Algún día este dolor te será útil, de Peter Cameron (Ed. Libros del Asteroide)

Traducció: Jordi Fibla

Pàgines: 246

Preu: 18,95€

Ja fa setmanes que em vaig llegir aquest llibre que em va captivar des de la primera pàgina. Em va agradar tant que no sabia com escriure aquesta ressenya.

James Sveck és un jove novaiorquès de divuit anys, intel·ligent i amb bones habilitats per l’estudi, però que es planteja seriosament NO acceptar la plaça que li ofereix la universitat Brown i, en canvi, mudar-se a un anodí indret del Midwest dels EUA. És un noi solitari i aïllat. No es troba bé rodejat dels joves de la seva edat, als que troba estúpids i insubstancials.

El personatge té, a més, una gran sensibilitat per la literatura, l’art i —curiosament— de l’arquitectura.. També tenim a través d’ell una visió irònica i satírica del modus de viure del Nova York actual i la reflexió (breu, però intensa) del noi respecte als atemptats del 11 de setembre que li van tocar de molt a prop (representa que anava a una escola a pocs metres del WTC).

L’escriptor, Peter Cameron, no és en absolut un nouvingut, malgrat en coneixem poc d’ell. És professor universitari, porta escrivint des de l’any 1986 i s’ha guanyat un prestigi no tant sols als EUA sinó també internacionalment. És clar que aprofita el personatge de la seva novel·la per exposar els seus pensaments. Sovint ens sobta que aquestes reflexions surtin del cap d’un jove de divuit anys, per molt intel·ligent que sigui. Però tant és, l’autor aprofita el seu personatge per escampar les seves idees, queixes i observacions, però com que es tracta de reflexions molt lúcides, resulten molt enriquidores de llegir.

Però el millor són els diàlegs. Els duels entre el protagonista i els altres personatges secundaris (la mare, el pare,  la germana i, sobre tot, la psicòloga) són d’una subtilesa, una intel·ligència i una ironia que fan reflexionar i somriure.

I, finalment, m’ha agradat especialment la relació amb el personatge secundari amb més pes, l’àvia, l’única persona amb qui pot tenir una mica de confiança malgrat la diferència d’edat. Les dues trobades que tenen tots dos són una delícia.

Ja em passa sovint, i aquesta vegada també: quan surten llibres o autors citats, m’entren ganes de buscar-los i llegir-los (suposo que a molts de vosaltres també). En aquest cas es tracta de Anthony Trollope i d’Eugene O’Neil, que en prenc nota per una propera lectura.

Bona traducció de Jordi Fibla, malgrat he trobat els típics “supongo”, “odio”, i, fins i tot l’exclamació “Jesús”, encara que ningú no esternudi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: