Més o menys jo, de Miquel Duran (Ed. Bridge)

Pàgines: 165

Preu:16,95€

Em va caure a les mans “Més o Menys Jo” d’una manera un tant inesperada. Conec la família de l’autor, Miquel Duran, però realment no sabia què podia esperar d’una novel·la primerenca d’un jove científic.

Rebre’l , tocar-lo i flairar-lo em va provocar un somriure còmplice i secret que estic convençuda que  vaig compartir amb tots aquells privilegiats que el vam tenir a les mans, abans que ningú.

Llavors van començar un seguit de sorpreses:

Primera sorpresa: L’acurada edició a càrrec de Bridge (La Galera), amb un format diferent als habituals. I la portada, unes instruccions tipus IKEA per muntar un moble que acaba sent un cor.

La Segona: Un pròleg de l’Andreu Martin en que deixa pels núvols aquest llibre. ¿Serà una exageració típica dels prologuistes?

Tercera sorpresa: Llegeixo el llibre de cop, de cap a peus. Respiro. Em trec el barret, el llibre és magnífic! Destil·la originalitat i no és gens pretensiós. Estic emocionada i amb ganes de recomanar-vos-el. En Miquel Duran és ja un magnífic creador d’històries. Aquí, ens explica el dia a dia de la vida quotidiana d’un noi, els seus amics, la família. Però no està explicat de manera simple i lineal, ben al contrari, és un exercici narratiu que deixa descol·locat al lector. És increïble que una persona tan jove com és ell tingui un to literari propi i tan original. Molts paràgrafs són pura poesia i les constants metàfores embriaguen al lector que, en més d’una ocasió, les rellegirà. Els colors, olors, tacte, vista i emocions apareixen contínuament i, alhora, la lectura es fa reposada i deliciosa.

Potser és agosarat per part meva, però estic convençuda de dir-vos que esteu davant una primera novel·la diferent i bona, molt bona!

Miquel Duran, bravo!