Category Archives: Adult

Les dotze tribus de la Hattie, d’Ayana Mathis (Ed. RBA/Salamandra)

les-dotze-tribus-de-la-hattie_ayana-mathis_libro-OMAC372Títol original: The twelve Tribes of Hattie

Traducció de: Núria Parés

Pàgines: 286

Preu: 20€

Fins als anys 60 del segle XX, als Estats Units hi regien lleis racistes que separaven en tots els aspectes de la vida els negres dels blancs. Aquest va ser el motiu pel qual milers d’afroamericans van emigrar cap als Estats industrialitzats del Nord on no hi havia lleis racistes, però on la vida d’aquests immigrants tampoc era fàcil.

El llibre ens proposa, a través dels seus personatges: la Hattie, el seu marit i cadascun dels seus fills, com n’era —i encara n’és— de difícil la vida de la població negra portant l’estigma de l’esclavatge.

Veiem l’enorme pes de la dona dins la família, la seva lluita per sobreviure i tirar els fills endavant, el seu desig de prosperar que moltes vegades li fa oblidar l’ànima. Contraposat a ella veiem el paper dels homes, que no s’acaben de creure que són pares de família i que tenen unes obligacions. Els hi és difícil perquè són descendents d’antics esclaus on el pare no comptava per a res, on l’home no podia tenir cap responsabilitat familiar. Per això els fills no són mai com les mares somnien, i pateixen greus problemes per integrar-se a la societat.

Ayana Mathis va ser elogiada i comparada amb Toni Morrison per  Oprah Winfrey.

Etiquetat , ,

Contes de propina, de Damià Bardera (Ed. El Cep i la Nansa)

cf7c52d1a9Preu:16€

Pàgines: 192

El passat divendres, 23 de gener de 2015, l’altell va acollir a  Damià Bardera i els seus “Contes de propina”. El van acompanyar dos escriptors, J.N. Santaeulàlia i Matthew Tree.

Aquest darrer va ser qui em va fer descobrir els contes d’en Bardera, un escriptor —per a mi— totalment desconegut fins ara.

Obrir el llibre de “Contes de propina” i començar llegint el pròleg de Lluís Muntada elogiant a Damià Bardera em va provocar una certa inquietud. Exagera? M’agradaran tant com a ell? Aquest escriptor haurà creat un llibre de contes que jo aprovaré?

Per a molts és sabut que sempre cerco autors que escriguin contes, ja siguin catalans o  estrangers. És un gènere que m’agrada perquè amb molt poques pàgines  —de vegades en una de sola— es condensen històries i personatges, sovint amb un factor sorpresa que no deixa indiferent al lector.

Els contes de Bardera tenen aquest factor. Escriu amb senzillesa aparent, amb una manera de fer com si no passés res. Comença explicant-nos una història propera, d’aquelles que més o menys tots hem viscut, amb toc innocent, personatges normals —o no tan normals—, però immediatament t’adones que és punyent, i d’innocent… no en té res! Els seus contes esdevenen irreverents, plens d’horror i, fins i tot, cruels. Cerca, dins la quotidianitat, una anormalitat que “potser” dóna l’equilibri al món. Li agrada l’humor negre i en fa ús en més d’una ocasió.

D’altra banda, i sobretot a la segona part del llibre, els seus contes es transformen en micro relats que prenen un altre to, desprenen més lirisme.

Mentre llegeixes Bardera, en més d’una ocasió, però amb somriure, dius “que bèstia!”. Si és que encara no el coneixeu, llegiu-vos-el.

Etiquetat

Lejos de Ghana, de Taiye Selasi (Ed. Salamandra)

Lejos de Ghana_300_CMYKTítol original: Ghana Must Go

Traducció: Rita da Costa

Pàgines: 352

Preu: 20€

Taiye Selasi és una jove escriptora mig nigeriana mig ghanesa. Nascuda a Londres però criada a Amèrica on es va graduar Summa Cum Laude en una llicenciatura d’ Estudis Americans a la Universitat de Yale.

Amb aquest currículum ja tenim un indicador important de com ens pot arribar a sorprendre aquesta jove i guapíssima noia, apadrinada per la gran Toni Morrison.

1392753438_486698_1392753888_noticia_normal

Lejos de Ghana és la seva primera novel·la —i quina novel·la, si us plau!— Com m’agradaria que la llegíssiu! Poètica i emocionalment profunda, descobreixes la vida i les diferents transformacions dels personatges. El plor hi té cabuda per tants dolors imposats per diferents experiències de la vida i per tants llaços d’amor. Les llàgrimes apareixen de manera suau a través de passatges magníficament descrits i de gran treball psicològic. És un llibre que no només és la història que explica, hi ha tanta teca al darrera que podria arribar a escriure tota una tesi. Millor en parlem un cop us l’hagueu llegit.

És la història d’una família, de tots els seus membres. De com un trencament familiar afecta a cadascun de manera diferent. La ruptura provoca distanciament, ferides, silencis, errors i mentides que els persegueixen, i no serà fins al cap de molts anys, degut al forçat retrobament per assistir al funeral del pare, que no sortiran aquests dimonis interiors.

Força! És una novel·la que té força. No hi entres de cop sinó que és de mica en mica, de manera lenta però intensa. No pots abandonar la seva lectura. Els personatges es van coneixent, també, a poc a poc. D’aquesta manera, el lector es va familiaritzant cada vegada més amb ells: La Fola, la mare; Olu, el primogènit; els bonics bessons Taiwo i Kehinde; i la més petita, la intel·ligent i acomplexada Sadie. Lentament, cada vegada més, se’t posen dins teu. Se t’arrapen fins al punt que es fa difícil oblidar-los.

Etiquetat , , ,

Mallko y papá, de Gusti (Ed. Océano Travesía)

lib01137Aquesta vegada us presento el darrer treball de Gusti, escriptor i il·lustrador argentí. Un treball molt interessant perquè es tracta d’una història íntima explicada, en imatges i text, de manera molt personal.

Fa uns anys Gusti esperava el seu segon fill. El que més es desitja a la vida quan esperes és  estimar el fill, sigui com sigui, i molt! Li vols donar amor incondicional. Bé, això mateix volia en Gusti, però quan va néixer amb síndrome de Down, NO EL VA ACCEPTAR.

mallko-vampiro

 

Davant d’aquest dolor i com a teràpia, a través d’aquest llibre ple d’art i creativitat, ens obre el seu cor tot explicant-nos com va passar de NO acceptar a donar-li l’AMOR INCONDICIONAL.

Al llarg de les pàgines carregades d’emoció, somriures, tendresa i amor explica amb unes il·lustracions fantàstiques com s’ha sentit, com juga amb en Mallko, què li agrada més, com seria amb diferents pentinats, com balla, canta, pinta, juga, plora…

Un llibre que m’ha emocionat profundament i que no es pot obviar, a totes les biblioteques hi hauria de ser.

Gusti ens fa de mestre, ens ensenya el que ha après i ho transmet amb el cor a la mà.

pum-pum-640x475

GUSTI-Serie-Mallko-Proyecto-Embudo_CLAIMA20130805_0142_14

 

 

Etiquetat , , , ,

El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, de Joanna Gruda (Ed. Blackie Books)

BB4CTítol original: L’enfant qui savait parler la langue des chiens

Traducció: Isabel Obiols

Pàgines: 237

Preu:19€

Joanna Gruda, nascuda a Polònia, va arribar al Canadà en companyia dels seus pares, desencantats del comunisme. A ella li preguntaven per la increïble història del seu pare, però era una història massa llarga per explicar-la en poca estona. Així doncs, va decidir posar-la per escrit.

El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, és la memòria transcrita de Julian Gruda, àlies Jules Kryda, àlies Roger Binet. Per què tants noms?

Julian Gruda, fill de pares polonesos i militants comunistes, va néixer  a Moscou. Els pares, per tal de seguir amb les ideologies comunistes i la política, no es van poder fer càrrec del petit Julek. Així, d’aquesta manera, a mesura que van anar passant els anys, va canviar de llar unes quantes vegades, alhora que tres vegades es va haver de canviar el nom.

La història, de lectura planera que es llegeix d’una tirada, et va colpint a mesura que avances. És la història d’uns anys importants per a Europa. La URSS comunista amb interessos d’expansió, la Polònia tocada per totes bandes, la Segona Guerra Mundial i, enmig de tot aquest embolic, un nen.

Molt recomanable tant per a adults com per a joves.

Etiquetat ,

Enamorats, d’Alfred Hayes (Edicions 62)

enamorats_9788429773248Títol original: “In Love”

Traducció: Albert Torrescasana

Pàgines: 140

Preu: 16€

Vull, primer de tot, agrair la recomanació de l’Albert Torrescasana i la Pilar Beltran, l’editora, qui m’han fet agafar aquesta petita història d’un autor completament desconegut per a mi. Es tracta del redescobriment d’una obra del 1953 però que podia haver estar escrita ahir mateix.  Va ser reeditat als Estats Units el 2013 i ràpidament s’han estès les recomanacions per tot arreu. Ara ens acaba d’arribar en català i des d’aquí el continuem recomanant.

Escrit en una forma de narració molt interessant, en que es barregen diàlegs, pensaments i explicacions, en primera i tercera persona, tal com se’ns barregen al cap les situacions que volem recordar i que voldríem explicar.

És curiós com la comunicació és la capacitat més desenvolupada que tenim els humans i, alhora, com és de difícil que flueixi entre aquests mateixos humans, especialment entre parelles. I, encara més especialment, entre parelles que s’estimen, que es necessiten, però que potser no ho saben prou. Ho no volen saber-ho, hi ha coses que espanten i fem com els estruços. L’amor, la dependència, el sexe, els zels, són feres desconegudes, no hi ha manuals d’ús i manteniment. Per això ens equivoquem tant i tan sovint.

“Enamorats” —títol enganyós—, és la narració d’un d’aquests fracassos. Escrit des del cervell masculí, l’home ens explica poques coses d’ell mateix, està a punt d’entrar en la quarantena, és escriptor, no se sap ben bé de què, no té residència fixa, viu en un hotel. Però sí ens explica com és ella, tot i que, es clar, des del seu angle, mai podrà realment ficar-se dins la seva pell o del seu cervell.

És important anar avançant en la història a mesura que es va llegint. Altres cròniques o ressenyes —i contraportades— expliquen massa, li treuen una bona part de l’interès. Com que jo no us en vull treure gota, us ho deixo amb les pistes que ja us he donat i cap més, que ja en sou prou intel·ligents.

 

 

Etiquetat

Més o menys jo, de Miquel Duran (Ed. Bridge)

9788494185762_imatge_portada_llibre_detall_9788494185762

Pàgines: 165

Preu:16,95€

Em va caure a les mans “Més o Menys Jo” d’una manera un tant inesperada. Conec la família de l’autor, Miquel Duran, però realment no sabia què podia esperar d’una novel·la primerenca d’un jove científic.

Rebre’l , tocar-lo i flairar-lo em va provocar un somriure còmplice i secret que estic convençuda que  vaig compartir amb tots aquells privilegiats que el vam tenir a les mans, abans que ningú.

Llavors van començar un seguit de sorpreses:

Primera sorpresa: L’acurada edició a càrrec de Bridge (La Galera), amb un format diferent als habituals. I la portada, unes instruccions tipus IKEA per muntar un moble que acaba sent un cor.

La Segona: Un pròleg de l’Andreu Martin en que deixa pels núvols aquest llibre. ¿Serà una exageració típica dels prologuistes?

Tercera sorpresa: Llegeixo el llibre de cop, de cap a peus. Respiro. Em trec el barret, el llibre és magnífic! Destil·la originalitat i no és gens pretensiós. Estic emocionada i amb ganes de recomanar-vos-el. En Miquel Duran és ja un magnífic creador d’històries. Aquí, ens explica el dia a dia de la vida quotidiana d’un noi, els seus amics, la família. Però no està explicat de manera simple i lineal, ben al contrari, és un exercici narratiu que deixa descol·locat al lector. És increïble que una persona tan jove com és ell tingui un to literari propi i tan original. Molts paràgrafs són pura poesia i les constants metàfores embriaguen al lector que, en més d’una ocasió, les rellegirà. Els colors, olors, tacte, vista i emocions apareixen contínuament i, alhora, la lectura es fa reposada i deliciosa.

Potser és agosarat per part meva, però estic convençuda de dir-vos que esteu davant una primera novel·la diferent i bona, molt bona!

Miquel Duran, bravo!

Etiquetat ,

Com si fos ahir, de Teresa Muñoz (Ed. Amsterdam)

9788415645467

 

Pàgines: 184

Preu: 17,90€

Estem davant de la primera novel·la de la Teresa Muñoz, però espero que no sigui la última! Muñoz, tanmateix, en el camp de les lletres no és del tot novella: ha estat editora durant molts anys, per tant ha hagut d’aprendre a ser crítica en molts manuscrits, i crec que amb ella mateixa, així ho demostra en la seva estrena en el món literari amb una obra sorprenent i plena de personalitat.

Com si fos ahir , és la introspecció de la protagonista, la descoberta d’aquelles coses que es somatitzen i que generen malaltia o malestar. L’angoixa i l’enfrontament de les pors.  La Sabina és víctima d’alguna cosa que té molt amagada dins el seu “jo” i que no la deixa viure. La recerca del “què” dóna peu a una novel·la reflexiva i molt ben dosificada. El lector viurà, com la Sabina, el present i el passat de tal manera que formarà part d’ella. L’evolució i descoberta del seu món  fa desvelar una jove veu narrativa que us acompanyarà al llarg de totes les pàgines fins arribar a un desenllaç sorprenent.

Una nova veu, de lectura ràpida, però amb caràcter.

 

 

 

 

 

 

Etiquetat ,

El cervell de l’Andrew, de E.L. Doctorow (Ed. Edicions de 1984)

andrew400Col·lecció: Mirmanda

Títol original: Andrew’s Brain

Traducció: Maria Iniesta

Pàgines: 202

Preu: 19,90€

És realment meritori que algú de 83 anys, amb un extensíssim currículum de treballs, llibres, premis de tota mena, en fi, una celebritat literària consolidada, encara tingui la gosadia d’escriure una novel·la com aquesta.

Al dir “com aquesta” vull dir una novel·la intencionadament sorprenent, intrigant, que fa pensar i qüestionar, innovadora (sí, es pot ser innovador als 83, magnífic, no?). Doctorow és un escriptor internacionalment reconegut com un mestre de la novel·la històrica (o novel·les amb elements històrics molt acurats). Aquesta novel·la és completament diferent, aquí no hi ha una trama convencional, ni una narrativa convencional. Es tracta d’una conversa, però no hi ha guionets; l’Andrew parla d’ell mateix, però tant utilitza la tercera persona com la primera.

L’Andrew del títol manté una conversa amb un home, en un lloc desconegut i en circumstàncies poc clares. Aquest home podria ser un psicòleg o potser no, potser és un interlocutor en la imaginació de l’Andrew, un neuro-científic i professor que, mentre ens explica els episodis —feliços i traumàtics— de la seva vida, ens il·lustra sobre ciència cognoscitiva i filosofia de la ment. “La gran pregunta de la neurociència és com el cervell es converteix en ment”, diu l’Andrew, “com aquesta bola de llana et fa sentir un ser humà”.

En aquesta novel·la hi ha un esforç intel·lectual que el lector ha de fer per anar teixint la trama —o, millor dit, la no-trama— a través de les pistes que l’Andrew va deixant. Tot i així, quedaran preguntes a l’aire i cada lector es farà les seves pròpies respostes. Aquesta és, segons la meva opinió, la gran qualitat i el gran mèrit d’aquesta novel·la. Als que us agraden els trencaclosques, us agradarà llegir-la.

Galvenston, de Nic Pizzolatto (Ed. Salamandra)

Captura-de-pantalla-2014-08-10-a-las-06.13.03Pàgines: 288

Preu: 18€

Quan arriba setembre tots tenim ganes de saber amb quines novetats literàries ens sorprendran els editors. Sóc de les que friso per saber què podré escollir per llegir i sobretot què descobriré de nou pels “meus lectors”, malgrat el meu temps no em deixi llegir tot el que jo voldria.

Aquest estiu, Salamandra em va avançar el llibre que avui us presento. Aquesta editorial, que no deixa de sorprendre’m amb bones novel·les, enceta una nova col·lecció: “Black” i us asseguro que ho fa en majúscules. No sé si coneixeu la sèrie de televisió “True detective”. Si és que sí, no hi ha dubte que us agradarà “Galveston” perquè justament està escrit pel talentós Nic Pizzolatto, que n’és el guionista. Els que no la coneixeu, però us agrada la intriga i la novel·la negra de qualitat, és molt probable que aquest sigui un llibre que us llegireu i recomanareu.

Quan el vaig començar a llegir, desconeixia totalment l’autor i res que el pogués relacionar, cosa que valoro molt perquè en aquest cas he pogut viure totes les hores de lectura de manera expectant. Buf! El retrat psicològic dels personatges i el nivell literari els he trobat boníssims!

La violència, el passat fosc  de cadascun dels protagonistes, el mafiós Roy Cady i Rocky, una noia adolescent esdevinguda puta arrel d’un passat fosc, violent i una infància difícil, són l’eix de tota la novel·la en la que, degut a un parany, es veuran obligats a compartir tota aquesta aventura que esdevindrà tan plena de records, romanticisme, redempció i salvació espiritual, com també de xantatges.

“Galvenston” és una novel·la alhora inquietant i sensible, que segueix el més pur estil clàssic de les novel·les negres.

Etiquetat , , ,