L’hospital dels pobres, de Tània Juste (Ed. Columna)

Pàgines: 333

Preu: 20€

La darrera novel·la de la Tània Juste va aparèixer a finals de l’any 2014. Vaig descobrir aquesta escriptora l’any 2012 quan la vaig convidar a una “Nit de Narradors”. Aleshores li vaig llegir les seves anteriors novel·les, que ja em van captivar.

Amb “l’hospital dels pobres”, continua amb la línia històrica que la caracteritza. Aquesta vegada ens situem en l’espai de temps que va del 1892 al 1939. Uns anys de molta importància en la història de Barcelona. Una colla de personatges ficticis barrejats amb d’altres de reals (aleshores els joves metges Josep Trueta i Manuel Corachan; els escultors Eusebi Arnau i Pablo Gargallo…). Època xarbotant de la construcció del nou hospital Sant Pau amb la incertesa política del moment. Francesc Macià, seguit de Lluís Companys, la Guerra Civil, amb el final de la batalla de l’Ebre i l’entrada de Franco a Barcelona, fan que sigui una lectura molt interessant, engrescadora i il·lustrativa, però alhora molt àgil.

Pàgina rere pàgina, els personatges arrosseguen al lector inquiet com és el cas  d’una Dolors, una Maria, un Lluís, un Llorenç, una Aurora, Marcel… cadascun provenint de diferents classes socials, i que creixen, de vegades, sota secrets. D’altres, amb angoixes i reserves. D’altres, amb somnis.

Tot plegat una novel·la que us vull recomanar, sé que no us decebrà. Per a tot aquells lectors de narrativa històrica que volen saber més de la Catalunya de principis de finals del XIX i principis del XX, i que volen gaudir d’una bona lectura plena de relacions humanes.

La casa del silenci, de Blanca Busquets (Ed. Rosa dels Vents / Grijalbo)

Pàgines: 240

Preu: 17,90

Un violí, un Jacob Stainer de 1672, i un concert barroc, el “concert per a dos violins” de J. S. Bach (BWV 1043) són els fils que lliguen tots els personatges d’aquesta nova novel·la de Blanca Busquets. Però no us espanteu, no cal ser un gran entès en música clàssica ni cap intel·lectual per gaudir de la seva lectura. Perquè, de fet, encara que la música estigui permanentment present en la història, la novel·la no va de música sinó de relacions humanes. Relacions humanes entre els personatges, tots ells protagonistes, que vénen cadascun d’ells de mons molt diferents, i amb personalitats molt diferents també. I, com totes les relacions humanes, les contradiccions en són sempre presents.

La Blanca Busquets no explica una història, fa parlar directament als protagonistes i en són les seves explicacions individuals les que ens van descobrint els fets i les situacions en que s’han anat trobant al llarg de quaranta anys de vida. Sense cap intervenció externa, els personatges es van descrivint a si mateixos, van destapant les seves personalitats amb les seves pròpies explicacions.

Els qui, de vosaltres, ja vàreu gaudir de “la nevada del cucut” reconeixereu el to, inconfusible,  de la Blanca Busquets en aquesta nova obra.