Casa gran / La gran casa, de Nicole Krauss (La Magrana/Salamandra)

Títol original: “Great House” (W. W. Norton & Company)
Traducció: Ernest Riera (català) / Rita da Costa (castellà)
Preu: 21,00 € (català) / 19,oo € (castellà)
Pàgines: 362 (català) / 348 (castellà)
A qui va agradar “La Història de l’amor” també agradarà aquesta nova novel•la de Nicole Krauss, que ha aparegut sis any després de la publicació d’aquella. Però és també una gran oportunitat de descobrir aquesta escriptora pels que no ho heu fet encara.
Sempre és un enigma veure com serà el següent llibre d’un autor que ens ha agradat. ¿Seran similars els temes, l’estil? ¿Em portaré alguna sorpresa? ¿Haurà volgut l’autor canviar radicalment per no ser encasellat? Hi haurà qui preferirà la continuïtat, hi haurà que la renovació. Bé, en el cas de Casa Gran uns estaran contents perquè aquest llibre és molt similar a La Historia de l’Amor; i els altres també estaran contents, perquè és molt diferent.
Les dues novel•les comparteixen uns personatges complexos, amb una vida marcada per situacions estressants i traumàtiques —el rerefons del nazisme i l’holocaust està sempre present— i un objecte del passat lliga, encara que sigui amb un fil molt fi, les diferents històries que apareixen. Tot i que aquest fil conductor sigui més una excusa, un objecte simbòlic, serveix per evidenciar les preocupacions, misèries i desesperances dels personatges. No puc dir protagonistes, aquí tots són protagonistes, tots són personatges secundaris – protagonistes.
Quines són, doncs, les diferències? La diferència principal entre els dos llibres és el to en el que estan escrits. A La Història de l’Amor hi ha una comicitat (el personatge principal, Leopold Gursky , és una barreja tragicòmica a parts iguals) que, en el cas de Casa Gran no es troba gairebé en cap racó. Els personatges estan tots atrapats en els seus particulars encanteris, les seves pròpies trampes, de les quals no en poden escapar. Però es tracta d’un dolor i d’una angoixa escrites d’una manera que és com una obra d’art. El llibre és magnífic, hi ha una literatura intel•ligent i culta al darrere que val molt la pena descobrir. No en va Nicole Krauss, malgrat la seva joventut, està considerada, ara mateix, pels crítics especialistes, una de les millors escriptores americanes, i ha rebut ja nombrosos premis internacionals.
La novel•la la composen quatre històries, narrades sempre en primera persona, independents, però d’alguna manera —que es va descobrint de mica en mica— connectades. La primera és la narració de la Nadia, una escriptora de Nova York que sent un lligam més fort cap el seu escriptori que envers cap persona humana; segueix la narració d’un pare adreçada a un fill, israelites, i la revisió que aquest pare fa de la relació que han mantingut tota la seva vida; saltem a Anglaterra, on un home descobreix (o creu descobrir) qui va ser la seva dona, després que ella morís; i la curiosa relació d’un jueu hongarès amb els seus dos fills, estudiants a la Universitat, a Londres…
Quina manera tan magistral de relacionar personatges tant dispars, tant a priori desconnectats, però tots formant part d’aquesta “Casa Gran”.
Sembla clar que a la Nicole Krauss li agrada despistar amb els títols: en el cas de La Història de l’Amor —es refereix al títol del llibre antic que fa de fil conductor—, despista perquè pot ser qualsevol cosa menys una novel•la ensucrada i romàntica. En Casa Gran sembla que hagi de tractar de l’edifici que alberga la història narrada, però, en canvi, ve d’un conte tradicional jueu. Deixeu-me que us faci cinc cèntims ja que no desvela res de la trama. Diu així:
Ben Zakai es va preguntar: ¿Què és un jueu sense Jerusalem? Com es pot ser jueu sense una nació?…
De la mateixa manera que un enorme mural comença a tenir sentit a mesura que un s’allunya d’ell retrocedint, Jerusalem [després de ser destruïda] es va anar convertint en una idea. I el temple, en un llibre, extens, sagrat i complex com la pròpia ciutat. I aquesta és la Casa Gran, que és la suma de tots els records, tots els petits fragments que cada jueu porta dins seu. I el meu pare va afegir: “En el futur viurem tots en el record dels nostres records. Però això no ho veurem nosaltres”.
Curiosament, he llegit aquest llibre coincidint amb aquests dies de revelació catalana, i he vist reflectida la Casa Gran jueva esmentada en el llibre en la Casa Gran catalana… No he pogut evitar plantejar-me comparacions i similituds.
Podeu conèixer l’autora a: http://nicolekrauss.com/
I veure una entrevista on parla del llibre a: http://books.wwnorton.com/books/VideoPlayer.aspx?vid=ABV34eCgmEE&ID=8037
Podeu comprar i/o encarregar el llibre a la nostra web!
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: