Antigua Luz, de John Banville (Ed. Alfaguara)

Preu: 19,00 €
Pàgines: 293
Vaig llegir no fa gaire un article a La Vanguardia que parlava de la importància de la primera línia d’una novel•la. Hi havia exemples, tant de bons començaments com de molt dolents. Ara acabo de llegir un de magnífic, que correspon a “Antigua luz”, de John Banville: “Bill Gray era mi mejor amigo y me enamoré de su madre. Puede que amor sea una palabra demasiado fuerte, pero no conozco ninguna más suave que pueda aplicarse”.
El narrador, Clive, un actor de teatre acabat de jubilar, ens explica tres episodis de la seva vida: primer, un apassionat episodi de la seva joventut, aquest idil•li, o relació, o aventura (el mateix narrador no en sap com anomenar-la), digueu-li com vulgueu, però que, sigui com sigui, té una força extraordinària. Segueix la tragèdia de la mort de la seva filla quan aquesta era encara molt jove. I, finalment, un episodi actual (el present, en el moment en que el narrador està escrivint) en el que explica les peripècies del rodatge d’una pel•lícula a la qual li demanen el paper de protagonista malgrat ja s’ha retirat dels escenaris. Aquí en Clive es troba compartint cartell amb una actriu que podria ser la seva filla, just al contrari del que va passar 50 anys enrere, en que la seva relació era amb una dona que podria ser la seva mare.
Les tres històries no s’expliquen cronològicament ni de manera independent, ans al contrari, es van desenvolupant al mateix temps, s’interrelacionen mútuament i es desenllacen alhora.
I tot escrit talment com si ens ho estigués explicant mentre prenem una Guinness asseguts a la taula del pub, amb naturalitat, però alhora amb una serietat i elegància en el llenguatge. Aquesta naturalitat li dóna una aparença de llibre fàcil d’escriure, però penso que —com passa sovint en altres arts— això és de les coses més complicades d’aconseguir.
A Banville, afortunadament, no li manca el fi sentit de l’humor britànic. Això trobo que és molt important. Es pot parlar de temes sensibles, tràgics fins i tot, i mantenir el bon humor que relativitza les situacions. Crec que Banville això ho fa molt bé.
Haig de mencionar l’excel•lent traducció de Damià Alou. En un castellà elegantíssim (que m’ha fet consultar el diccionari uns quants cops), cosa molt infreqüent en una traducció. No en va Damià Alou ha traduït Truman Capote, Eizabeth Gaskell, Vikram Seth, Philip Larkin, Wilkie Collins, Charles Dickens, Ernest Hemingway, Bernard Malamud, Aleksander Hemon i altres.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: