç sorprenent.

Una nova veu, de lectura ràpida, però amb caràcter.

 

 

 

 

 

 

La estratagema, de Léa Cohen. (Ed. Libros del Asteroide)

Títol original: Consortium “Alternus”

Traducció: Liliana Tabákova

Pàgines: 360

Preu: 23,95

Les novel·les búlgares no són gaire habituals al nostre país, de tant en tant  n’apareix alguna. Aquest és el cas de La estratagema, de l’editorial “Libros del Asteroide”, que ens en torna a regalar una altra bona novel·la.

La trama és interessantíssima, fa descobrir un país que coneixem molt poc.  Se situa just a la caiguda del Teló d’Acer, i està dividida en quatre parts que porten el nom dels quatre personatges femenins que ens parlaran del seu passat. Els seus records són la part més important dels fets que hauran viscut. Són quatre destins diferents, cadascun d’ells plens d’emoció. Léa Cohen ens relata una intriga que ens arrossega cap a l’enigma  de la desaparició d’una gran fortuna búlgara que volia ser expropiada pel govern. L’interès de recuperar-la fa que tingui molts pretendents, però durant molts anys ningú ha sabut on localitzar-la.

Seran aquestes quatre veus femenines les que ens desvetllaran secrets per entendre tot el muntatge d’ALTERNUS, consorci que amaga aquests diners.

És una novel·la psicològica, plena de dubtes existencials, reflexions…

Crec que us pot agradar, de cap manera us decebrà; això sí, us canviarà la vostra manera de veure Bulgària els que ja la coneixeu i, els que no, la descobrireu.

L’art de la defensa, de Chad Harbach (Ed. Columna / Salamandra)

Pàgines: 681

Preu: 22,00€

Fa un parell de setmanes em va arribar una “galerada” (una prova sense corregir) d’una nova novel·la que justament ara fa uns pocs dies que acaba de sortir publicada al nostre país, tant en català com en castellà. Com que era una galerada no tenia ni portada ni contraportada, ni informació sobre l’autor o el tema. Només tenia escrit el títol: “The Art of Fielding”. Això ja em va atabalar, us haig de dir. Què punyetes deu ser el fielding? Això de no entendre el títol, ja d’entrada, no em predisposa gaire favorablement. I, aleshores, quan començo amb les primeres pàgines em trobo en un partit de beisbol més perduda que res. Envoltada de paraules estranyíssimes com ara shortcut, infield, catcher, pitcher, diamant… Buf!, Vaig pensar, això no hi ha qui s’ho empassi! Aleshores vaig pensar que si l’editorial m’havia fet arribar la galerada era perquè valia la pena i em vaig convèncer perquè tingués paciència i continués una miqueta més endavant. Alhora, el que vaig fer va ser cercar una mica d’informació del llibre i de l’autor. Resulta que és la opera prima de ficció d’un jove (i pobre) periodista d’una minoritària revista literària nord-americana. Als Estats Units la novel·la va tenir unes crítiques excel·lents i va ser guardonada amb diversos premis. A Chad Harbach l’han comparat amb Jonathan Franzen, Don DeLillo, John Irving… El mateix Franzen ha elogiat extensament aquesta novel·la. Vaig llegir un parell d’entrevistes que li havien fet a l’autor i tot això em va acabar de convèncer de continuar la lectura.

Això sí, també vaig demanar quatre nocions per saber de què carai va això del beisbol.

Us haig de dir que, francament, va valer la pena l’esforç de superar el rebuig inicial. Em vaig trobar amb una novel·la que, efectivament està ambientada en el mon de l’esport universitari dels Estats Units, però aquest no és el tema. El tema, evidentment, està en els dos personatges principals i els tres secundaris, les seves peculiars personalitats —o pot ser no tan peculiars, molts es poden sentir identificats— i les seves interrelacions. L’ambient és molt americà i, m’atreviria a dir, l’estil també ho és. Entengui’s això com un elogi, no pas com una crítica. Estareu d’acord amb mi que hi ha als Estat Units una col·lecció llarguíssima de magnífics autors, no? Es un estil àgil, fresc, directe. Amb tocs d’humor i de frases enginyoses.

La narració certament atrapa, i la barreja de personatges és totalment creïble (els Estats Units ja ho són així, sortits d’una barreja de cultures d’allò més variat). I les escenes de beisbol es poden seguir fàcilment, encara que no en sapiguem ni un borrall d’aquest esport. I dic escenes expressament, ja que sovint m’ha semblat estar veient una pel·lícula d’aquestes d’esports.

Societat Negra, d’Andreu Martín (Ed. La Magrana)

V Premi Crims de Tinta

Pàgines: 293

Preu: 18€

Gens acostumada a la literatura del gènere negre, m’he endinsat en el darrer llibre de l’Andreu Martín, “Societat Negra”, que, per sorpresa meva, m’ha tingut ben enganxada durant uns dies.

Curiosament, el tema del llibre ha resultat ser de plena actualitat per la descoberta de les diferents trames xineses de les que s’ha anat parlant en les darreres setmanes.

Andreu Martín fa anys que publica tant novel·la per a públic jove com per adult. Els seus seguidors estan d’enhorabona; no es veuran decebuts en el seu darrer llibre. “Societat Negra” és una novel·la policíaca amb tots els ets i uts. Comença amb uns crims comesos un dia 22 de maig, dos dies després d’un robatori. l’escriptor sap provocar el lector per mantenir-lo despert amb l’intriga de saber què s’està coent pel darrere.

Novel·la situada a la Barcelona actual, està plena de sospitosos, prostitutes, sicaris, advocats, delinqüents, perdedors… mossos d’esquadra que faran la seva feina. Un inspector, Cañas, molt important en el llibre, confident de Liang, un xinès segur de si mateix, camina al llarg de la narració en diferents problemes personals afegits, que fa que el personatge encara sigui més real.

Tres nits/Tres noches, de Austin Wright (Ed. Proa/Salamandra)

Títol original: Tony and Susan

Trad. Català: Josep Daurella / Trad. Castellà: Héctor Silva

Pàgines català: 400 / Pàgines castellà: 384

Preu català: 18€ / Preu castellà: 20€

Aquest llibre em va caure a les mans a través de Salamandra, me’l va dur la meva comercial abans no sortís publicat, però davant l’allau de llibres que tinc per llegir-me fins a dia d’avui no n’havia fet els deures. Per tant vaig començar-lo a llegir sense saber de què anava, només confiant amb la bona recomanació d’haver-me’l fet arribar.

En cap moment em vaig imaginar trobar-me aquesta història, una història que et manté nerviosa i en més d’una ocasió angoixada fins a la darrera pàgina.

Es tracta d’una novel·la dins una altra. Són dos narracions que mantenen el lector captivat i hipnotitzat. Edward, exmarit de Susan Morrow, li envia a aquesta el manuscrit d’una novel·la que ha escrit; aquesta és una història, mentre que l’altra és la pròpia de la novel·la d’Edward, que Susan llegirà, i on el protagonista és Tony Hastings. La història de Tony és aterradora i plena de suspens. És tot un thriller trepidant.

A mesura que Susan avança amb la lectura, fa que es despertin dins seu records incòmodes, sobretot perquè sempre havia pensat que Edward no tenia talent, la qual cosa havia influït  decisivament en la seva separació.

 “Tres nits”,  ben escrita i construïda, manté el lector pendent del llibre contínuament. Decau, potser, una mica cap la meitat, però val la pena continuar perquè tornareu a caure, sense adonar-vos-en, en un estat de nerviosisme per arribar al desenllaç; quin final….!

“Tres nits” va ser publicada per primera vegada l’any 1993. Ara que ens arriba novament en castellà i per primera vegada en català, val la pena que us la llegiu. Grans escriptors l’han elogiada,  amb molta raó!