Verano y amor, de William Trevor (Ed. Salamandra)

títol original: Love and summer

traducció: Victoria Malet

Pàgines: 218

Preu: 16,50€

Un bon dia et visita un bon amic, lector conspirador de bones lectures, i et recomana “verano y amor”. Me’l demano perquè no és cap novetat i perquè m’havia passat desapercebut. Passen uns dies i m’arriba. No dubto en posar-me’l a llegir immediatament, i de cop em trobo immersa en una lectura preciosa, delicada, bonica i plena de sensibilitat. Em xucla tant que necessito llegir-la àvidament, però em freno perquè és bo gaudir-ne cada pàgina, cada frase, cada coma i cada punt. Sento els personatges com respiren i es mouen, i no em vull desempallegar d’aquest ambient.

La història és un retall de vida d’uns personatges que viuen a Irlanda, en un poblet on tots els habitants es coneixen i gairebé tots saben l’un de l’altre o això creuen. La protagonista, Ellie, és la bella heroïna casada amb Dillahan. La senyoreta Connulty, una solterona i, finalment, Florian, el jove de qui Ellie s’enamora. Altres personatges també ronden i fan el teixit de la història. Una narració on es cerca la felicitat, i els dies d’estiu s’escolen darrera les històries de cadascun fins a esdevenir un final ple de frases boniques, talment com si durant tot el llibre haguessis estat escoltant una peça exquisida de música i arribessis al zenit.

Llegeixo la contraportada després d’haver escrit aquesta petita ressenya i m’adono que ha rebut elogis propis d’una obra mestra, cosa que, en aquest cas, coincideixo plenament.

William Trevor és ja un escriptor octogenari respectadíssim, guanyador de molts premis, davant dels quals ell es mostra tranquil. I imagino la seva tranquil·litat com la bellesa de l’escriptura que es respira en aquest llibre.

Bona lectura.

Hace cuarenta años, de Maria Van Rysselberghe (Ed.Errata Naturae).

Traducció: Regina López Muñoz

Pàgines: 85

Preu: 12,90€

 

 

 

 

Esteu davant d’un llibre important literàriament parlant. M’atreviria a dir que és una petita joia. Una història d’amor descrita amb gran elegància que captiva al lector sensible, de la primera a l’última pàgina.

Desconeixia del tot a Maria Van Rysselberghe, escriptora belga, amiga propera d’André Gide. Descobrir-la ha estat un plaer que m’ha seduït. És un relat breu ple d’intensitat, malgrat que amb prou feines passa res al llarg de la història. La protagonista és la mateixa Maria, que està passant uns dies en una casa, al costat de la platja, la casa de la duna, una casa de vacances que allotjarà una gran història d’amor, llibres i, potser podríem dir, fidelitats.

A aquesta casa, Maria coincidirà amb Hubert, un amic de la família. Cadascun  d’ells dos feliçment casat amb la seva respectiva parella. Però  que quan es troben no poden evitar que floreixin uns sentiments entre ells de gran intensitat. El relat d’aquests dies és tan apassionant que impregna i transforma al lector al temps que es transformen els mateixos protagonistes. Un amor callat, ple de gestos, de paraules no pronunciades, secretament portat… però amb entrega absoluta i amb el cor bategant. Alegria desbordada i incontrolable, però, també,  el dolor més gran quan es toca el cor.

Hace cuarenta años, escrita l’any 1936, està basada en un fet autobiogràfic de Maria Van Rysselberghe. Hubert  va ser, en realitat, el seu gran amor, Émile Verhaere.

Si us va agradar Una letra femenina azul pálido, de Franz Werfel, de ben segur us agradarà aquesta novel·la.