“Aquella edad inolvidable”, de Ramiro Pinilla (Tusquets editores / colección andanzas)

Preu: 17,00 €
Pàgines: 227
Ramiro Pinilla no és cap nouvingut en el món de la literatura encara que per algú aquest nom no li soni gaire. I és que aquest escriptor no va sortir del seu País Basc i va preferir mantenir-se apartat dels grans circuits malgrat haver guanyat a l’any 61 el Premi Nadal i, posteriorment, molts altres. L’editorial Tusquets va publicar-li la trilogia: Verdes valles, colinas rojas. I, ara, també li acaba de publicar amb 89 anys (sí, ho heu llegit bé: 89) la seva última novel•la: Aquella edad inolvidable. Es refereix, naturalment, a la infantesa i, efectivament, l’autor no ha oblidat pas la seva, ans al contrari, ens fa un homenatge a través d’un protagonista anti-heroi que malgrat tot es fa estimar. D’una manera molt intel•ligent la novel•la aconsegueix retratar una època concreta d’un lloc concret (Getxo, Pais Basc, anys quaranta) a través d’una història de superació (que quasi fa plorar), i tot al voltant d’una religió molt particular: el culte a l’ Athletic club de Bilbao.
Afegeixo uns comentaris del propi autor parlant de la seva novel•la:
“A Souto (el protagonista) le llevaba su padre al fútbol y a mí me llevaba el mío, y cuando el protagonista se lesiona y le ofrecen dinero (por decir que metió su famoso gol con la mano), Souto sacraliza los recuerdos de su niñez”.
“Para mi también, como para todos, la infancia es algo sagrado y yo pido a todo el mundo que nunca traicionen al niño que fueron y les irá mejor”.
“el Athletic era mi vida; cuando, con 15 o 16 años, el equipo perdía un partido, yo pasaba esa semana vacío, no era persona y, en su niñez, el protagonista de la novela es igual que yo”.
“la fe en el Athletic es igual que la que se profesa a Dios, sólo que es un sentimiento más profundo y multitudinario y más real que el religioso”.
“El fervor por el Athletic es tan violento que muchos nos hemos refugiado en él en las malas épocas, como la que estamos atravesando ahora o como la que había en el franquismo”.
Sembla que alguns sentiments han evolucionat molt poc per aquestes latituds. Només cal comparar l’ambient de les finals de la copa del Generalísimo dels anys quaranta amb aquesta última copa del Rey, també jugada per l’Athletic.
Anuncis
Etiquetat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: