Adéu a l’Eddy Bellegueule, d’Edouard Louis (Ed. Salamandra)

Adeu a l'Eddy Bellegueule_135X220_CATTítol original: En finir avec Eddy Bellegueule

Traducció: Anna Casassas

Pàgines: 160

Preu: 16€

Ens hem llegit la traducció al català d’un llibre que Déu n’hi do el rebombori que va causar a França, on originalment es va publicat l’any passat, i on ha assolit autèntics rècords de vendes gràcies al boca-orella. Es tracta d’una novel·la, en principi, de ficció. El drama d’un nen efeminat i la seva lluita personal per acceptar o rebutjar la seva sexualitat, en un poble del nord de França als finals del s. XX.  L’autor,  Èdouard Louis, entrevistat a rel de l’èxit del llibre, va confessar: “Eddy Bellegueule sóc jo”. De fet, efectivament Eddy Bellegueule era el nom autèntic de Èdouard Louis abans de canviar-se el nom oficialment. Així és que es tracta d’una novel·la, però fortament autobiogràfica.

L’Eddy va néixer homosexual a França al segle XX. Quina sort, podeu pensar, no va ser a l’Àfrica o a tants altres llocs del món on l’homosexualitat és pitjor que un tabú. Doncs la història de l’Eddy, a la França del s. XX, és esgarrifosa. Esgarrifosa perquè és real i, sens dubte, extrapolable a molts altres llocs i també, naturalment, a casa nostra.

Les primeres pàgines comencen com un cop de puny. L’autor ens posa en situació sense preàmbuls, d’una manera crua i dura. Seguirem llegint i acompanyarem el protagonista (qui, lògicament, parla en primera persona) en el seu patiment, en els seus esforços per deixar de ser ell mateix, per negar-se la seva pròpia evidencia perquè ha nascut en un lloc equivocat, en una societat equivocada. I no només ell, de fet el llibre denuncia l’anul·lació dels gais en una societat heterosexual, però també les de les dones en una societat masculinitzada i així seria extrapolable també a altres situacions d’injustícia social, on el dèbil minoritari està aixafat pel pes del fort dominant.

L’Eddy explica el període de la seva vida que va de la infantesa a l’adolescència, d’una manera oberta i clara, no s’entreté amb retòrica i melodrama, però ho fa de manera intel·ligent i educada, des de la perspectiva que dóna la distància dels anys transcorreguts. Alhora, utilitza un recurs de manera magistral: barreja la narració amb els diàlegs dels personatges (els seus pares, els companys d’escola…) els quals, només amb la seva manera de parlar, se’ns mostren com són sense necessitat de cap altra més descripció. Amb la seva manera de parlar, el seu llenguatge i vocabulari, tenim una idea molt precisa de quin tipus de persones són. Aquí haig de valorar el mèrit de la traducció ja que es tracta de mostrar la psicologia dels personatges només amb la manera de parlar i això està totalment aconseguit en el lector català (i crec que no és gens fàcil). La resta de la traducció, les parts narrades, estan, naturalment, a la mateixa alçada.

Un treball magnífic, un llibre alliçonador, i tan recomanable que m’atreviria a dir que hauria de ser de lectura obligatòria a tots els instituts.

Més informació: http://salamandra.info/libro/adeu-leddy-bellegueule

Advertisements
Etiquetat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: