“Maitreyi o la nit bengalina”, de Mircea Eliade (Ed. Viena Col.clàssics moderns)

Traducció: Joan Fontana
Preu: 16,90
Pàgines: 276
Tinc ganes de parlar-vos de dos llibres que van ser escrits amb més de quaranta anys de diferència però que s’han de llegir un a continuació de l’altre. Saber que tots dos estan basats en la mateixa història, real, transcorreguda a l’Índia de 1930, posa la pell de gallina. Maitreyi o la Nit Bengalina, per Mircea Eliade, va ser publicat per primera vegada en romanès el 1933. Eliade va escriure el text arran dels anys (1929-1931) que va passar a l’Índia com un estudiant de filosofia sota la tutela del pare de Maitreyi.
“Maitreyi o la nit bengalina” va ser una novel•la semi-autobiogràfica de l’amor, apassionat però fracassat, d’Eliade amb una jove bengalina, Maitreyi. La verdadera Maitreyi Devi tenia setze anys, el 1930, quan Mircea Eliade, llavors 23, va arribar a Calcuta per estudiar amb el seu pare. Va ser traduïda a diverses llengües i a l’espanyol el 1952. Eliade va prohibir expressament que es traduís a l’anglès mentre ell o la Maitreyi Devi fossin vius. Aquest relat ja impressionaria si es tractés de pura ficció, però el fet de saber que està basat en una experiència real impacta encara més, i sobretot perquè es tracta d’uns fets en una cultura tan oposada a la nostra.
Més de quaranta anys van passar abans que Devi pogués llegir “la nit bengalina”. En resposta va escriure “It does not die” (en castellà “Mircea, una historia de amor”). És un llibre aclaparador. Una dona índia escrivint un llibre ple de relats de la seva vida, els seus desitjos, els seus interessos, els seus prejudicis, sense vergonya, sense remordiments. Entusiasma la seva indestructible meta d’anar a l’altre costat del món per enfrontar-se a un home europeu que no havia vist o escoltat en quaranta-dos anys, i després, amb la mateixa passió, de posar la ploma al paper (i en el fons desacreditar la versió d’Eliade de la seva relació). Crida l’atenció per la seva honestedat en el manteniment que ella encara estimava al jove Eliade, a qui havia conegut una vegada, i a qui anava a estimar sempre. “Na hanyate”, el títol original de la versió en bengalí del llibre de Devi, és una referència espiritual, en al•lusió a la immortalitat de l’ànima, que no mor, tot i que el cos mor , i que, a diferència d’Eliade, va tenir el coratge de posar-se en contacte amb un vell amic després de desenes d’anys.

Anuncis
Etiquetat , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: